Blogia
IPZI.NET Blog

Rèptil

De petit, a l'hora del pati, m'encantava estirarme al sol sobre una lleixa de pedra negra. Mentrestant, la majoria de nens jugàven a futbol.

Ara, intentant dormir, m'ha vingut aquesta imatge al cap i no he pogut evitar posarme a escriure; si quan vull postejar no em surt res, s'hauràn d'aprofitar aquests moments.

El fet és que jo m'estirava a la balda negra, calenta pel sol, i em posava a pensar. A vegades s'estirava algú més, suposo que intentant descobrir què trobava jo en aquella pedra. Alguns professors, ara entenc que preocupats, venien a preguntarme si em passava alguna cosa, si no volia anar a jugar, si estava enfadat o si tenia sòn. El que passava era que ells no havien provat d'estirar-se allà i pensar. Ara me'ls imagino trucant a casa. "Srs. Irache? El seu fill fa coses estranyes".

Aquells panots de pedra ja no hi són. Al seu lloc hi ha un sistema de drenatge per al camp de futbol, verd i lleig. Ja no es pot meditar tranquil als patis de l'IPSI?

Juan

2 comentarios

Juan -

1- Ja m'imagino que no són exactament panots... era un "homenatge"
2- jo no em masturbava, em posava panxa amunt.
3- Vale :P

Roger -

jejeje...
1- no éren panots allò! son... nose el nom ara. pedres nogres.
2- ahir, una professora de nens de P-3 m'explicava que hi ha una noia, que a l'hora del pati es posa estirada i panxa avall a sobre un tubu, d'akells grossos de formigo, i duran mitja hora, amun i avall "dale que te pego"... es masturba, tu també?
3- no cal que contestis si no vols.