De bons edificis i les seves variables
És impossible que un edifici sigui perfecte. Els edificis es qualifiquen, i sempre n'hi ha de millors o pitjors. Però, segons què determinem això? Un bon edifici pot ser bò per moltes coses però un mal edifici és dolent per les mateixes variables. M'explico.
Un edifici serà bò quan compleixi positivament el màxim de variables a què estan sotmesos. Les variables son molt variables (valgui la redundància) i en el projecte de l'edifici s'han de tenir sempre totes en ment. Els enginyers, per exemple, només treballen amb una variable i allà, o és vàlid, o no, no hi ha gris, tot blanc o negre. Els arquitectes no, amb els arquitectes, bàsicament, no hi ha ni blanc ni negre*, tot és gris [BRAMS - Aldea Global - La Guerra de la Verdulaire - Sants Collons], i es comprèn una gamma de grisos immensa.
Aspectes com el cost de l'edifici, el comportament medi-ambiental o el disseny son algunes variables importants. Però un edifici pot ser bò to i tenint alguns d'aquests factors sota mínims. Començant pel MACBa, és un edfici espectacular, desconec moltes variables com el cost o les estructures, però la relació amb el seu entorn és pèssima, el seu arquitecte, Richard Meier, possiblement no sabia on estava construïnt aquella mole de color blanc, precisament enmig d'un barri de carrers petits i foscos, concorregut per gent estrangera i amb edificacions senzilles i antigues. Tot i aquest aspecte, que per molts és bàsic, l'edifici no perd el seu caràcter innovador i espectacular.
Un altre edifici bò, que, casualitat o no, és el primer exemple de totes les assignatures, és la torre AGBAR de Jean Nouvel. És un edifici que està situat, preferencialment, a una entrada de Barcelona, on es creuen tres vies de circulació molt importants. Amb un disseny innovador, en forma de... (a omplir pel lector informat), serà d'aqui poc un nou simbol de la Barcelona contemporània. En aquest cas sí que ens han parlat de la seva estructura i els seus problemes. Mur de formigó en façana amb un pixelat de finestres de 92x92 molt característic però a la vegada amb uns problemes seriosos de càrregues verticals difícils de solucionar. Per aconseguir el casquet superior s'han hagut de fer moltes xapusses, partir i tornar a soldar motlles d'acer, fer encaixar l'estructura metàlica de qualsevol manera, etc. Però això, poca gent ho sabrà, i per molts serà un bon edifici igualment.
No és fàcil tenir-ho tot en compte, i cada arquitecte decidirà en cada projecte quines variables vol potenciar i quines no. És llei de vida.
*negre sí, en el cas que el negre fós la part més negativa de la baremació, i l'edifici en questió no tingués RES de bò.
Roger. Sub-arquitecte.
1 comentario
Juan -
(I per sortir de la uni i patinarrrrrr :P)