Chelsea 1 - 2 Barça

_______________________________________________________________

Doncs no és el més important que m’ha passat avui però tampoc passa cada dia.
Avui ha jugat el Barça.
Jo no sóc forofo del Barça de per sí, la veritat sigui dita: és molt més divertit jugar a futbol que veure com juguen a futbol. Per tant jo, prefereixo una pilota que una TV. Exacte... córrer rere una pilota és millor que veure córrer algú altre rere una pilota.
Però bé, avui ha jugat el Barça.
I no era un partit normal... no no. Era uns vuitens de Txampions i contra el Txelsi. I per acabar-ho de rematar no era normal perquè el profe se n’ha anat de classe a les vuit i no se n’ha hagut d’anar pel Barça, sinó pel "metge". Així que no és normal que l'hagi pogut veure. I és que a sobre... el Barça ha guanyat.
I he de reconèixer que quan començava el partit tenia un neguit dins el cos, nerviosisme passiu d’aquell que es cura amb una bossa de patates fregides i una birra. Però clar... és impossible aguantar noranta minuts veient només taques grogues florescents i blaves sobre un fons marró... i el neguit se n'ha anat fins que ha marcat. I aquí ha començat l’emoció...

Roger. ...perquè queda la tornada. Blaugrana.

_______________________________________________________________