Els camins del senyor...

_______________________________________________________________
INT. PARADA HOSPITAL CLÍNIC. DIA

Són les 10, en JUAN va a treballar. Porta sota el braç el jersey -és un mal previsor del temps- i els "apunts de Guió", avuí té un exàmen.
Mentre entra al metro sona una tornada... "Love is a feeling that we don’t understand but we’re gonna give it to ya!".

JUAN
(Nota mental)
Ostia, "We’re from Barcelona" al Metro! Si ara em trobés al Roger li diria, però no m’enrecordaré.

Arriba el metro i al vagó on entra en Juan hi ha en ROGER.
La nota mental s’esvaeix tan ràpidament com havia arribat.

JUAN
Hey!

ROGER
Hombre!

La conversa segueix sense més transcendècia. En Roger es baixa a la parada següent i just en aquell moment en Juan recupera la memòria.

JUAN
(Segona nota mental)
Ves a la merda, Juan.

EXT. PARADA VERDAGUER. DIA

En JUAN surt de la parada de metro com tots els dies i a pocs metres reconeix una persona que pràcticament no ha vist en tot el curs: La PROFESSORA DE GUIÓ.

JUAN
(Tercera nota mental)
Wow! La ment humana és la poya!

_______________________________________________________________