Blogia
IPZI.NET Blog

M'estimo l'església

Que per què?

Primer motiu: m’estimo l’església perquè soc part d’ella, soc església com ho és un bisbe, el sant pare o qualsevol persona que acaben de batejar. És com la meva família. Hi ha nens, joves, homes, dones, heterosexuals, homosexuals, de dretes, d’esquerres, dels tres móns, (sobre tot del tercer), vells, jubilats, parats, treballadors i pensionistes, gent de tots els continents, cultures i llengües... què vols que et digui, que entre tanta gent hi ha pecadors, pecadores, estafadors, dictadors, pervertits... sí.... i també persones humils, místiques, gent absolutament donada, que viu pels altres, estudiosos incansables de la bíblia. Mira, és un poble. M’agrada aquest poble. És humà, més o menys, o és que potser creies que no ens adonem des de dintre?

Segon motiu: m’estimo l’església de forma molt especial perquè m'ha mostrat a Jesús, la seva persona, el seu missatge i sobre tot la forma de trobar-lo i celebrar-lo. És una passada. Sense Ell no sé com podria viure i recuperar-me. L’església m’ha transmès en Jesús una imatge de Déu molt nova, amable, tendre, amic, pacient, sempre amb la mà estesa i el cor preparat; una imatge, certament, i una vivència, que és molt més. Durant segles l’església, quan ni tu ni jo hi érem, ha conservat les Santes Escriptures, les ha estudiat, interpretat, analitzar cada mot, cada plana, cada significat. Una tasca de vides senceres, mai acabada, sobre un Llibre que il·lumina, que consola, salva i dona esperança.

Tercer motiu: m’estimo l’església perquè arreu trobo dones i homes al costat dels més pobres, dels malalts, dels oprimits, compartint les seves lluites, vivint la seva vida. L’immensa majoria dels cristians del món són dels ambients populars. Hi ha gent que no ho és, però si intenten de viure Jesús acabaren deixant d’explotar, de marginar, de donar l’esquena a la gent. Jesús és la revolució amable, pacífica i constant de dintre de l’Església. Quan a cops em cansa certa prepotència d’algunes persones de l’església, penso dues coses: Jesús, si es deixen, els situarà en el camí de conversió; i quants i quantes viuen de debò l’opció del seguiment sense fer cap soroll.

Podria afegir un quart, un cinquè i fins a cent motius que d’alguna manera explicarien el que es fa difícil d’explicar, perquè en coses d’amor les raons van molt més lluny de la pura lògica. Místics, pelegrins, contemplatius, comunitaris, gent amagada, nens, persones que són a la política, dones (moltes dones donades a fons). Gent que visita, acompanya, celebra, calla, pateix, suporta, és constant, tanta i tanta... i una esperança de que ja és a prop una nova primavera com aquella de Joan XXIII.

Potser sí que et sembla idealista, però, és que les objeccions i contradiccions de l’església cada dia les escolto arreu. Només voldria ser un de tants al costat de tants i fent humilment el possible per humanitzar la vida. No som els millors, no tenim exclusives , ens alegrem que altres ens superin. El que importa és la gent i que la vida sigui VIDA. Res més.

Anònim. Roger.

4 comentarios

Juan -

L'article es d'un altre tiu i tu el fas teu, no? pregunto.
En definitiva, estimes l'església perquè has decidit que allò que t'estimes és l'església... weno, ja profunditzaré 1 dia amb 1 altre article.
En tot cas, jo crek que la major part de l'Església (o la part que la sustenta) no és precisament aquesta part, si se'm permet (i si no també), jipiesca.

Roger -

Crec que és molt necessari diferenciar entre església com a terme general de poble i un tipus de gent, i Església com a jerarquia, on hi ha els bisbes, capellans, etc. Aquest segon grup és el que és més difícil de defensar, ja que al llarg de la història ha tingut comportaments certament desatrosos i poc "d'acord amb Jesús".
Crec que ningú pot estar en contra d'una església que només intenti fer el bé, ajudar als pobres etc, etc. Gent que li agrada "humanitzar la vida" i fer "la vida sigui vida". Com diu a l'article.

Merci per respondre ;).

Fins aviat. Roger.

joan i mig -

La veritat, pels que entenem l'església per la part positiva com a l'article (que escrie església amb minúscula), és que l'Església-institució (majúscules)ho posa ben difícil, com diu el 1r comentari. Però, referint-me a la jerarquia eclesial i copiant de l'article " si intenten de viure Jesús acabaren deixant, de marginar, de donar l’esquena a la gent. (...) Quan a cops em cansa certa prepotència d’algunes persones de l’església, penso dues coses: Jesús, si es deixen, els situarà en el camí de conversió". Doncs que Déu hi faci més que nosaltres!

Pau -

Estic d'acord en moltes de coses del que es diu al post. Entenc també, però, que hi hagi veus que denuncien que l'Església no sempre està al costat del més pobre, sinó del mér poderós; que l'Església no sempre està al costat de la igualtat, sinó que genera desigualtats, incloses les de gènere; que l'Església no sempre és humil, sinó està amb els poderosos; que l'Església condemna moltes persones a la mort, amb unes idees sobre el sexe que són presocràtiques; una Església que té un Papa que no és conscient de què si es retirés faria un be a tot el seu Poble... Tota aquesta Església, no la sento com pròpia, no és la meva Església i no me l'estimo. La meva Església és la del respecte als demés, l'amor al proïsme i l'ajuda al més feble: la única manera d'honorar a Déu que conec.