He descobert una cosa...
Per ser amic d'una persona, jo penso en una noia, clar, però reflexionant una mica més enllà veig que també serveix pels nois; per ser amics, s'ha de compartir la vida. No puc ser amic d'algú amb qui no comparteixo experiències, amb qui no comparteixo una mirada, un somriure o una passejada. No.
És un descobriment obvi, poc descobriment, però suficientment novedós per mi com per deixar-ho escrit.
I està estretament relacionat amb el següent:
Som limitats, no podem mantenir-ho tot. Les relacions personals són vàlides fins al punt en que deixem de compartir el que ens uneix. Això m'entristeix però no hauria de ser així, estem en una edat que no ens podem lligar a algú... ho farem més endavant, espero. Ara anem canviat, un temps amb els d'aquí, després els de més enllà, ara coneixes una de la uni i jugues, i després... te n'oblides. Perquè hi deixes de jugar, o de treballar, o de compartir.
I és que per mantenir una relació s'ha de mantenir a dins i a fora. Quan estic a Barcelona i quan estic a Calonge. Ni en moments especials, ni en moments sincers. Sempre.
"i ara que no et tinc al meu costat,
sento que m'han pres un tros de món,
ara és quan em perdo en la foscor,
ara que no hi ets, no..."
"és difícil ser el mateix si tu no hi ets"
Potser sí... o potser no. Depen de la dependència hormonal que tingui. Normalment no s'allarga més de deu minuts, sempre i quan tingui alguna cosa a fer. Encara que sigui estudiar.
I perquè no celebrar el canvi de mes també?
Roger. Gener
6 comentarios
Kim -
Ernest -
viva los novios!! Ortega se casa !!
Juan -
de tu, m'ho crec.
Kim -
roger -
jo em referia x aixo a viure com amics... x exemple, nosaltres em estat sempre amics, però lany passat no vam "actuar en consequencia" jeje... casi no ns vam veure
pero seguim sent amics "de veritat"
:P
bona observacio... pero no et distreguis i estudia! :P
ernestu filosofic/tontorrón -