T\'estimo!!

_______________________________________________________________

- M'estimes?
- Sí.
- Segur?
- Sí...
- Diguem-ho.
- T'estimo.
- No et veig convençuda.
- ...
- Si m'estimessis de veritat m'ho diries convençuda.
- Si no m'obliguessis a dir-t'ho ho diria convençuda!
- Ja comencem.
- Sí, ja comencem... t'ho dic de veritat, si et dic t'estimo cada cinc minuts perdrà tot el sentit. Si dic dic "guapes" a totes les noies no tindrà cap valor que t'ho digui a tu. Si no pares de trucar-me no puc trobar-te a faltar.... No pots estimar... voler! alguna cosa que ja tens! ...que tens constantment!
- Què vols dir, Clara?
- Que no t'estimo.

Juan

_______________________________________________________________

Plaers

_______________________________________________________________
Contractar un crèdit de 3.000 euros a la Cuenta Ahora, anar-se'n de vacances a Marina d'or, esmorzar Leche Pascual, encarregar un matalàs Látex Lomónaco, enviar tortura al 7777, demanar un ordinador HP Pavilion, berenar amb Zumosol, rentar la roba amb Kalia Oxi Action, aprimar-se amb un Sauna-Belt, fer cas a Estrenos de cartelera, sopar un pollastre Pimpollo, emborratxar-se amb Don Simón, comprar una bala i llogar una pistola.

Juan
_______________________________________________________________

Zaragoza, infraccions i d'altres burxades

_______________________________________________________________
Res. Ressenya de barbaritats d'un viatge flash a Zaragoza.

-Arribar a Rivas pitant a la carretera i sentir un "¡no me lo puedo creer!"

-Avisar als iaios, iaies -i demés julays- que esperaven el bus de que "el bus no va, ¡se ha muerto!"

-Debatre amb una xina si el "rollito primavera" porta arrò i hudía

-Provar qui podia obrir més la porta del cotxe enmig de l'autopista

-Trobar-nos a un dels nostres rodejat de ties a un lavabo... mentre potava. No s'enrecorda

-Baixar del cotxe i vomitar-ho tot. El menys indicat... i per setè cop en poca estona

-Posar la cançó "Aquí no hay playa" amb el volum al màxim mentre estàvem perduts a Zaragoza

-Robar els gots a un bar perquè ens van cobrar casi tant com a Barcelona

-Cridar piropos als paletes que ens trobàvem

-Fer fotos als camioners. De nit i amb flash

-Explicar lo malament que ho havíem passat a la frontera per aconseguir el segell al passaport

-Adelantar camions encenent i apagant totes les senyals optiques i acústiques del cotxe, només per que el camió es deia Jesús Gil o portava llums tunin'

-Donar voltes a una rotonda fins aconseguir que ens paressin els civils... portavem el "xaleco" posat, per si de cas; i casi tots el cinturó

-Desviar-nos cap a Sidamón per cridar "sidosos!" a qui trobéssim

-No donar almoina a una pidolaire argumentant "no, esque somos catalanes"

-Adelantar a 160 per l'autopista a un conductor novell ensenyant-li la nostra "L" i cridant "¡Hijo de putaaaaa!"

-Entrar al Pilar a robar una revista i -involuntariament- assistir a una missa. No ens vam confessar perquè encara hi seríem

Álvaro i Juan
_______________________________________________________________

Hall of fame: José Antonio Labordeta

_______________________________________________________________
De moment només això, quan puguem us delectarem amb una crònica de les nostres aventures per los Aragones (Clickeu a la imatge!)



Ah! i aprofito per presentar-vos el nostre nou i corrupte redactor: l'Álvaro.




Juan
_______________________________________________________________

Merda

_______________________________________________________________
Perdo el dia.

Escolto Beethoven i Macedònia mentre llegeixo blogs d'ex-genis incompresos i descobreixo a altres genis incompresos o no en el seu afany mediàtic per evitar la mediatització.

Decideixo escriure un post per omplir, perque el de Zaragoza no arriba... i les fotos amb en Labordeta tampoc.

Merda, vaig pujar un parell de cançons al radioblog i ha tornat a passar, en dos dies ens hem passat de tràfic i hem de tornar a pagar.

Amb tot (res) se m'ha passat parlar de l'exitós espectacle de Kràpula Catrili al barri del Salinas, de l'esperançador inici de curs a una facultat Blanquerna que comença a semblar una facultat-no-per-retrassats. Perdó, una facultat.

Almenys sé que la pel·lícula no s'estrellarà, o no s'estrellarà gaire. Economicament, culturalment i públicament. En tindreu més notícies. No em feu cas. Necessito un polvo.

Juan
_______________________________________________________________

Es busca

_______________________________________________________________

Es busca ésser humà del sexe no masculí que vulgui compartir una experiència oblidable
Es busca persona femenina que tingui ganes de fer coses diferents
Es busca noia disposada a viure una vida sense complicacions
Es busca, potser, allò que no existeix, allò que és imaginari... allò
Es busca noia amb ganes de fer, sentir i discutir
Es busca romanticisme, també, sense caure en el parany passat de La Mercè

Abstenir-se bromes i persones ja conegudes, no serveixen
la recerca és exhaustiva i difícil, gràcies

Roger. No em facis cas...
Es busca temps per compartir amb algo que no sigui Arquitectura o MUEC

_______________________________________________________________

A classe

_______________________________________________________________

És un moment intens, talla la respiració.
És una mostra de sinceritat per la que ho fa i un moment de sorpresa pel que ho veu.
Depenent del lloc i la situació serà més ràpid o més lent, més sensual o menys ...

[ La imaginació corre més que mai i a vegades no es pot aturar ]

... però sempre és inevitable mirar encara que sigui de reull i... plim!

Roger. Al llit també.

_______________________________________________________________

Mmúsica... II

_______________________________________________________________

James Blunt - Good Bye My Lover



Did I disappoint you or let you down?
Should I be feeling guilty or let the judges frown?
'Cause I saw the end before we'd begun,
Yes I saw you were blinded and I knew I had won.
So I took what's mine by eternal right.
Took your soul out into the night.
It may be over but it won't stop there,
I am here for you if you'd only care.
You touched my heart you touched my soul.
You changed my life and all my goals.
And love is blind and that I knew when,
My heart was blinded by you.
I've kissed your lips and held your head.
Shared your dreams and shared your bed.
I know you well, I know your smell.
I've been addicted to you.

Goodbye my lover.
Goodbye my friend.
You have been the one.
You have been the one for me.

I am a dreamer but when I wake,
You can't break my spirit - it's my dreams you take.
And as you move on, remember me,
Remember us and all we used to be
I've seen you cry, I've seen you smile.
I've watched you sleeping for a while.
I'd be the father of your child.
I'd spend a lifetime with you.
I know your fears and you know mine.
We've had our doubts but now we're fine,
And I love you, I swear that's true.
I cannot live without you.

Goodbye my lover.
Goodbye my friend.
You have been the one.
You have been the one for me.

And I still hold your hand in mine.
In mine when I'm asleep.
And I will bear my soul in time,
When I'm kneeling at your feet.
Goodbye my lover.
Goodbye my friend.
You have been the one.
You have been the one for me.
I'm so hollow, baby, I'm so hollow.
I'm so, I'm so, I'm so hollow.

Roger. Perquè és cert...

_______________________________________________________________

All i Oli

_______________________________________________________________



D'all i oli n'hi ha de moltes varietats, segur que més de les que et penses! Aquí només n'especificarem algunes, no hi són totes, però són les que coneixem i fem servir més sovint. Els ingredients poden ser diferents en cada cas, aqui està la gràcia de la diferència!

L'All i Oli per avorriment

És aquella especialitat que es fa i es desfà sense que t'enteris.
Es fa perquè sí, sense cap sentit, sense cap ganes, però es fa.
Entre vicio i vicio, una cau.
Gairebé sempre els dissabtes, quan no tens obligacions més series que les d'anar a dormir abans que surti el sol encara que no surtis tu.

All i Oli d'anar a dormir

"El plaer de cada dia"
Anar a dormir, no per tots significa el mateix, per alguns és un dels millors moments del dia.
A d'altres els costa adormir-se, molts s'adormen per cansament.
Silenciós i tranquil, sense presses si us plau... un all i oli ve molt de gust.

El plaer de l'All i Oli

Perquè en tens ganes, perquè l'all pica molt.
Per morbo o per imposició.
Un gustasso sense precedents que et deixa perplex davant qualsevol pantalla.
Difícil de compartir amb altres persones.

L'All i Oli per necessitat

Després d'haver menjat molt però no haver empassat res,
venen ganes de netejar la boca i buidar-ho tot.
A vegades no ve de gust, però sempre ho has de fer per poder dormir còmodament.

Bon dia! i per esmorzar... All i Oli.

Satisfacció i bona manera de començar el dia.
Un bon esmorzar d'all i oli no el treu ningú quan et despertes sol al llit un cap de setmana.
No és fàcil posar-ho en pràctica, però és interessant.

Roger. Cuiner.

_______________________________________________________________

El temps

_______________________________________________________________



I jo em pregunto el perquè. Bé, jo no m'el pregunto, m'el pregunta el meu pare. Ell m'ho ha preguntat, i jo no l'he sabut respondre.

Perquè els homes del temps han d'endevinar el què passara meteorològicament l'endemà i els homes de les notícies només han de dir què ha passat políticament, és que no poden fer pronòstics pel dia següent?

Demà hi haurà tormenta a la Vall d'en Bas, sol a Palafolls i tornados a Sort.
I demà plou a Sort, neva a Palafolls i a la Vall d'en Bas van a la piscina a pendre el sol.

Demà hi haurà nou estatut, Maragall es menjarà els mocs del Piqué i Mas es declararà en vaga de fam en contra en Carod.
I demà deixen l'estatut per l'any 2453, el Maragall s'emborratxa amb sangria mentre el Mas va a donar un tomb pel Camp Nou.

Roger. Potser no té sentit...

PS: parlant de l'home del temps, tu també en pots ser un:
Radar de pluges
Molt interessant per saber on plou gairebé a l'instant.

_______________________________________________________________

Reflexions de reflexions...

_______________________________________________________________

M'agrada que siguis feliç. M'agrada que et sàpigues defensar i que et sentis forta per ser el que ets i dir el que sents. M'agrada haver-te conegut, perquè de gent com tu no en queden. Som una espècie rara però convençuda. Però no tot són flors i violes.

La vida, per si sola, no és vida. Una persona viu la vida en solitud, una persona sap viure quan sap estar sola, sola amb ella mateixa. No té gaire secret. Es tracta de viure en solitud però no viure solitaris (Miquel Martí i Pol, Solstici). La companyia és un tresor, costa d'apreciar però és més necessària que el menjar.

L'amor, amor impossible, amors eterns... encara sóm joves per poder pensar en aquestes coses. Ja ens arribarà el moment en què ens haurem de posar les piles, arribarà el moment en què decidirem deixar de pensar... i només actuar.

Roger. El raro...

_______________________________________________________________

La Mercè

_______________________________________________________________



S'acosta i s'allunya...
Cartell de La Mercè 1993, dissenyat per Romà Panadès, membre de la família Panadès que tots coneixeu.
I ho postejo, amb orgull.
Realment m'agradaria que La Mercè 2005 repetís una imatge com la del cartell del 1993... serà possible?

Roger. :-)

_______________________________________________________________

Mmúsica...

_______________________________________________________________

Beth Gibbons and Rustin Man - Mysteries



God knows how I adore life
When the wind turns on the shores lies another day
I cannot ask for more
And when the time bell blows my heart and I have scored a better day
Well nobody made this war of mine

And the moments that I enjoy
A place of love and mystery
I'll be there anytime

Oh mysteries of love where war is no more
I'll be there anytime

And when the time bell blows my heart and I have scored a better day
Well nobody made this war of mine

And the moments that I enjoy
A place of love and mystery
I'll be there anytime

Mysteries of love where war is no more
I'll be there anytime

Roger. Musicalment apassionat...

_______________________________________________________________

Les Poupées Rousses

_______________________________________________________________



Roger. Bandasonoroide.

_______________________________________________________________

Ella

_______________________________________________________________



La meva vida és ella.
Ella és la meva vida.
Cançons, masses cançons.
Tot dona voltes sobre el mat eix eix.
Penso, penso molt.
I només penso en ella.
La mandra té força,
però algun dia la perdrà.
No em rendiré a ella,
algun dia la superaré.
Notarem un abans i un després,
res serà igual.
La mirada...
Els petons...
Les carícies...
La complicitat...
Res.
Espero encertar en la meva decisió.
És difícil i dur,
però algun dia s'ha de fer.

Roger. Pointless nostalgic...

_______________________________________________________________

Euskal Tonbola y otras hostias

_______________________________________________________________
Nos hemos despertao esta mañana y, ¡qué hostias! nos hemos nos hemos ido pa Donosti.

9 hores (2 de les quals perduts per Zaragoza) després arribàvem. Pintxitos. Txacolís. Més txacolís. Taha. Festival. Anem d'herriko en herriko* fins acabar en una puta disco de guiris. Ens partim parlant italià. "Il Papa! Grande cazzo, grande carisma!". Coneixem als primers personatges julays del viatge: Cornellà 2 dedos. Culito marroquí-francés...

No tenim on dormir. Ens estirem al cotxe i sobem tot el matí sense picar al parkímetre. L'Àlvaro soba al maletero amb un casc de ciclista al cap; no sabem d'on l'ha tret. Ens despertem tot observats, ressacosos i apretats.

A la platja d'Ondarreta ens partim dels iaios nedant. Un cop dins l'aigua la cosa no fa tanta gràcia; se'ns congelen les pilotes; adéu ressaca. Fem una típica visita gastronòmica (al McDonalds) i seguim ruta. No arribem a Ermua** perquè està massa lluny. Ens quedem a Zarautz, llar de surfistes i d'Arguiñano. 2 hores i 15 euros després aconseguim cavalcar alguna onada. Un tsunami se'ns emporta el calçat i les tovalloles.

Ens acoplem a casa El Fennan; julay donostiarra, bondat en persona. Sopem pintxos, coneixem a "La Cuadrilla" i se'ns acopla Jose Luís: -¿Qué te has tomado?- -Nada... Tdes poddos y unas dayas de coca... (...) ¿Vamos al Kentucky a pillar espíd?-. L'abandonem. Malgrat ser "amigos del cuñao de Morís", no entrem al Bataplán; bar pepereo, bar "de los buenos".

Ens deixem tota la pasta a l'Euskal Tonbola; financem a ETA? Però ens enduem pins, clauers que regalem als batasunos i un reproductor de DVD. Flipa. Els altres premis eren: Secuestro, Bomba lapa, Kale borroka, tiro en la nuca...

L'endemà excursió necrològica de l'Euskadi profunda: Bar La Cepa***, Rentería****, la muralla on es va matar el Jokin, etc, etc. Kale borroka a Irun... ai no! es el fum d'una sardinada. Aquesta vegada "no han sido Los Chicos". A la nit, "litros" en casa El Fennan, tocaments a "el conejo de Andrea".

Anem a una disco molt julay***** on presenciem un assassinat entre Latin Kings. La nit pinta bé.

Deixem casa El Fennan feta un cristo i marxem de Donostia amb un llarg historial de personatges julays al darrera: "Yo no soy de la secreta, que solo soy un gitano"


*Herriko taberna; poca llum i molts etarres.
**Com Míguel; Miguel Ángel Blanco.
***On van matar a Grégor; Gregorio Ordóñez.
****Iñaki de Rentería.
*****Exacte. No tenim vocabulari.

Juan i Àlvaro. Col·laboració especial.
_______________________________________________________________

A la GTI Mag?

_______________________________________________________________
Les següents imatges estàn extretes del número 53 de la revista GTI Mag. Fa que pensar.







"Juan Irache, uno de los cámaras del film y en escena hace las salidas de las carreras escupiendo fuego."

Juan
_______________________________________________________________

AD

_______________________________________________________________

"Sóc la caputxeta vermella i vaig a casa la meva iaaaaaiaaaaaa!"
M'ha quedat clar:
Entre la mare-germana-canguru o el que sigui de la nena a la que li expliquen el conte de la Caputxeta Vermella cridant i el recepcionista que diu parides i toca el timbre...
No faré soroll a la nit, respectaré els veïns i ho faré fer als meus companys.

Aquest anunci crec que està molt ben trobat, m'ha agradat i vull comentar-lo aqui. També vull comentar una parida que segur que tothom ha detectat un error a l'anunci amb l'eslògan... "El millor mètode per apagar un incendi és no encendre'l" la cigarreta de la persona que ha provocat l'incendi està sencera... jo crec que si això ha estat l'inici d'un foc, la cigarreta hauria d'estar sucarrimada!

Això és tot entre curses de taxis pel carrer Aragó de Barcelona!

Roger. Tevelisiu.

_______________________________________________________________

Free Farruquito

_______________________________________________________________



Juan
_______________________________________________________________

Dias de cine

_______________________________________________________________


M'he tret el carnet abans del que pensava. Ara no sé que fer.

Havia de passarme un mes muntant la peli, però en una setmana gairebé l'he acabat. Ara sí que no sé que fer.

(Fins aquí, tenia pensat fer un post sobre tot el temps que ens sobra [ja posats, trenquem un tòpic], però no tinc temps per banalitats. A continuació: una banalitat)

M'explico. Alguns sabreu que estic fent un documental sobre la banda de música del meu poble. Es tracta d'una barreja de seriositat i surrealisme que jo mateix no sé interpretar, de portar allò quotidià cap a la èpica i cap a la dramàtica i de confondre-ho tot. Parla de l'estafa i de la política. Parla del llenguatge i del territori. Parla del post-modernisme i del ridícul. Sense explicitar res de tot això.

S'està preparant una gran estrena amb el glamour de l'horta: les estrelles, les autoritats i les forces vives, cadires de fusta i focus dels 80. M'agradaria veure la meva cara quan vegi les cares dels entrevistats en adonar-se que els seus discursos de 35 minuts es queden en una frase de 12 segons en la majoria de casos intrascendents.

Això que va començar com un projecte informe i tremolós ha acabat arrossegant a J.A. Labordeta com a narrador, i creant una ansietat escènica només comprensible segons el caràcter històric de la peli, és a dir, com si estiguéssim en plè segle XIX.

En fí, que m'aburreixo. Seguiré muntant i posant a prova el meu perfeccionisme.

Juan
_______________________________________________________________