Un dia més...

_______________________________________________________________

Després d’aquesta pausa precedida per les deu entregues sobre el viatge al Marroc, em disposo a escriure, avui, avui que no tinc feina, avui que no he d’estudiar ni fer una entrega d’urbanística, ni arreglar el P*** McAfee que fa un mes que no funciona, avui que no fan res a la TV (segur!), avui que podria estar passejant tranquil·lament sota la llum incessant de la brillantor de la lluna... avui, escriuré. I m’agrada donar-vos explicacions a mi mateix.

És que és totalment lògic. No té cap sentit. (comencem bé... jejeje) No té cap sentit l’arquitectura actual, l’arquitectura pel veure l’arquitectura per ser consumida per la vista. És necessari fer un voladís de trenta metres per què sí? No! Per favor... no m’ho crec... el futur de l’arquitectura, SEGUR!, que no està en la monumentalitat, ni en les estructures impossibles pel formigó armat que casi no és fomigó, perquè està tan armat que no hi ha matèria grisa*! Però sí, sí... per molt que jo digui ara és el que s’ha de fer...

Jo crec que el futur de l’arquitectura passa per l’assignatura de Condis (Condicionaments i Serveis). Algú que em coneix pensarà que no sóc jo. Però sí, sóc jo. El futur de l’arquitectura ha de ser l’arquitectura sostenible, l’arquitectura BARATA però funcional, útil i també bonica. (és maca** la paraula bonica...)
L’arquitectura no pot gastar energia, ni per la seva construcció ni pel seu funcionament, un projecte ha d’estar tant ben pensat per les relacions entre les estances com per la lògica formal com pel "gasto energètic". I sí, m’he tornat verd. Però... no crec que voti Iniciativa Els Verds... perquè noooo (fan una mica de riure també).

Conclusionant... que jo, avui, vull decantar-me per l’arquitectura barata, l’arquitectura que no costi la gran fortuna... no ha de ser difícil fer coses BONES amb coses barates... l’estructura, els tancaments... tot tot, a partir d’ara els meus projectes /intentaran/ tenir un valor afegit que serà l’economia. Perquè... quan jo sigui arquitecte, tothom voldrà que li faci jo la casa i no l’Sticman perquè a ell li sortirà pels dos ulls de la cara i a mi (igual de bonica) només per un, perquè serà més barata.

Pensareu que això que dic és bàsic i tothom ho sap... però a vegades les coses s’han de dir i repetir... perquè som humans (i a vegades rucs!) i hi ha coses... que ens costa.

Roger. Estudiant d’arquitectura, projectista quatre de la biblioteca de la Facultat de Ciències de la Comunicaicó Blanquerna al carrer Valldonzella del Raval de Barcelona.

* formigó, que a la vegada és el que tenen alguns arquitectes dins la closca.
** bonica

_______________________________________________________________