Ara sí, campaments Tavascan 2006

_______________________________________________________________

Marxem, ja no hi ha marxa enrere.
Maleta preparada, roba d'abric, un piló de malabars, forma física pel terra però amb bones intencions.
Això és vida.
Sobretot pel d'abans i pel després, sense despreciar tampoc el contingut ferm de la muntanya.

Coneixerem gent, noves cares, nous amics, noves experiències.
Segur, segur, que no tornem iguals.
Deu dies al mig del camp transformen.

Quan torni tot farà pudor, l'ordinador farà molt soroll, hi haurà aigua calenta!, un espai on estirar-se i no clavar-se res dur...

Quan torni...

Roger. "Moni"

_______________________________________________________________

Això.... està molt mort.

_______________________________________________________________

Si... si. Molt mort.
I... no sé perquè. Suposo que hi ha d’haver alguna raó. Oi? Alguna raó hi ha per la qual des de fa un mes sencer ningú ha escrit al blog. Ningú ha escrit ni ha tingut ganes d’escriure.

ehm...

És el mes de Juny, exàmens? no crec, els mesos d’exàmens normalment hi ha més temps per fer coses que altres mesos. I és que quan "estàs d’exàmens" només "estàs d’exàmens" i dius que no a tota la resta - per estudiar - ... però al cap i a la fi els exàmens no ocupen les 24 hores del dia, i sempre acaba sobrant temps, i sovint et sobra i vas a l’ordinador... i pots escriure.

La raó no són els exàmens.

ehm...

És el mes de Juny, calor? potser sí... fa més calor, es pot pensar menys, les neurones es cremen... vas a la platja a recuperar matèria gris observant matèria rosa - i blava... - en formes corbes. Però no. La calor no fa que no escrivim, no la matèria rosa - els nens són savis -.

ehm...

És el mes de Juny, hem viatjat. Els viatges fan que no escrivim? No! Els viatges no! Precisament als viatges passen coses - i moltes - i sovint les expliquem al weblog, però aquest cop no. Aquest cop no hi ha ni fotos ni cròniques de viatges. Què serà... què serà...

ehm...

És el mes de Juny, i encara que no tingui res a veure, naveguem molt per www.fotolog.com. Sí, sí... deu ser això. Els fotologs han matat ipzi.net. No? no, no... sí, si totes les hores dedicades als flogs estesin dedicades a ipzi.net, seriem igual de grans que el forat en els seus temps, o al deuvosguard... Però totes aquestes hores no són productives, són, només, tafaneria. No serveix per escriure. Opció descartada perquè sí.

ehm...

És el mes de Juny, i fa dos anys - només? - que vam decidir canviar de disseny. Encara seguim amb el mateix disseny, oh? Perquè? No ho sabem ben bé. Sempre que tenim alguns dies per posar-nos-hi, acabem fent qualsevol altra cosa infinitament més interessant. El disseny actual sembla que es quedarà fins que mori definitivament. Ou yeah! És el disseny el que mata la web... doncs, potser sí. I fins que la mati del tot.

Roger. El primer dia de Juliol.

_______________________________________________________________

Catalunyam!

_______________________________________________________________

Últimes notícies!
Novetats fresques i saboroses!

Hem tingut accés als nous models de la temporada 2006 de l’empresa Catalunyam!, Ipzi.net els fa arribar a tot el món!

Descarrega l’arxiu en PDF
o vés a la seva web

Roger. Fashion victim.

_______________________________________________________________

Enmig de les "vacances"

_______________________________________________________________

Enmig de les "vacances"
dues entregues arriben
per interrompre la tranquil·la felicitat
de l’amor i
dels prats verds...

Aaagghh!

Roger. Suspendré i m’ho hauré de menjar tot!

_______________________________________________________________

Els camins del senyor...

_______________________________________________________________
INT. PARADA HOSPITAL CLÍNIC. DIA

Són les 10, en JUAN va a treballar. Porta sota el braç el jersey -és un mal previsor del temps- i els "apunts de Guió", avuí té un exàmen.
Mentre entra al metro sona una tornada... "Love is a feeling that we don’t understand but we’re gonna give it to ya!".

JUAN
(Nota mental)
Ostia, "We’re from Barcelona" al Metro! Si ara em trobés al Roger li diria, però no m’enrecordaré.

Arriba el metro i al vagó on entra en Juan hi ha en ROGER.
La nota mental s’esvaeix tan ràpidament com havia arribat.

JUAN
Hey!

ROGER
Hombre!

La conversa segueix sense més transcendècia. En Roger es baixa a la parada següent i just en aquell moment en Juan recupera la memòria.

JUAN
(Segona nota mental)
Ves a la merda, Juan.

EXT. PARADA VERDAGUER. DIA

En JUAN surt de la parada de metro com tots els dies i a pocs metres reconeix una persona que pràcticament no ha vist en tot el curs: La PROFESSORA DE GUIÓ.

JUAN
(Tercera nota mental)
Wow! La ment humana és la poya!

_______________________________________________________________

Ken Zazpi

_______________________________________________________________

Ken Zazpi - La Lluna

Ves i diga-li a la pluja, que no torni a venir.
Diga-li a la soledat que no la vull avui.

Na na na na na na na na
Na na na na na na na na

Ets la soga que m´aguanta, i m´ofega al mateix temps,
la que em va fer néixer els somnis, la que me´ls fa malbé.

Na na na na na na na na
Na na na na na na na na

Cada nit, tinc un desig,
la lluna per tu robaria;
i si es perd la seva llum
una obsessió a la llunyania.
Un somrís tan malferit
pel patiment que per tu ploro,
ja s´ha apagat tot el meu foc
no ets l´única estrella de la nit, no ho ets.

Na na na

digues que el que ara sento,
no és de veritat.
Tot el que no som per creure,
per creure en un instant.

na na na na na na na na
na na na na na na na na

Cada nit, tinc un desig
la lluna per tu robaria.
I si es perd la seva llum
una obsessió ala llunyania,
Un somrís tan malferit,
pel patiment que per tu ploro.
Ja s´ha apagat tot el meu foc
no ets l´unica estrella de la nit
no ho ets.

Na na na na na na na na
Na na na na na na na na

Na na na na na na na na
Na na na na na na na na

Roger. Again...

_______________________________________________________________

Toc toc...

hi ha algú?

Roger.

Per tot això...

_______________________________________________________________

Per la xocolata VALOR
Per les cançons
"i així pren! així preeeeen tot el fruit que et pugui donar..."
"tots dos caminant, arribem a la riba..."
Per les vaques
Per les vistes de tranquilitat, immensitat, serenitat
Pel sentiment d'esforç constant
Pel cansament i esgotament infinit
Per la gelor dels gorgs
Per dormir sota les estrelles
Per la calor insostenible de dins la tenda, al sol
Pel pollastre amb cocacola

són tantes coses... que no es pot deixar perdre l'oportunitat!
Per tot això i molt més!

Roger. "moni".

_______________________________________________________________

Primer, segon i tercer

_______________________________________________________________

Primer, sentiment de felicitat.
Segon, sentiment de por.
Tercer, sentiment de ràbia.

Primer, perquè que bé que obri els ulls, i vegi persones i vegi emocions, i retrobi sentiments. Perquè les hormones s'activen. Perquè m'agrada poder tenir la capacitat de fixar-me i deixar anar la imaginació.

Segon, perquè no és normal, tot de cop, tot i res a la vegada. Masses pensaments oposats, o paral·lels.

Tercer, perquè collons, tothom diu que la primavera la sang altera, i és un tòpic i no vull escriure sobre tòpics. Perquè les meves hormones s'activen quan volen... i aquest cop a coincidit amb la primavera de l'any 2006.

Roger. i... ara ja m'adormo.

PS: Juan, si no ho penjava avui no ho podia penjar. Ho sento,
eeeei! més avall hi ha una oferta interessantíssima! baixeu baixeu!

_______________________________________________________________

Regalo viatge i estància als Pirineus

_______________________________________________________________
Sí, existeixo.

Regalo un passe d'acompanyant al festival Espiello als Pirineus Aragonesos, allotjament, transport i algun àpat inclosos. De De divendres 7 (aquest divendres) a diumenge 9. No cal dir a qui està dirigit això, no? Apa, apuntat... maca!

Juan

_______________________________________________________________

Preguntes circumstancials

_______________________________________________________________

de fàcil resposta:

On són les papallones a l'hivern?

Perquè és millor tenir obertes les llums dels tunels de dia i no de nit?

Perquè el Barça no ha guanyat avui?

Un cub és millor que qualsevol altra forma?

Roger. interrogatoris constants.

_______________________________________________________________

Això no és un fotolog

_______________________________________________________________

Encara que ho pugui semblar... no ho és.
És un weblog.
Que pot tenir una foto de portada, però el seu objectiu no és posar fotos i algun comentari.
El seu objectiu és bàsicament ser un DIP, (Diari Interactiu Personal) on, quan l'usuari vol (i pot), hi escriu les seves reflexions, empanades, o ensenya els seus projectes o s'inventa historietes perquè sí.

Això no és un fotolog. Jo crec.

Roger. fotologuero

_______________________________________________________________

Se m'escapa el bus!

...hauré d'anar caminant.

Roger. Tranquil·lament.

Un dia més...

_______________________________________________________________

Després d’aquesta pausa precedida per les deu entregues sobre el viatge al Marroc, em disposo a escriure, avui, avui que no tinc feina, avui que no he d’estudiar ni fer una entrega d’urbanística, ni arreglar el P*** McAfee que fa un mes que no funciona, avui que no fan res a la TV (segur!), avui que podria estar passejant tranquil·lament sota la llum incessant de la brillantor de la lluna... avui, escriuré. I m’agrada donar-vos explicacions a mi mateix.

És que és totalment lògic. No té cap sentit. (comencem bé... jejeje) No té cap sentit l’arquitectura actual, l’arquitectura pel veure l’arquitectura per ser consumida per la vista. És necessari fer un voladís de trenta metres per què sí? No! Per favor... no m’ho crec... el futur de l’arquitectura, SEGUR!, que no està en la monumentalitat, ni en les estructures impossibles pel formigó armat que casi no és fomigó, perquè està tan armat que no hi ha matèria grisa*! Però sí, sí... per molt que jo digui ara és el que s’ha de fer...

Jo crec que el futur de l’arquitectura passa per l’assignatura de Condis (Condicionaments i Serveis). Algú que em coneix pensarà que no sóc jo. Però sí, sóc jo. El futur de l’arquitectura ha de ser l’arquitectura sostenible, l’arquitectura BARATA però funcional, útil i també bonica. (és maca** la paraula bonica...)
L’arquitectura no pot gastar energia, ni per la seva construcció ni pel seu funcionament, un projecte ha d’estar tant ben pensat per les relacions entre les estances com per la lògica formal com pel "gasto energètic". I sí, m’he tornat verd. Però... no crec que voti Iniciativa Els Verds... perquè noooo (fan una mica de riure també).

Conclusionant... que jo, avui, vull decantar-me per l’arquitectura barata, l’arquitectura que no costi la gran fortuna... no ha de ser difícil fer coses BONES amb coses barates... l’estructura, els tancaments... tot tot, a partir d’ara els meus projectes /intentaran/ tenir un valor afegit que serà l’economia. Perquè... quan jo sigui arquitecte, tothom voldrà que li faci jo la casa i no l’Sticman perquè a ell li sortirà pels dos ulls de la cara i a mi (igual de bonica) només per un, perquè serà més barata.

Pensareu que això que dic és bàsic i tothom ho sap... però a vegades les coses s’han de dir i repetir... perquè som humans (i a vegades rucs!) i hi ha coses... que ens costa.

Roger. Estudiant d’arquitectura, projectista quatre de la biblioteca de la Facultat de Ciències de la Comunicaicó Blanquerna al carrer Valldonzella del Raval de Barcelona.

* formigó, que a la vegada és el que tenen alguns arquitectes dins la closca.
** bonica

_______________________________________________________________

Marroc X - "el pan que habla! el pan que habla!"

_______________________________________________________________

Hi havia una vegada... en una ciutat desconeguda... una societat moderna i atenta als esdeveniments.
Un dia qualsevol va arribar a la població un circ ambulant. Aparentment normal, amb les caravanes d’elefants, de tigres, autocars amb malabaristes, pallassos i tota la patuleia. Dies més tard passava pels carrers asfaltats un cotxe amb altaveus anunciant el següent:

"¡Atención Señores y Señoras,
el circo X ya está instalado en vuestra magnífica ciudad!
¡Ya pueden disfrutar del magnífico espectáculo
del pan que habla! Sí, sí...
¡el pan que habla ya está aquí!"

Tots els ciutadans bocabadats davant aquest esdeveniment sense precedents, murmurejaven per tot arreu...

"un pan que habla... qué curioso... habrá que ir"

Dit i fet, el dia de l’estrena estava tothom a les guixetes del circ de lona blanca i marcs vermells comprant l’entrada per poder veure el pan que habla. Les cues varen ser llarguíssimes però al final tothom va tenir el seu lloc a dins l’espai d’arquitectura efímera.

"¡Buenas noches a todos y a todas!
¡El espectáculo empieza... ya!
¡Adelante los payasos!"

Surten els pallassos a fer pallassades i al cap de 10 segons es comencen a sentir veus del públic cridant:

"el pan que habla! el pan que habla!"

Els pallassos es retiren i entren els elefants. Els espectadors comencen a aplaudir... i a cridar:

"el pan que habla! el pan que habla!"

Entren també els tigres, passegen amb els elefants... i el públic, ja comença a estar nerviós. Criden tots plegats a l’uníson:

"el pan que habla! el pan que habla!"

Marxen tot ésser viu no humà del centre de la carpa i baixen les cordes per començar la part destinada als trapezistes! El públic segueix sense interessar-se per res més que seguir cridant...

"el pan que habla! el pan que habla!"

Cada vegada més fort, els trapezistes cauen i se’n van al mateix moment que els malabaristes treuen les masses de foc per fer embadalir el públic... però res. No hi ha volta de full.

"el pan que habla! el pan que habla!"

"¡Y... ha llegado la hora de la verdad!
Con todos ustedes...
...
¡El pan que habla!"

"Ueeeee Ueeeeeee el pan que habla! el pan que habla! el pan que habla! el pan que habla!"

Surt un home baix, desplega una taula no gaire gran i a sobre hi col•loca el pa i una gerra d’aigua. Es disposa a fer parlar el pa...

"Por favor, silencio...
necesitamos mucho silencio..."

Tot el públic callat com no ho havia fet fins ara... atent al pa, el mestre es disposa a tirar una mica d’aigua sobre el pa, l’acaricia una mica i seguidament torna a vessar més aigua sobre el pa, mentre el torna a tocar diu:

"Señoras y señores...
el pan está blando."

- És impossible explicar aquest acudit a través de la lectura... però bé, si heu rigut... d’això es tractava, i sinó, ja el sentireu en viu. -

Roger.

_______________________________________________________________

Chelsea 1 - 2 Barça

_______________________________________________________________

Doncs no és el més important que m’ha passat avui però tampoc passa cada dia.
Avui ha jugat el Barça.
Jo no sóc forofo del Barça de per sí, la veritat sigui dita: és molt més divertit jugar a futbol que veure com juguen a futbol. Per tant jo, prefereixo una pilota que una TV. Exacte... córrer rere una pilota és millor que veure córrer algú altre rere una pilota.
Però bé, avui ha jugat el Barça.
I no era un partit normal... no no. Era uns vuitens de Txampions i contra el Txelsi. I per acabar-ho de rematar no era normal perquè el profe se n’ha anat de classe a les vuit i no se n’ha hagut d’anar pel Barça, sinó pel "metge". Així que no és normal que l'hagi pogut veure. I és que a sobre... el Barça ha guanyat.
I he de reconèixer que quan començava el partit tenia un neguit dins el cos, nerviosisme passiu d’aquell que es cura amb una bossa de patates fregides i una birra. Però clar... és impossible aguantar noranta minuts veient només taques grogues florescents i blaves sobre un fons marró... i el neguit se n'ha anat fins que ha marcat. I aquí ha començat l’emoció...

Roger. ...perquè queda la tornada. Blaugrana.

_______________________________________________________________

Marroc IX - Els Craks

_______________________________________________________________

I va i l'últim dia veiem que els que més espectacle muntem som nosaltres. Si ens ho maneguem bé... pim pam, ens plantem a la plaça i la liem com Déu mana. Bombos, flauteta, uns malabars i au a saltar i ballar i fer soroll. De ben segur que tots aquells marroquins s'haurien quedat meravellats de lo atrevits que podem arribar a ser els catalans. Queda pendent una actuació a Marroc. Amb sardana inclosa.

Roger. tranquils... ja s'acaba, només n'hi ha 10

_______________________________________________________________

Marroc VIII - Relacions... d'amor?

_______________________________________________________________

I això de viure en parella... com ho tenim? No ha de ser bò. Tres situacions. Ben diferents totes elles. Però des del meu punt de vista... molt distants a la meva persona. Que si avui xerrem una estona, demà anem a sopar, després nosequè, i pam, ja tenim el viatge fet. Que si jo aquí tu aquí, que si jo em duxu, tu et duxes... tot, realment una parella. Mirades, comentaris, però res. I al final... una humil passejada agafadets + regal.
Qui entengui l'amor, que el compri.

Roger.

_______________________________________________________________

Marroc VII - Integració

_______________________________________________________________

I qui pensa que els marroquins són tancats, qui pensa que no tenen paraula, qui pensa que són desgraciats, que no s'integren, que els marroquins mai podran arribar a conviure amb el catalans a Catalunya, qui generalitza la nacionalitat, s'equivoca. Perquè aquí només arriba la púrria d'allà. I és totalment lògic, quin marroquí de classe mitjana o alta voldrà embarcar-se en una patera a veure què hi ha a l'altre banda? A arriscar la seva vida per un somni? Només els més senzills, els que ja no tenen res més a perdre... aquests són els que arriben a les nostres terres. I els hem de compendre i ajudar. Perquè la seva realitat d'allà s'ho mereix. Perquè jo... en aquest moments, ja m'estimo el poble marroquí. Que sempre hi ha de tot... però així en general. Sí.

Roger.

_______________________________________________________________

Marroc VI - D'assassins i ocells de ciutat

_______________________________________________________________

I qui deu ser... ai la mare. Comencem per allà, ell no, ella no, ell no... què dius? Ens repartim, tu aquesta banda i jo l'altra. Els dos assassins ja estan trobats... però han deixat un còmplice. I s'ha de trobar. Tu no, tu no, tu no... bé seguim per allà. Mort. Viu. Mort. Mort. Quanta activitat. Sens està escapant... caca caca caca. Piscina? Sí, després. Mort. Merda. Viu. Joder... La puta s'ha mort. Només queda... mort, mort, mort. Em rendeixo... m'has guanyat. Però te la tornaré. Perquè un poli... és un poli.

Roger.

_______________________________________________________________