Pensaments messengerians
Primera:
"-Ets un solet!" o "-Ja n'hi ha prou celet..." Són paraules o conjunts de paraules molt utilitzats per a referir-se a la persona del sexe
oposat d'una manera tendra, carinyosa i cursi, també. Dites així, com aquell que no vol dir res, (o ho vol dir tot...) no tenen res més d'especial que mostrar un gran apreci de la persona que ho escriu cap a l'altre. Però si ens fixem en el significat de les paraules extretes del seu entorn romantic, podem observar que són totalment incoherents!
Qui es pot imaginar un cel petit? o un sol petit? (be això últim si, però no.) Aques tipus de construccions reben un nom especial, el qual ara mateix no em passa pel cap, o qui sap si mai hi ha passat pel meu cap, Així doncs, us animo a que utiltzeu els comentaris d'aquí sota per dir-me el terme que s'utilitza per a definir les construccions incoherents.
Em sembla recordar en la meva memòria visual que actualment hi ha a la TV un anunci que anuncia el que vol anunciar a base d'aquestes coses... No n'estic gens segur per això.
Tonteries d'aquestes fan que la vida sigui més bonica o com a mínim més curiosa, ja que molt sovint passen desaparcebudes davant els nostres ulls, i ens ho creiem, sense més.
Segona:
"El passat no existeix." D'aquesta afirmació s'en pot treure molt i molt de suc, però casi sempre el suc que s'en treu es molt tèrbol i poc definit. Des del punt de vista d'un servidor, influenciat majistralment per un tiet ioguista, m'uneixo (:S) a l'afirmació i la reafirmo. El passat, no existeix, que ha existit, si, això ningú ho negara, perquè en algun moment del passat aquell passat va ser present i en algun moment mes passat del passat en què el passat va ser present, aquest passat va ser futur, fins i tot. Però, ara, (present continu) el passat no existeix, no es tangible, per tant, no existeix.
"-Si, però el passat està allà."
D'acord, el passat esta allà, però aquest allà no existeix tampoc, aquest allà és el mon imaginari, el mon dels pensaments, el passat només hi és dins els nostres cervells, per tant, el passat és tant irreal com els nostres pensaments, totalment manipulables per qualsevol persona o mitjà.
És ben cert que existeix un passat virtual, el passat del "Deshacer" però aquest passat no és aplicable al passat de la vida real, perquè és ben sabut que no podem fer "deshacers" a les nostres vides. El temps empeny i no dóna temps a deixar existir el passat en el present.
És certa aquesta visió? No n'estic segur ni jo mateix... portarà cua al llarg de la historia? :P el futur ho decidirà! i quan ho hagi decidit sera present i al cap de res, passat... i haura decidit una cosa k no existirà... o potser llavors si que exisitirà el passat?
Roger
"-Ets un solet!" o "-Ja n'hi ha prou celet..." Són paraules o conjunts de paraules molt utilitzats per a referir-se a la persona del sexe
oposat d'una manera tendra, carinyosa i cursi, també. Dites així, com aquell que no vol dir res, (o ho vol dir tot...) no tenen res més d'especial que mostrar un gran apreci de la persona que ho escriu cap a l'altre. Però si ens fixem en el significat de les paraules extretes del seu entorn romantic, podem observar que són totalment incoherents!
Qui es pot imaginar un cel petit? o un sol petit? (be això últim si, però no.) Aques tipus de construccions reben un nom especial, el qual ara mateix no em passa pel cap, o qui sap si mai hi ha passat pel meu cap, Així doncs, us animo a que utiltzeu els comentaris d'aquí sota per dir-me el terme que s'utilitza per a definir les construccions incoherents.
Em sembla recordar en la meva memòria visual que actualment hi ha a la TV un anunci que anuncia el que vol anunciar a base d'aquestes coses... No n'estic gens segur per això.
Tonteries d'aquestes fan que la vida sigui més bonica o com a mínim més curiosa, ja que molt sovint passen desaparcebudes davant els nostres ulls, i ens ho creiem, sense més.
Segona:
"El passat no existeix." D'aquesta afirmació s'en pot treure molt i molt de suc, però casi sempre el suc que s'en treu es molt tèrbol i poc definit. Des del punt de vista d'un servidor, influenciat majistralment per un tiet ioguista, m'uneixo (:S) a l'afirmació i la reafirmo. El passat, no existeix, que ha existit, si, això ningú ho negara, perquè en algun moment del passat aquell passat va ser present i en algun moment mes passat del passat en què el passat va ser present, aquest passat va ser futur, fins i tot. Però, ara, (present continu) el passat no existeix, no es tangible, per tant, no existeix.
"-Si, però el passat està allà."
D'acord, el passat esta allà, però aquest allà no existeix tampoc, aquest allà és el mon imaginari, el mon dels pensaments, el passat només hi és dins els nostres cervells, per tant, el passat és tant irreal com els nostres pensaments, totalment manipulables per qualsevol persona o mitjà.
És ben cert que existeix un passat virtual, el passat del "Deshacer" però aquest passat no és aplicable al passat de la vida real, perquè és ben sabut que no podem fer "deshacers" a les nostres vides. El temps empeny i no dóna temps a deixar existir el passat en el present.
És certa aquesta visió? No n'estic segur ni jo mateix... portarà cua al llarg de la historia? :P el futur ho decidirà! i quan ho hagi decidit sera present i al cap de res, passat... i haura decidit una cosa k no existirà... o potser llavors si que exisitirà el passat?
Roger
1 comentario
Juan -
Et rebato la Segona, estaràs amb mi en què sobre la primera no hi ha molt a parlar, en tot cas estic d'acord en que les petites coses són les que importen. EL fet és que, per mi, el passat existeix. No físicament, esclar, però és una cosa tant demostrable com l'alegria, la imaginació, la condició humana... és a dir, indemostrable. El fet és que la pròpia paraula "passat" indica una cosa que JA no existeix, que ja ha passat de llarg: els fets passats no existeixen en sí mateixos, però sí com a passat.
No és cert que només existeixi en el nostre cap, els actes passats deixen conseqüències, proves, que és el mateix que tenim del present: percepcions en el cervell, impulsos elèctrics que ens sembla que són coses. Potser ara parlo de diferents nivells i men vaig massa enllà. Però jo estic segur d'haver votat a les eleccions, sort en tinc del meu cervell, que està aquí per recordar-mho... em pot mentir, sí, però és la única eina que tinc de cara al món, prefereixo refiar-me'n.
Perdó pel rollo.