Autològic i heterològic
Començarem per on s'ha de començar, des del principi. Si algú es sent al·ludit, que sàpiga que per ell va aquest post d'avui. Perquè pensar es bò (i divertit) encara que sigui pensar per pensar. Doncs be, aqui va el tema.
Existeix, o si més no, podria existir una classificació dels adjectius en dos grans grups, dos grans grups separats, dels que un membre del grup no pot pertànyer a l'altre ni al revés. Aquests grups són: els autològics i els heterològics. Definirem primer un adjectiu autològic. És aquell adjectiu que és capaç de ser aplicat a ell mateix, la seva qualitat com a adjectiu és aplicable al mateix adjectiu com a concepte. El significat d'heterològic és el contrari. Amb un exemple les coses queden més entenedores:
"curt" és un adjectiu autològic, ja que curt és curt. si?
"llarg" és un adjectiu heterològic, ja que llarg no és llarg. mmm, si no ha quedat clara la idea, més exemples:
"impossible" és un adjectiu heterològic ja que impossible és possible.
La clau està en l'aplicació reiterada sobre el mateix adjectiu. Atenció en no caure en l'error d'aplicar l'adjectiu a un nom, perquè llavors, tots serien autològics, perquè totes les coses aplicables seran doblement aplicables :).
Ara ens trobem en la pregunta dels 0'25 punts afegits sobre la nota final de l'assignatura :D.
"Autològic és autològic o heterològic?"
Penseu, penseu i escriviu els vostres pensaments als comentaris. Per allà asseguren arribar a una paradoxa. Jo, he arribat a una conclusió (paradoxa o no, no ho se :P) però no té gràcia escriure-la al mateix post. De totes maneres la "solució real" no la sabre fins el pròxim Dijous.
Roger
Existeix, o si més no, podria existir una classificació dels adjectius en dos grans grups, dos grans grups separats, dels que un membre del grup no pot pertànyer a l'altre ni al revés. Aquests grups són: els autològics i els heterològics. Definirem primer un adjectiu autològic. És aquell adjectiu que és capaç de ser aplicat a ell mateix, la seva qualitat com a adjectiu és aplicable al mateix adjectiu com a concepte. El significat d'heterològic és el contrari. Amb un exemple les coses queden més entenedores:
"curt" és un adjectiu autològic, ja que curt és curt. si?
"llarg" és un adjectiu heterològic, ja que llarg no és llarg. mmm, si no ha quedat clara la idea, més exemples:
"impossible" és un adjectiu heterològic ja que impossible és possible.
La clau està en l'aplicació reiterada sobre el mateix adjectiu. Atenció en no caure en l'error d'aplicar l'adjectiu a un nom, perquè llavors, tots serien autològics, perquè totes les coses aplicables seran doblement aplicables :).
Ara ens trobem en la pregunta dels 0'25 punts afegits sobre la nota final de l'assignatura :D.
"Autològic és autològic o heterològic?"
Penseu, penseu i escriviu els vostres pensaments als comentaris. Per allà asseguren arribar a una paradoxa. Jo, he arribat a una conclusió (paradoxa o no, no ho se :P) però no té gràcia escriure-la al mateix post. De totes maneres la "solució real" no la sabre fins el pròxim Dijous.
Roger
6 comentarios
Juan -
Juan -
Juan -
Roger -
autològic és autològic per diverses raons que un mateic pot esbrinar.
Si considerem que heterològic és autològic, dons entrem dins una paradoxa, ja que si heterològic és autològic vol dir k heterològic és heterològic, perquè es refereix a ell mateix... i llavors per trobar la solució d'aixo ja és molt més complicat :P fins aviat!
esteve -
je je...
quina poca gràcia...
doncs em deixeu amb el dubte. estaré atent a la resolució del dijous.
Juan -
de fet, hi ha gent k ha escrit textos així, escribint gran el k significava gran, vermell el k significava vermell...
per mi, autolàgic i heterològic són dos adjectius que no es poden classificar en aquests termes, igual que n'hi haurà d'altres, perquè la definició permet ambigüitats. En aquest cas, és com si amb la webcam enfoques la pantalla de lordinador: es veu l'infinit fins allà on arriben els píxels. Aquí l'infinit es perceb, fins allà on arriba la imaginació.