Marroc X - "el pan que habla! el pan que habla!"
Hi havia una vegada... en una ciutat desconeguda... una societat moderna i atenta als esdeveniments.
Un dia qualsevol va arribar a la població un circ ambulant. Aparentment normal, amb les caravanes delefants, de tigres, autocars amb malabaristes, pallassos i tota la patuleia. Dies més tard passava pels carrers asfaltats un cotxe amb altaveus anunciant el següent:
"¡Atención Señores y Señoras,
el circo X ya está instalado en vuestra magnífica ciudad!
¡Ya pueden disfrutar del magnífico espectáculo
del pan que habla! Sí, sí...
¡el pan que habla ya está aquí!"
Tots els ciutadans bocabadats davant aquest esdeveniment sense precedents, murmurejaven per tot arreu...
"un pan que habla... qué curioso... habrá que ir"
Dit i fet, el dia de lestrena estava tothom a les guixetes del circ de lona blanca i marcs vermells comprant lentrada per poder veure el pan que habla. Les cues varen ser llarguíssimes però al final tothom va tenir el seu lloc a dins lespai darquitectura efímera.
"¡Buenas noches a todos y a todas!
¡El espectáculo empieza... ya!
¡Adelante los payasos!"
Surten els pallassos a fer pallassades i al cap de 10 segons es comencen a sentir veus del públic cridant:
"el pan que habla! el pan que habla!"
Els pallassos es retiren i entren els elefants. Els espectadors comencen a aplaudir... i a cridar:
"el pan que habla! el pan que habla!"
Entren també els tigres, passegen amb els elefants... i el públic, ja comença a estar nerviós. Criden tots plegats a luníson:
"el pan que habla! el pan que habla!"
Marxen tot ésser viu no humà del centre de la carpa i baixen les cordes per començar la part destinada als trapezistes! El públic segueix sense interessar-se per res més que seguir cridant...
"el pan que habla! el pan que habla!"
Cada vegada més fort, els trapezistes cauen i sen van al mateix moment que els malabaristes treuen les masses de foc per fer embadalir el públic... però res. No hi ha volta de full.
"el pan que habla! el pan que habla!"
"¡Y... ha llegado la hora de la verdad!
Con todos ustedes...
...
¡El pan que habla!"
"Ueeeee Ueeeeeee el pan que habla! el pan que habla! el pan que habla! el pan que habla!"
Surt un home baix, desplega una taula no gaire gran i a sobre hi colloca el pa i una gerra daigua. Es disposa a fer parlar el pa...
"Por favor, silencio...
necesitamos mucho silencio..."
Tot el públic callat com no ho havia fet fins ara... atent al pa, el mestre es disposa a tirar una mica daigua sobre el pa, lacaricia una mica i seguidament torna a vessar més aigua sobre el pa, mentre el torna a tocar diu:
"Señoras y señores...
el pan está blando."
- És impossible explicar aquest acudit a través de la lectura... però bé, si heu rigut... daixò es tractava, i sinó, ja el sentireu en viu. -
Roger.
_______________________________________________________________
2 comentarios
roger -
Marc -