Kràpula Catrili Chronicles
Arribem a la Sala Apolo i ens catxejen. Segurates i relacions públiques, tots vestits de negre i amb pinganillo, per tot arreu. Passem per la zona vip i ens deixen als camerinos, ens tracten com a artistes. Guay. Ens reunim amb els de La Penya del Corb i unifiquem estratègies. Toca actuar. El logo de Kràpula Catrili i els nostres noms apareixen a pantalla completa.
L'escenari és impressionant. Sortim i el públic ens acull bé. Em veig a totes les pantalles, fent malabars sobre les xanques i el Roger passant per sota, també fent malabars. Fem unes quantes passades i, de sobte, se'm deslliguen les xanques. Tiro els malabars i crido al roger, caic a sobre d'ell. Aplaudiments, ha semblat que estava preparat i no m'he matat (Click per veure el moment). Els de la Penya s'ho curren, les cintes queden molt bé. Seguim amb les masses, gairebé no sen's cau cap, i si cau ho aprofitem. Ara toca el diabolo, l'estrella de la nit. Però ens diuen que el DJ es queda sense música. Malament. Sortim tots alhora i acabem. Tornem a pista i saludem. Escalfor del públic, no sé com haurà sortit això.
Tornem a camerinos. Eufòria, suor, felicitacions. Res ha sortit com voliem però sembla que ha agradat. La Laura ens fa la pilota, gràcies. A l'estil rockstar, arrasem amb els entrepans i les begudes que hi ha per allà. Els de la penya se n'enduen una motxilla plena. Comencem a pensar en la propera actuació.
Vídeo 1 ··· Vídeo 2
Juan
PS: Moltes gràcies pel reportatge audiovisual que ens has ofert, Anna
3 comentarios
Laura -
Anónimo -
eli sendasf -