I què deu tenir aquell tè que el fa ser especial? Deu ser la menta? Deu ser el producte? Jo crec que és l'encant del servei i la hospitalitat. Un tè al Marroc és molt més que una beguda, és un gest d'amabilitat i d'invitació al diàleg i la conversa. Jo només en beuré allà, i encara que s'estigui convertint en una banalitat, per mi l'oferta del tè me la pendré com una reconciliació.
Roger.
matí, consell pastoral diocesà; sr arquebisbe, com vostè sap...
dinar, delegats capellans, mexicana i pare duna companya de classe
* 3 hores = caminar, flyers, eugeni, no-enfants, london bar, consciència, croissants, rambla amunt
Roger. Le boef sur le toit / i tot el que em deixo per lamnèsia...
I com no fer esment als nostres estimats guies. Un guia a Marroc podríem dir que equival a un president d'un club de futbol a Catalunya. Allà el que mou els diners, com a mínim a les ciutats on vam ser, són els turistes, com a Catalunya el que mou els diners són els jugadors de futbol. Els guies són tractats amb respecte i gairebé adoració, tothom vol ser amics seus perquè portin els seus bitllets amb potes a les seves botigues. Però... "tu tranquilo, aquí mando yo", i tot solucionat. Que si hi ha dos borraxos al bar de l'hotel i al guia li molesten, res, senyor director de l'hotel, faci fora a aquell parell que vull estar tranquil i que els meus "nens" puguin fer el te-birra sense problemes. Que si tenim ganes de festa, muntem una discoteca. Contracta el dj, porta dues caixes de birres, arregla el llum de la sala i au, a ballar s'ha dit! I el guia... que no està acostumat a tanta gresca... una taha de birres que ni els pets s'aguantava. I au, després vés a fumar la Chicha i comença a explicar acudits verds i a tirar la canya... si és que com els guies no n'hi ha, i encara més si són marroquins.
Roger.
Així com tots els musulmans haurien d'anar una vegada a la vida a la Meca, tots els estudiants d'economia i relacions públiques haurien de fer un stage a la plaça Jamaa l'Fna i voltants. El regateig és permanent, res està establert per llei i si tu vols comprar... digues què vols pagar, ells s'encarreguen de la resta. Els turistes es defineixen com a bitllets amb potes. "Solo mirar", "Casi gratis", "Más barato que el Pryca", són alguns exemples de tot el que saben els venedors "moros"... però també el "Estudiante pobre"-"Mas pobres somos nosotros". El tracte és amable i eficaç, és lògic, ells volen vendre i nosaltres volem comprar. Les dues parts estan conforme i només queda pactar el canvi. Està ben clar que els catalan d'Espanya són com els berbers de Marroc, uns tacanyos.
Roger.
I com no parlar de la gran plaça, la gran plaça de la gran ciutat. Gairebé vint-i-quatre hores al dia i de ben segur els tres-cents-seixanta i cinc dies de l'any, aquesta plaça està en moviment. De dia i de nit, coses diferents però ben espectaculars. Des dels conta-contes àrabs, fins els encantadors de serps passant pels tenderetes de fruits secs i els "puestos" dels sucs de taronja (a 3 Dh (30 cèntims)). És un esdeveniment espectacular, un encontre de cultures i civilitzacions amable i eficaç. No faràs dues passes que tindràs un nen de sis anys amb un paper de mocadors a una mà i l'altre estesa esperant rebre alguna moneda, o un jove marroquí que et convidarà a degustar el seu menjar, calamars, gambes (amb pell), pinxos i... el tè. Tot boníssim. I tot... per quatre euros. Et meravella sentir un personatge així cantar "Lallunalaprunavestidadedol,lamarelacridaelparenovol" sense saber què vol dir tenint clar que tu ets català i que costes de covèncer. Som més difícils que els altres. Passejar (in)tranquilament entre les tendes, escoltar alguns tambors i després pujar a una terrassa i observar el gran espectacle des de les altures. No té preu.
Això sí, no marxis de Marroc sense deixar la teva petjada... un "t'estimo mireia" serà molt útil pel berber venedor de sabates.
Roger.
I si mha sorprès alguna cosa daquest viatge ha estat la gran varietat que podem trobar al Marroc. Em refereixo concretament a la varietat geogràfica i climàtica. Desconec cap altre pais que pugui gaudir dunes muntanyes nevades gairebé totes les estacions de lany i que a la vegada tingui unes platges (de ben segur espectaculars) a gran part del seu perímetre territorial. Enmig daquests dos extrems hi ha les planures, allà on hi van a petar la major part de pobles i poblacions marroquines, cap a lest hi trobem les terres desèrtiques, amb les dunes de Merzouga, les més altes de la part nord dÀfrica. Aquí també tenen un paper fonamental els oasis, pròpiament, la gran riquesa de la zona, amb grans extensions de palmeres i conreus de tot tipus. Més al centre del pais hi trobem els prats verds (que recorden a Suïssa) amb les vaques pasturant i la major part de conrreus amb tolls daigua permanent.
Tornaré a fer incapeu a laspecte de la neu. Sí, és cert que al Marroc shi pot trobar neu, i se nhi pot trobar MOLTA i en MOLT MALES CONDICIONS.
Roger.
I aquesta sèrie te la dedico a tu, perquè mha fet molta il·lusió això que mhas dit.
Click!
Roger. Aburrit
_______________________________________________________________
...si et trobéssis un iPod al terra de Razzmatazz?
Roger. Si no fós per això... vaia caca de nit.
La campanya per ressuscitar el programa Humor Amarillo a Telecinco ha fracassat definitivament: El passaràn a Cuatro a partir de demà al matí. Visca! Stop.
Juan
Jarabe de Palo - Vivo en un saco
Vivo en un saco pegado al suelo,
de donde veo gente pasando,
y cuando salgo, entonces pienso,
mejor me quedo.
Vivo en un saco lleno de trastos,
de donde oigo gente hablando,
y cuando salgo, entonces pienso,
mejor me callo.
No soy un robot, tengo corazón,
mi reloj son el sol y las olas,
no soy un robot,
enchufado a los tiempos que corren.
No soy un cabrón, ni un predicador,
no juego a farol y si palmo, palmo,
dicen que estoy acabado,
pues podría ser que sí.
Jarabe de Palo... quanta música... quants sentiments... mai és tard per reconèixer-ho.
4colors.net bon blog, feia temps que no el llegia.
Fins d'aquí una setmana estimat diari.
Ssalamu'lekum!
Roger. Bereber.
Lamentamos enormemente comunicaros que la película 'RIVAS DE BANDA' no ha sido seleccionada para participar en esta segunda edición de Play-Doc, Festival Internacional de Documentales de Tui. La gran calidad así como la cantidad de obras recibidas han hecho de la selección una tarea especialmente difícil. Estamos verdaderamente agradecidos por vuestra participación y esperamos sinceramente poder contar con vuestros trabajos en próximas ediciones
De nuevo muchas gracias y hasta pronto."
--> REALITAT: 1 - JUAN: 0
Què hi farem, encara ens queda Cuba, els Pirineus, Madrid, Navarra, Bilbao, Barcelona, Cadiz... i els 2 lujazos d'estrena + borratxera + lo que surja ja no ens els treu ningú.
Juan
Roger. Projectista de fotomuntatges.
Ja arriben els papers de lEspanya profunda. Festa grossa.
Nestic fins els collons dels anuncis de "Marina dOr Ciudad de Vacaciones". Cada vegada que els fan canvio de canal a la TV.
Roger. Tevelisiu rallat.
Quina ràbia em fa la tia del "Maszter Plusz". Magradaria veure-li la cara. A quins límits està arribant la publicitat...
Roger. Oient atent.
Roger. Internauta que flipa.
Davant daixò... no tinc res a dir. Només el seu nom: Keely Hazell.
Una dentre moltes... però vaia una.
Roger. Its just porn mum.
Aquest dilluns a les 8 de la tarda presentem aquest documental* a Blanquerna, c/Valldonzella, 23 (Darrere del MACBA). Passarem la peli i xerrarem una estona, si algú es vol passar, benvingut! Presentarem aquesta història l'Alvaro Ademà (tremoleu), la Lourdes Duesca (sra. productora) i jo, Juan Irache (sr. director). Busqueu l'aula 201, aula magna.
*Vegeu WWW.IRACHE.NET
Juan
És flipant... no m'ho crec. Aquí hi ha gat amagat!
Exiteix un diari que es diu ABC i té una web a internet on hi posen enquestes...
Si us passejeu per les diferents enquestes... veureu de quin pal va la gent que visita aquesta pàgina. Jo m'he quedat garratibat!
És curiós i molt important com s'escampen els emails a tot internauta català avui en dia. Jo he accedit a la web perquè n'he rebut un dient que votéssim el cava català en una enquesta sobre sidra, champan o cava. Quan l'he mirada el cava tenia el 40,1% en front del 40% de la sidra! JA JA JA!
Estaria bé que hi hagués algú que anés fent córrer les enquestes i anar votant tots els catalans i rebentar-los les enquestes :P segur, però, que hi ha més frikis españols que es passen el dia clickant i esborran les cukis... el gat amagat!
Roger. Aburriment postensat (post-examen) ?
Rosie Thomas - Let it Be Me
I bless the day I found you
I want to stay around you
And so I beg you
Let it be me.
Don't take this heaven from one
If you must cling to someone
Now and forever
Let it be me
Chorus
'Cause each time we meet love
I find complete love
Without your sweet love
What would life be?
So never leave me lonely
Tell me you love me only
Now and forever
Let it be me
mmm...
REPEAT CHORUS
So never leave me lonely
Tell me you love me only
And that you'll always
Let it be me x2
Let it be me x2
Roger. Oooh...
Roger.cat (?*)
* Pensem dominis per comprar... que siguin útils, o que els poguem vendre per més diners... especulem!
Per ser amic d'una persona, jo penso en una noia, clar, però reflexionant una mica més enllà veig que també serveix pels nois; per ser amics, s'ha de compartir la vida. No puc ser amic d'algú amb qui no comparteixo experiències, amb qui no comparteixo una mirada, un somriure o una passejada. No.
És un descobriment obvi, poc descobriment, però suficientment novedós per mi com per deixar-ho escrit.
I està estretament relacionat amb el següent:
Som limitats, no podem mantenir-ho tot. Les relacions personals són vàlides fins al punt en que deixem de compartir el que ens uneix. Això m'entristeix però no hauria de ser així, estem en una edat que no ens podem lligar a algú... ho farem més endavant, espero. Ara anem canviat, un temps amb els d'aquí, després els de més enllà, ara coneixes una de la uni i jugues, i després... te n'oblides. Perquè hi deixes de jugar, o de treballar, o de compartir.
I és que per mantenir una relació s'ha de mantenir a dins i a fora. Quan estic a Barcelona i quan estic a Calonge. Ni en moments especials, ni en moments sincers. Sempre.
"i ara que no et tinc al meu costat,
sento que m'han pres un tros de món,
ara és quan em perdo en la foscor,
ara que no hi ets, no..."
"és difícil ser el mateix si tu no hi ets"
Potser sí... o potser no. Depen de la dependència hormonal que tingui. Normalment no s'allarga més de deu minuts, sempre i quan tingui alguna cosa a fer. Encara que sigui estudiar.
I perquè no celebrar el canvi de mes també?
Roger. Gener
Amélie és Amélie i jo sóc jo.
Però lhe de tornar a veure per confirmar que
Amélie sóc jo i jo sóc Amélie.
Sé que és tard, però jo la vaig veure ahir, o sigui que avui escric sobre ella.
Fantàstica pel·lícula, fantàstica Audrey Tautou.
Idees (peixos suicides, col·leccionista de fotos, comptar orgasmes) fantàstiques.
La pel·lícula és fantàstica senzillament perquè fa pensar, fa reflexionar, fa fer servir la matèria gris... i això és el que molta gent necessita.
També és bona perquè és bonica. I senzilla. I és per recomenar.
Roger. Era ovni...
Qui digui que a Catalunya no es pot veure pondre el sol al mar, menteix.
Roger. Bon any dos mil cinc (2005)