M'estimo l'església
Que per què?
Primer motiu: mestimo lesglésia perquè soc part della, soc església com ho és un bisbe, el sant pare o qualsevol persona que acaben de batejar. És com la meva família. Hi ha nens, joves, homes, dones, heterosexuals, homosexuals, de dretes, desquerres, dels tres móns, (sobre tot del tercer), vells, jubilats, parats, treballadors i pensionistes, gent de tots els continents, cultures i llengües... què vols que et digui, que entre tanta gent hi ha pecadors, pecadores, estafadors, dictadors, pervertits... sí.... i també persones humils, místiques, gent absolutament donada, que viu pels altres, estudiosos incansables de la bíblia. Mira, és un poble. Magrada aquest poble. És humà, més o menys, o és que potser creies que no ens adonem des de dintre?
Segon motiu: mestimo lesglésia de forma molt especial perquè m'ha mostrat a Jesús, la seva persona, el seu missatge i sobre tot la forma de trobar-lo i celebrar-lo. És una passada. Sense Ell no sé com podria viure i recuperar-me. Lesglésia mha transmès en Jesús una imatge de Déu molt nova, amable, tendre, amic, pacient, sempre amb la mà estesa i el cor preparat; una imatge, certament, i una vivència, que és molt més. Durant segles lesglésia, quan ni tu ni jo hi érem, ha conservat les Santes Escriptures, les ha estudiat, interpretat, analitzar cada mot, cada plana, cada significat. Una tasca de vides senceres, mai acabada, sobre un Llibre que il·lumina, que consola, salva i dona esperança.
Tercer motiu: mestimo lesglésia perquè arreu trobo dones i homes al costat dels més pobres, dels malalts, dels oprimits, compartint les seves lluites, vivint la seva vida. Limmensa majoria dels cristians del món són dels ambients populars. Hi ha gent que no ho és, però si intenten de viure Jesús acabaren deixant dexplotar, de marginar, de donar lesquena a la gent. Jesús és la revolució amable, pacífica i constant de dintre de lEsglésia. Quan a cops em cansa certa prepotència dalgunes persones de lesglésia, penso dues coses: Jesús, si es deixen, els situarà en el camí de conversió; i quants i quantes viuen de debò lopció del seguiment sense fer cap soroll.
Podria afegir un quart, un cinquè i fins a cent motius que dalguna manera explicarien el que es fa difícil dexplicar, perquè en coses damor les raons van molt més lluny de la pura lògica. Místics, pelegrins, contemplatius, comunitaris, gent amagada, nens, persones que són a la política, dones (moltes dones donades a fons). Gent que visita, acompanya, celebra, calla, pateix, suporta, és constant, tanta i tanta... i una esperança de que ja és a prop una nova primavera com aquella de Joan XXIII.
Potser sí que et sembla idealista, però, és que les objeccions i contradiccions de lesglésia cada dia les escolto arreu. Només voldria ser un de tants al costat de tants i fent humilment el possible per humanitzar la vida. No som els millors, no tenim exclusives , ens alegrem que altres ens superin. El que importa és la gent i que la vida sigui VIDA. Res més.
Anònim. Roger.
Primer motiu: mestimo lesglésia perquè soc part della, soc església com ho és un bisbe, el sant pare o qualsevol persona que acaben de batejar. És com la meva família. Hi ha nens, joves, homes, dones, heterosexuals, homosexuals, de dretes, desquerres, dels tres móns, (sobre tot del tercer), vells, jubilats, parats, treballadors i pensionistes, gent de tots els continents, cultures i llengües... què vols que et digui, que entre tanta gent hi ha pecadors, pecadores, estafadors, dictadors, pervertits... sí.... i també persones humils, místiques, gent absolutament donada, que viu pels altres, estudiosos incansables de la bíblia. Mira, és un poble. Magrada aquest poble. És humà, més o menys, o és que potser creies que no ens adonem des de dintre?
Segon motiu: mestimo lesglésia de forma molt especial perquè m'ha mostrat a Jesús, la seva persona, el seu missatge i sobre tot la forma de trobar-lo i celebrar-lo. És una passada. Sense Ell no sé com podria viure i recuperar-me. Lesglésia mha transmès en Jesús una imatge de Déu molt nova, amable, tendre, amic, pacient, sempre amb la mà estesa i el cor preparat; una imatge, certament, i una vivència, que és molt més. Durant segles lesglésia, quan ni tu ni jo hi érem, ha conservat les Santes Escriptures, les ha estudiat, interpretat, analitzar cada mot, cada plana, cada significat. Una tasca de vides senceres, mai acabada, sobre un Llibre que il·lumina, que consola, salva i dona esperança.
Tercer motiu: mestimo lesglésia perquè arreu trobo dones i homes al costat dels més pobres, dels malalts, dels oprimits, compartint les seves lluites, vivint la seva vida. Limmensa majoria dels cristians del món són dels ambients populars. Hi ha gent que no ho és, però si intenten de viure Jesús acabaren deixant dexplotar, de marginar, de donar lesquena a la gent. Jesús és la revolució amable, pacífica i constant de dintre de lEsglésia. Quan a cops em cansa certa prepotència dalgunes persones de lesglésia, penso dues coses: Jesús, si es deixen, els situarà en el camí de conversió; i quants i quantes viuen de debò lopció del seguiment sense fer cap soroll.
Podria afegir un quart, un cinquè i fins a cent motius que dalguna manera explicarien el que es fa difícil dexplicar, perquè en coses damor les raons van molt més lluny de la pura lògica. Místics, pelegrins, contemplatius, comunitaris, gent amagada, nens, persones que són a la política, dones (moltes dones donades a fons). Gent que visita, acompanya, celebra, calla, pateix, suporta, és constant, tanta i tanta... i una esperança de que ja és a prop una nova primavera com aquella de Joan XXIII.
Potser sí que et sembla idealista, però, és que les objeccions i contradiccions de lesglésia cada dia les escolto arreu. Només voldria ser un de tants al costat de tants i fent humilment el possible per humanitzar la vida. No som els millors, no tenim exclusives , ens alegrem que altres ens superin. El que importa és la gent i que la vida sigui VIDA. Res més.
Anònim. Roger.
4 comentarios
Juan -
En definitiva, estimes l'església perquè has decidit que allò que t'estimes és l'església... weno, ja profunditzaré 1 dia amb 1 altre article.
En tot cas, jo crek que la major part de l'Església (o la part que la sustenta) no és precisament aquesta part, si se'm permet (i si no també), jipiesca.
Roger -
Crec que ningú pot estar en contra d'una església que només intenti fer el bé, ajudar als pobres etc, etc. Gent que li agrada "humanitzar la vida" i fer "la vida sigui vida". Com diu a l'article.
Merci per respondre ;).
Fins aviat. Roger.
joan i mig -
Pau -