No perdem el bon humor!
Tots coneixem persones malagradoses
que sempre estan de mal
humor i que es queixen de tot.
Segurament, aquesta actitud és la conseqüència
duna història personal trista
que porten darrere i que no han tingut
prou força o prou ajut! per
poder assumir. Nhem de sentir llàstima.
Però cal reconèixer que no resulta
fàcil conviure amb aquestes persones.
En canvi, tenir al costat una persona
de bon humor que no significa estar
sempre rient, sinó saber descobrir
el costat bo de les coses és una autèntica
joia. Tots hauríem de fer lesforç
dintentar ser persones daquesta
mena perquè hi sortirem guanyant nosaltres
mateixos i les persones amb qui
ens relacionem. El bon humor augmenta
les ganes de viure i també facilita
unes bones relacions socials.
Però no confonguem les coses: el bon
humor no es fonamenta en labsència de
dificultats, sinó que és una actitud davant
la vida. Ningú no sallibera de passar,
de tant en tant, per moments durs.
Però enfront daquestes situacions nhi
ha que dramatitzen les coses i nhi ha
daltres que saben relativitzar-les perquè
són conscients que, en aquesta terra, no
hi ha mals absoluts.
I adonem-nos que no és el mateix
acceptar els fets que resignar-shi.
Acceptar significa comprendre que els
fracassos, les pèrdues i els sofriments
formen part de la vida, i que cal saber-los-
hi integrar sense perdre la pau. Perquè,
encara que sovint no podrem canviar
les coses, gairebé sempre podrem
decidir lactitud amb què ens hi enfrontem.
Això, evidentment, no ens
deslliura dels problemes, però evita
que aquests ens destrueixin.
Resignar-se, en canvi, significa considerar-
ho un fracàs, una derrota, quelcom
que no hauria de ser. Per això la
resignació disminueix lautoestima, es
viu amb tristesa i pessimisme, treu les
ganes de viure i roba la pau del cor.
El bon humor és una forma dalliberar
una energia que portem amagada en el
subconscient que dóna qualitat a la nostra
vida i a la de les persones que ens envolten
perquè és contagiosa. I, a més, és
un signe de fe i desperança perquè demostra
que sabem relativitzar les coses
daquest món, convençuts que la darrera
paraula del Senyor serà de gràcia, de
bondat i de felicitat (Apocalipsi 21,4).
P. Lluís Armengol i Bernils, SJ
Director de lEscola Activa
de Pares del Clot
(Full Dominical 06-06-2004)
Roger
que sempre estan de mal
humor i que es queixen de tot.
Segurament, aquesta actitud és la conseqüència
duna història personal trista
que porten darrere i que no han tingut
prou força o prou ajut! per
poder assumir. Nhem de sentir llàstima.
Però cal reconèixer que no resulta
fàcil conviure amb aquestes persones.
En canvi, tenir al costat una persona
de bon humor que no significa estar
sempre rient, sinó saber descobrir
el costat bo de les coses és una autèntica
joia. Tots hauríem de fer lesforç
dintentar ser persones daquesta
mena perquè hi sortirem guanyant nosaltres
mateixos i les persones amb qui
ens relacionem. El bon humor augmenta
les ganes de viure i també facilita
unes bones relacions socials.
Però no confonguem les coses: el bon
humor no es fonamenta en labsència de
dificultats, sinó que és una actitud davant
la vida. Ningú no sallibera de passar,
de tant en tant, per moments durs.
Però enfront daquestes situacions nhi
ha que dramatitzen les coses i nhi ha
daltres que saben relativitzar-les perquè
són conscients que, en aquesta terra, no
hi ha mals absoluts.
I adonem-nos que no és el mateix
acceptar els fets que resignar-shi.
Acceptar significa comprendre que els
fracassos, les pèrdues i els sofriments
formen part de la vida, i que cal saber-los-
hi integrar sense perdre la pau. Perquè,
encara que sovint no podrem canviar
les coses, gairebé sempre podrem
decidir lactitud amb què ens hi enfrontem.
Això, evidentment, no ens
deslliura dels problemes, però evita
que aquests ens destrueixin.
Resignar-se, en canvi, significa considerar-
ho un fracàs, una derrota, quelcom
que no hauria de ser. Per això la
resignació disminueix lautoestima, es
viu amb tristesa i pessimisme, treu les
ganes de viure i roba la pau del cor.
El bon humor és una forma dalliberar
una energia que portem amagada en el
subconscient que dóna qualitat a la nostra
vida i a la de les persones que ens envolten
perquè és contagiosa. I, a més, és
un signe de fe i desperança perquè demostra
que sabem relativitzar les coses
daquest món, convençuts que la darrera
paraula del Senyor serà de gràcia, de
bondat i de felicitat (Apocalipsi 21,4).
P. Lluís Armengol i Bernils, SJ
Director de lEscola Activa
de Pares del Clot
(Full Dominical 06-06-2004)
Roger
2 comentarios
Juan -
Roger -