La inspiració i jo
Ganes, tinc ganes i temps, tinc temps... falta però, allò que en diuen inspiració.
La inspiració... es pot buscar, es pot deixar que vingui sola, hi ha maneres de fer-la despertar, però forçar-la, sovint és dolent.
Millor anem al llit, que és el temple de les reflexions profundes (tants psíquiques com sexuals) i allà, allà la inspiració sortirà, allà la inspiració densa i lluent brollarà com la font de Santa Coloma. Però... amagar-me sota el coixí...
no deixaré que dictin el meu destí, l'atzar ens pot canviar tota la vida
no deixaré que es manifestin per mi, sortiré al carrer a donar la cara!
No n'estic tant segur, la inspiració potser té mandra i no vol veure la llum, es queda a dins... i ens hem d'aguantar. Escoltarem música. Un estímul força provocador per a fer sortir la ràbia acumulada. Potser més aviat, fer sortir els records, els records d'una nit, d'un instant fugaç, d'un moment de glòria, o d'un moment trist. Bé sigui el que sigui, és inexplicable. Ho haure de dir amb llenguatge corporal.
Roger. Dansaire!
2 comentarios
roger -
eh eh :D
Juan -