El pallasso important (IV)

Uns dies després, pel matí, tots assajaven els seus números; en Charlie a la pista, en Mario als trapezis, la Lina feia malabars sobre la bola de goma i en Massimo donava cops de fuet als tigres albins. El triple mortal sense xarxa estava llest, aquella tarda seria, un altre cop, la primera. A més, estrenaven aparells nous al trapezi; ara pujaven la plataforma. -“Tens la corda?” -“Què?” va contestar en Mario a un dels seus ajudants mentre en Charlie ballava 20 metres més avall fent uns saltirons ridículs. -“Que si has agafat la corda!” -“sí, si...”. I la peça de ferro va caure lliurement gairebé fins el terra, perquè els peus d’en Charlie van aturar-la. Ningú va riure en sentir l’aaai! Sinó que tots van córrer cap al pallasso, que no s’aguantava dret i tenia els mitjons plens de sang. El van dur a l’hospital i en va sortir en cadira de rodes. No era res greu, però algú l’hauria de substituir durant unes setmanes. Malgrat tot, ningú es va enfadar amb en Mario, perquè aquestes coses tard o d’hora passaven, al circ. I sobretot perquè no se’l podia destorbar, encara era i havia de ser el seu gran dia.

[Acabarà demà]

Juan