The Requiem For a Dream generation

_______________________________________________________________
Tots els matins (a partir d'ara, la majoria), treballo de becari d'audiovisuals a la facultat. Tots aquests matins hi ha gent a les sales d'edició editant els seus projectes; actualment els de 2n fent micro-metratges. La temàtica és, en gran part, lliure i la banda sonora ho és del tot. Així que no entenc que cada matí hagi de sentir la mateixa cançó: la banda sonora de Requiem For a Dream. Suposo que és una obsessió de la nostra generació, un mite i una imatge mental que va passant de boca en boca fins a formar una base permanent en la gent de l'edat, una pel·lícula fina però perenne.
La pel·lícula està molt bé, és impactant i arriba força endins. En l'estil s'assembla massa a Trainspotting, que per mi és molt millor. S'assembla sobretot en alguns tics del muntatge, però ja m'està bé.
El que vull dir és que no cal que demanem més llibertat, si la que sen's dona no l'aprofitem. Nosaltres hem de ser els creatius del futur?
I la banda sonora torna a sonar...

Juan
_______________________________________________________________