Amélie, ahir

_______________________________________________________________

Amélie és Amélie i jo sóc jo.
Però l’he de tornar a veure per confirmar que
Amélie sóc jo i jo sóc Amélie.

Sé que és tard, però jo la vaig veure ahir, o sigui que avui escric sobre ella.
Fantàstica pel·lícula, fantàstica Audrey Tautou.
Idees (peixos suicides, col·leccionista de fotos, comptar orgasmes) fantàstiques.
La pel·lícula és fantàstica senzillament perquè fa pensar, fa reflexionar, fa fer servir la matèria gris... i això és el que molta gent necessita.
També és bona perquè és bonica. I senzilla. I és per recomenar.

Roger. Era ovni...

_______________________________________________________________