El pallasso important (I)

El circ Kràpula Catrili feia estada a Montecarlo, era l’hora de l’actuació de tarda. El pallasso Charlie corria per la pista amb els pantalons baixats mentre jugava a posar-se la jaqueta del revés tantes vegades com fos possible. Per tota la carpa se sentia el seu “Ai-ai-aaai!”, seguit de les rialles dels nens que el miraven atentament; uns amb la boca oberta i altres intentant imitar el crit de l’histrió. Com més es repetia i més fort se sentia el crit més reia tothom, i els adults reien més per complicitat amb els seus fills que per les gràcies del pallasso. Des de dalt, Mario, el trapezista, dominava l’espai entre aires de superioritat. Superioritat posicional, evidentment, però també moral; els seus salts despertaven en el públic uns “Ooooh!” molt més dignes que els “Hahaha!” que precedien la seva actuació. Esperava el seu torn.

[Continuarà demà]

Juan