La Hollywoodització del cinema espanyol
Catorze premis de quinze possibles.
El cinema espanyol té un complexe d'inferioritat (amb fonaments) i en comptes d'assumir-lo decideix abandonar-se a sí mateix i encomanar-se a les forces de Hollywood. Dónen tots els premis que poden a la pel·lícula candidata als Oscar i després tothom creua els dits*. S'ha premiat una pel·lícula simple, sensacionalista i, això sí, molt comercial. Quin mal pot fer el somriure d'en Bardem i les seves galtes de cul de bebé? Què maco el cel blau i el mar infinit. Què maca la vida...
Almodóvar, que tonto del tot no és, va passar de tot i no es va presentar. No importa que la seva pel·lícula tingui un bon ritme, certa denúncia i una trama interessant**; és Almodóvar i aquest any no l'hi toca. Que hi ha altres pel·lícules? Oh i tant! Aneu al cine! Sobretot, que la gent jove vagi al cinema! I, si estimes l'art: No pirategis!***
Després esperaràn que els que pugem tinguem alguna esperança dipositada en la indústria, que creguem que això té algun futur i que l'objectiu és entrar en aquest circ. Aquesta gent ha d'aprendre moltes coses del gran Antonio Gasset. Que comencin per l'humildat.
Així que, nens, no us deixeu enganyar: pirategeu tot el que pogueu.
Juan
*Total, guanyaran els francesos...
**De les que a mi m'agraden, històries dins d'històries i desordres diversos.
***Aquí hi aniria una floreta sota els rajos d'un sol de primavera.
2 comentarios
Juan -
Als candidats a curtmetratges i tal sí que els hi diuen molts cops, pk no hi vagin si no cal...
Vit -