El pallasso important (final)

A la tarda, tot l’espectacle va anar bé, les rialles no van ser les de sempre, en part perquè l’accident del matí es feia notar, però també perquè en Twisted Roll, fill i substitut d’en Charlie, no es guanyava la confiança del públic tant fàcilment com el seu pare. Des de dalt, en Mario esperava el seu torn. De tant en tant la seva mirada es perdia per la pista, però de seguida tornava al sostre de la carpa, havia d’estar preparat per al gran salt. El jove pallasso va presentar el número del trapezi i en Mario va executar tota la seva rutina de forma mil·limètrica, amb una sobrietat exemplar. Tocava fer el triple mortal: es va preparar al públic per a l’ocasió i es va muntar tot un dispositiu de llum i so per exaltar la proesa del jove. Va fer tres balanceigs per agafar impuls. La seva cara seguia sèria, amb la mirada i la ment fixes només en el buit d’aire en què rodaria. Es va deixar anar i va acabar les tres voltes perfectes enrere just en el moment en què el seu ajudant estenia les mans per agafar-lo, però els braços d’en Mario no es van allargar prou.
Una música estrident de victòria va sonar de cop i els flaixos van començar a llampeguejar per tot el circ. Ningú es va preocupar d’apagar-los.

Juan

2 comentarios

[Juan - 02 de junio de 2004 - 12:37]

Exactament. weno, casi. sense el pallasso vell i calb a baix, ell a dalt no era ningú.

[jordi - 01 de junio de 2004 - 12:44]

Trobà a faltar el pallasso baix, gras, mig calb i amb els pantalons mig abaixats; potser aquells riures barats eren realment el fons de la seva actuació.
Amb un pallasso nou, no era el mateix... Perquè acabar d'allargar els braços?