Pintar o ser pintat?
Avui he reflexionat, i avui, ho he vist clar.
Sense cap dubte és millor pintar que ser pintat.
Quan ets pintat per una persona has d'estar quiet, no et pots moure, sempre has de mantenir el mateix rostre. Has d'obeir a tot allò que puguis fer tu, la seva pintura acabarà sent la teva pintura, i vulguis o no, si la pintura no està ben feta, serà, en gran mesura, per la teva culpa. Ser pintat és molt difícil, has d'estar atent a no perdre el sentit del moment, l'origen de l'acció, que sempre hauria de ser bonic, però no sempre ho acaba sent. No sempre que estàs sent pintat ho voldries estar, perque no creus que puguis recompensar degudament l'esforç reconegut en la pintura de l'artista.
Pintar és expressar-te. Pintar és llibertat de moviments; tècnica, tàctica, estratègia, pintes com vols i quan vols. És la realització d'un mateix en l'altre. És benestar. Com sempre, fas les pintures per amor a l'art, sense buscar res a canvi, pintes perquè t'agrada pintar, sense pensar en el que vindrà després a tu, i, tot al contrari, sabent que estàs fent un bé pels demés.
Sense cap dubte és millor pintar que ser pintat.
Escrit original canviant el verb pintar i tots els seus derivats pel verb dibuixar i tots els seus derivats. (però massa dibuix sinó, no?) I si canviem el verb pintar per algun altre verb...?
Roger. Pintor.
Escoltant: Offenbach - Barcarolle (Les Contes d'Hoffmann)
0 comentarios