Reflexions de reflexions...

_______________________________________________________________

M'agrada que siguis feliç. M'agrada que et sàpigues defensar i que et sentis forta per ser el que ets i dir el que sents. M'agrada haver-te conegut, perquè de gent com tu no en queden. Som una espècie rara però convençuda. Però no tot són flors i violes.

La vida, per si sola, no és vida. Una persona viu la vida en solitud, una persona sap viure quan sap estar sola, sola amb ella mateixa. No té gaire secret. Es tracta de viure en solitud però no viure solitaris (Miquel Martí i Pol, Solstici). La companyia és un tresor, costa d'apreciar però és més necessària que el menjar.

L'amor, amor impossible, amors eterns... encara sóm joves per poder pensar en aquestes coses. Ja ens arribarà el moment en què ens haurem de posar les piles, arribarà el moment en què decidirem deixar de pensar... i només actuar.

Roger. El raro...

_______________________________________________________________