Crisi?
Escrit el 05/11/2004 a les 00:30.
No arriba la inspiració, perquè? no sé que explicar, fins i tot dedico un preciós temps a publicar un article sobre dues cançons de música DANCE, ni les cançons, només la lletra. Arriba, ja ho veig, ja ha arribat. La vida canvia, els weblogs canvien. No és culpa de la persona, és culpa de la vida de la persona. Si la vida no t'explica res, tu no ho pots escriure. És un fet generalitzat ultimament, els weblogs no són el que eren, i com sempre, hi ha moltes ofertes en aquesta vida que són difícils de rebutjar.
Post molt llarg, molt pesat, però necessari, necessitava deixar per escrit un fet curiós, nou en la meva vida, remarcable. I és més en el mateix dia, dos fets dignes de ser postejats: a classe de projectes, una situació amb un post ben bonic per dedicar però que de moment no faré (coses de l'amor ?).
És molt difícil escriure per haver d'escriure, a vegades necessari, però és difícil i normalment no surt el que voldries que et surtis. Avui escri i escric perquè en tinc ganes, perquè ho valoro per sobre de moltes altres coses que pdria estar fent aquests moments, entre altres: dormir, parlar pel Messenger, fer Autocad, o fer Etsaweb.
Per acabar-ho de rematar, des de les vuit que és quan dec haver decidit d'escriure un post aquesta nit, no un no, dos, no! TRES! dons he estat pensant tota l'estona en com els escriuria... en quin ordre, seria una nit fructífera, final d'un dia fructífer. Doncs bé, el weblog s'espatlla. No s'escriu res ni es llegeix res.
"The requested URL /servicios/blogs/ipzi/ was not found on this server."
No em quedo amb les ganes, ho escric a la "Llibreta" (Bloc de notas pels poc catalans) i ja ho penjare quan estigui tot correcte, ara per exemple ;).
Roger. No hi ha crisi.
PS: Aquest post havia d'estar mol ben estructurat, molt ben fet, molt ben pensat.
No està ben estructurat, ben fet... està aliniat a l'esquerra, no massa ben fet. Però pensat... pensat el que hi ha escrit està pensat, pero hi ha moltes, més!, coses que havia pensat però no he escrit, la memòria juga un paper clau aquí, i a vegades t'enganya. No recordo tot el que havia pensat i ho sé. Ja ho escriure més endavant.
1 comentario
Juan -