Efecte mirall

_______________________________________________________________


Dimarts passat TV3 va estrenar la sèrie documental Efecte mirall, que consisteix, bàsicament, en l'emissió de les imatges que uns quants joves de 20 anys han estat gravant amb una càmera*, al voltant de la seva vida diària.

La idea en sí ja és original, però a més, el resultat és fantàstic. L'altre dia van aparèixer un quillo, una pija, una tonta, un sonat, una quilla en cadira de rodes**... és a dir, gent bastant habitual dels carrers de catalunya. La idea deu ser veure una mica el que veuen els joves i identificar-se amb algun d'ells. Jo, de moment, no m'identifico amb cap.

Han sortit exaltats indignats pels criteris de sel·lecció dels joves: que si són uns botiflers, que si haurien de parlar tots en català, que si són un mal exemple, que si en Maragall és un feixista... ja sabeu. Però jo crec que en aquests treballs mai s'ha de sacrificar el realisme, així que m'encanta. Si no m'equivoco, al proper capítol un senegalès callarà unes quantes boques.

Deia que m'encanta, perquè TV3 està sabent arreglar una temporada que havia començat molt malament, per posar un exemple, amb la substitució del ja prou discutible Buenafuente per la parella d'istrions Clapés i Albà***. Ara podem trobar un Efecte mirall, un Nip tuck, un El Favorit (Tranquils, avuí no parlarem de Silenci?****) etc. que permeten tornar a estar mínimament orgullós d'això que ha de ser el motor de l'audiovisual català. Sí, en realitat només estic mirant pel meu futur.

*La meva càmera, com es nota que TV3 en sap :D
**Que per cert, està molt bona i em va caure molt bé. Si la veieu aviseu-me.
***També ho anunciaven com a humor intel·ligent? Pregunto.
****Merda, ja ho he dit.

Juan
_______________________________________________________________