Marroc IV - Va de guies

_______________________________________________________________

I com no fer esment als nostres estimats guies. Un guia a Marroc podríem dir que equival a un president d'un club de futbol a Catalunya. Allà el que mou els diners, com a mínim a les ciutats on vam ser, són els turistes, com a Catalunya el que mou els diners són els jugadors de futbol. Els guies són tractats amb respecte i gairebé adoració, tothom vol ser amics seus perquè portin els seus bitllets amb potes a les seves botigues. Però... "tu tranquilo, aquí mando yo", i tot solucionat. Que si hi ha dos borraxos al bar de l'hotel i al guia li molesten, res, senyor director de l'hotel, faci fora a aquell parell que vull estar tranquil i que els meus "nens" puguin fer el te-birra sense problemes. Que si tenim ganes de festa, muntem una discoteca. Contracta el dj, porta dues caixes de birres, arregla el llum de la sala i au, a ballar s'ha dit! I el guia... que no està acostumat a tanta gresca... una taha de birres que ni els pets s'aguantava. I au, després vés a fumar la Chicha i comença a explicar acudits verds i a tirar la canya... si és que com els guies no n'hi ha, i encara més si són marroquins.

Roger.

_______________________________________________________________