No, és que sóc de lletres

_______________________________________________________________
Després de gairebé dos anys d'abstinència numèrica i del fracàs examinal-selectiu de mates, ahir vaig començar l'assignatura d'estadística. Sembla mentida, però entre tanta comunicació, pensament, retòrica i màrqueting* és un descans retrobar-se amb les ciències pures, comprovar que dos més dos segueixen sent quatre. Per fi les coses quadren, em reconforta tornar a sentir parlar de dominis, pecentatges, d'enters i racionals i d'una "ix" per que s'ha d'aïllar. i és que en realitat no fem gaire més que això; ahir ens van reensenyar a aïllar la X a pas de tortuga i es van començar a sentir els imprescindibles "aquest home va molt ràpid", "jo em perdo" i altres. Que, si us hi fixeu, són elements totalment independents del grau de dificultat dels exercicis. Potser és que sóm de lletres.
Em sembla que el meu problema és que no sóc de lletres, que estic aquí no sé perquè. Però sé que hi vull estar. Les ciències ténen una component de veracitat interessant, però en tenen una altra de banalitat que no es pot passar per alt. No ho sé. Potser avui només estic melancòlic... però tinc unes ganes increïbles que arribi la propera classe d'estadística!

*Estudio audiovisuals

Juan.xls
_______________________________________________________________