El pallasso important (II)

Mario observava el pallasso, baix, gras, mig calb i amb aquella veu aguda i trencada que cridava per tota la pista pronunciant zetes castellanes i esses fricatives constantment. Era vergonyós que hagués de ser presentat per aquell ésser amb els pantalons abaixats. Entre crits i entrebancs Charlie presentà l’actuació del trapezi: “Atenxió a les alçades perquè en Mario eztà a punt de xugar-se la vida!”. A dalt no passà res. “Sí, sí! En Mario se la xugarà!” i el públic esclatà a riure. El potent focus blanc va apuntar cap a l’escaleta del trapezi, on la cara de Mario, que seguia meditant sense saber el què tocava, envermellí de cop. El públic tornà a riure en veure al valerós trapezista aferrat a l’escaleta com un nen petit que mira avall. La descripció del pallasso fugí de cop del cap del jove artista i va començar a volar entre els braços dels seus ajudants mentre executava la rutina que l’havia fet famós: tirabuixons, dobles mortals, falses caigudes... tothom l’aplaudí efusivament, i el show es va acabar entre els visques a la seva actuació i els riures a les darreres gràcies d’en Charlie. Tot l’equip es felicità i es va perdonar fàcilment la distracció, però al noi li quedà l’espina clavada.

[Continuarà demà]

Juan

2 comentarios

[Juan - 28 de mayo de 2004 - 00:00]

jo u he escrit pensant en una persona, certament. sentirte a no aludida és cosa teva. :P

[eli sendasf - 27 de mayo de 2004 - 23:49]

pallasso+krapula catrili = Mario observava el pallasso, baix, gras, mig calb i amb aquella veu aguda i trencada que cridava per tota la pista pronunciant zetes castellanes i esses fricatives constantment. ??????
ESPERO NO SENTIR-ME ALUDIDA!!!