Ara sí, campaments Tavascan 2006
Marxem, ja no hi ha marxa enrere.
Maleta preparada, roba d'abric, un piló de malabars, forma física pel terra però amb bones intencions.
Això és vida.
Sobretot pel d'abans i pel després, sense despreciar tampoc el contingut ferm de la muntanya.
Coneixerem gent, noves cares, nous amics, noves experiències.
Segur, segur, que no tornem iguals.
Deu dies al mig del camp transformen.
Quan torni tot farà pudor, l'ordinador farà molt soroll, hi haurà aigua calenta!, un espai on estirar-se i no clavar-se res dur...
Quan torni...
Roger. "Moni"
2 comentarios
mesmarge -
Anónimo -