Mark Rothko
Per fi! Ja són aqui! Ja han arribat!
Després de tant temps, ja estan penjats al capçal del meu llit.
Difícil desició. Una cosa que has de veure dia sí, dia també, tant si estàs de bon humor, com si estàs de mala llet; una cosa que m'hauré d'empassar sempre pels ulls, no es pot triar així com així.
El primer que vaig pensar va ser penjar una cosa que pogués anar canviant al llarg del temps, però veient que aquesta cosa no arribava, i la paret sempre restava blanca i buida, els meus pares van pendre la decisió de comprar-me els dos quadres.
Ells ja sabien, però, que jo volia alguna cosa relacionada amb l'art abstracte ja fóra un Mondrian, un Rothko, o qualsevol d'aquests. No volia res figuratiu ni una fotografia, si era fotografia havia de ser meva, o molt molt meva*. El meu gust es va inclinar cap a la pintura d'en Mark Rothko quan jo cursava 4t d'ESO, quan en un crèdit variable d'història de l'art, un company va fer el treball sobre un dels seus quadres. Tothom va flipar i a mi a sobre em va frapar. Aquest record va ser el que definitivament va fer decantar la balança cap aquest costat.
El dia de Reis van arribar, no coneixo els noms concrets de cada un, però ho acabaré descobrint. Podrien ser, per exemple: taca vermella fosca i blanca sobre fons vermell menys fosc o composició de groc, blau i taronja.
La blancura impecable de la paret nova s'ha acabat, i ara l'habitació queda més que completa i fins i tot sembla més gran.
Roger. Artístic?.
* molt molt meva, significa que m'agradés tant que m'hagués fet autor jo mateix d'ella, encara que no ho fós.
0 comentarios