Dias de cine
M'he tret el carnet abans del que pensava. Ara no sé que fer.
Havia de passarme un mes muntant la peli, però en una setmana gairebé l'he acabat. Ara sí que no sé que fer.
(Fins aquí, tenia pensat fer un post sobre tot el temps que ens sobra [ja posats, trenquem un tòpic], però no tinc temps per banalitats. A continuació: una banalitat)
M'explico. Alguns sabreu que estic fent un documental sobre la banda de música del meu poble. Es tracta d'una barreja de seriositat i surrealisme que jo mateix no sé interpretar, de portar allò quotidià cap a la èpica i cap a la dramàtica i de confondre-ho tot. Parla de l'estafa i de la política. Parla del llenguatge i del territori. Parla del post-modernisme i del ridícul. Sense explicitar res de tot això.
S'està preparant una gran estrena amb el glamour de l'horta: les estrelles, les autoritats i les forces vives, cadires de fusta i focus dels 80. M'agradaria veure la meva cara quan vegi les cares dels entrevistats en adonar-se que els seus discursos de 35 minuts es queden en una frase de 12 segons en la majoria de casos intrascendents.
Això que va començar com un projecte informe i tremolós ha acabat arrossegant a J.A. Labordeta com a narrador, i creant una ansietat escènica només comprensible segons el caràcter històric de la peli, és a dir, com si estiguéssim en plè segle XIX.
En fí, que m'aburreixo. Seguiré muntant i posant a prova el meu perfeccionisme.
Juan
3 comentarios
jordi -
- - Nota mental: seria molt interessant tenir un magnat de les telecomunicacions com a amic xDDD - -
;)
Juan -
jordi -