M'ofego
Em poso els cascos i escolto. Sona Lagarto Amarillo.
Camino pel carrer amb les orelles tapades, com si no volgés sentir el món, intentant convertir la vida en videoclip. Però no puc. No em sento a mí mateix, i en principi m'agrada.
L'altre dia gairebé m'atropellen, només vaig sentir un claxon fort i continuat, i un cotxe derrapant a pocs centímetres de mí. Em va ser igual, vaig donar les gràcies a aquell bonhome per no matarme i vaig seguir caminant.
Avuí m'he adonat que si no em sento no sé respirar, que no sé si respiro al ritme de la música o si com no em sento l'aire perdo el pas, o que sé que no em sento i respiro poquet per no cridar l'atenció, per si respiro massa fort. He hagut de treure'm els cascos i tornar a respirar.
Juan
1 comentario
uno -