_______________________________________________________________Aviso: No sé com estructurar aquest text, així que no lestructuro.
Estem vivint una campanya mediàtica i social contra Catalunya i els catalans que no és més que lodi, el ressentiment i els prejudicis que necessiten alguna excusa per aflorar.
Nación - Segons una de les definicions de la real Academia de la Lengua Española:
Conjunto de personas de un mismo origen y que generalmente hablan un mismo idioma y tienen una tradición común.No calen més comentaris, suposo que hauriem de tenir dret a assignar-nos aquesta definició. El tenim? És tant difícil explicar que cultura, nació i política - com ja es va explicar de la religió - són diferents i separables de lestat polític... de lestat? potser ningú té cap intenció dexplicar-ho.
Una altra qüestió és que aquest Estatut sigui bo. Sembla ser - ni me lhe llegit ni tinc cap intenció de llegir-mel. El que minteressa no és el que diu sinó les reaccions que provoca, si és que allò que les provoca és lEstatut -, sembla ser que és profundament ambigu, relativista, poc concret... i massa concret alhora, amb un excés darticles referents a minúcies.
El tema del finançament - repeteixo, sense haver llegit el text - reforça la imatge de tacaños i agarraos dels catalans, amb lo fàcil, lògic i sincer que seria seguir aportant els mateixos diners a les regions pobres, però deixant clar quant es dona i exigint-ne un bon ús.
El PSC està deixant una pèssima imatge, tant per la seva poca capacitat de previsió i negociació com per la poca habilitat per explicar quin Estatut defensa i perquè. En el fons, suposo que soblida de qui són els seus votants reals. Per contra, Convergència està recuperant un protagonisme i una credibilitat que semblaven perduts per sempre.
El Joel Joan - o qui decideixi per ell - es carrega el que podria haver estat una gran defensa de la llengua i la cultura barrejant-ho amb la política. O no ha entès res o no ho vol entendre. A sobre sota la mirada dun més que decadent Laporta que està demostrant cada cop millor qui és realment.
Totalitarisme és la consideració que alguna cosa és un tot indivisible. En aquest cas està molt clar qui veu el tot indivisible. Es neguen a acceptar que la varietat, pluralitat i diferència - sense caure en talantes - són indubtablement bones. Però que això no ens confongui, catalunya tampóc és un tot definit, ni indivisible en cap sentit.
La campanya que està fent el PP contra lEstatut, contra Catalunya, insulta per magnitud, inversió, difusió i força a tots els que defensen la família, als que defensen el transvassament de lebre, la no-devolució dels papers de Salamanca, a les víctimes del terrorisme i a la resta dafectats pels temes que més exalten al sector PP. No és que em compadeixi daquestes persones, sino denunciar que els temes que realment movilitzen a Zaplana, Acebes i companyia són Catalunya i les peles, amb molta diferència.
Dona igual que catalunya - perque si quan interessa, el parlament representa al poble, ara també - shagi posat dacord, es dona per fet que els catalans, o els seus representants, estan equivocats pel fet de ser catalans. Dona igual el compromís claríssim de Zapatero. El que realment importa és recordar que els catalans, com tothom sap, són uns garrepes i uns insolidaris... com sempre ho han sigut.
No mhe llegit lestatut, ni minteressa, però aquesta campanya contra catalunya, basada en prejudicis i centrada epicèntricament en el programa de María Teresa Campos dona pel cul. Després sestranyaran i sescandalitzaran per que algú voldrà anar-sen dEspanya... però són ells, són ells la fàbrica de separatismes. Sentint-los donen ganes dagafar les tisores i tallar... Però amb mí no podran, no em convenceran. Continúo considerant-me espanyol; a la meva manera. Que la meva manera...
Juan
_______________________________________________________________
