P e r q u è s í.
No sé què escriure, i no és que no tingui idees, ni coses a explicar, ni fotos boniques, ni cançons que arriben al cor, sinó que tantes coses que se m'han passat pel cap, en tinc un popurri que no hi ha manera de treure'n l'aigua clara.
Només falta que em posi a pensar una mica i de cop arriba una idea, comença a progressar, agafa consistència i pluf! la idea a derivat a ser una altra idea! i aquesta idea... ai aquesta idea, aquest pensament, és massa picant per escriure sobre ell, potser algú o alguna es sentiria ofès o potser identificat, i per suposat, no es tracta d'això.
Si s'escriu, s'escriu perquè sen té ganes i perquè creus que el que estàs escrivint té algun sentit, i sobretot, alguna finalitat. Qui escriuria alguna cosa bona si ho fés sense perseguir un objectiu,
L'objectiu... ostres, això sembla interessant, l'objectiu de l'escrit, quants tipus diferents d'objectius, quasi com crèdits té la carrera d'arquitectura!. Un objectiu, podria ser el de fer riure al lector, fer passar una bona estona a aquell que dedica uns minuts de la seva vida a una altra persona, a l'autor del text. Un altre objectiu pot ser, senzillament, informar a tercers. Sentenciar qualsevol acte perquè la gent el conegui, per fer-ne difusió. Un tercer objectiu, el que més m'agrada, el de fer reflexionar a l'adversari, en aquest cas podem parlar d'un combat, on els adversaris són autor i lector(s). L'autor ataca escrivint quelcom, i l'adversari, que se sent atacat, no té mes remei que pensar sobre el que hi ha escrit, i, sovint, contraatacar, reflexiona i pensa i després (també) escriu. Utilitza la mateixa arma amb que l'autor ha atacat al lector i el posa entre l'espasa i la paret, i l'autor... ai, l'autor... l'autor es cansa d'escriure, en té ganes i veu que la guerra no pot acabar així, una guerra oberta mai pot portar la pau, i la pau, la pau interior de l'esperit, i l'esperit...
Els sentiments s'han de compartir, si els teus sentiments no surten a l'exterior de la teva ànima, només els pots gaudir tu, ningú més pot compartir la teva experiència, i això, a casa meva, és ser egoista. Reconec que és molt difícil. Els sentiments també són difícils de controlar, a vegades se t'escapen de les mans... com també a vegades se t'escapa de les mans un article que no saps com acabar...
Roger. P e r q u è s í.
0 comentarios