Blogia

IPZI.NET Blog

Estimar

_______________________________________________________________


Ella pot i jo no.
És només qüestió de tercers. És només pel que diran els altres. És només pel que puguin arribar a pensar, o dir sobre mi, sobre el meu comportament. No m'agrada viure així, i em sento força incòmode. No hi ha res a fer... o quedes bé amb el món, i et reprimeixes; o fas el que et dongui la punyetera gana i la gent flipa, la gent es separa, la gent t'abandona.
La vida no és només cosa de dos, és cosa de molts més, una vida dóna molt de sí com per deixar-la perdre. Ho intentaré, i trencaré amb els esquemes... potser sí, o potser no, o potser serà avui o potser serà a poc a poc... al capdevall (capdemunt?), la vida és el que és i no canvia, només canvia la manera en que la vulguem viure...

Roger. ouh...

_______________________________________________________________

Què és un jou?

_______________________________________________________________


jou
[1315; del ll. jugum, íd.]
m 1 1 AGR Peça de fusta o de ferro, més o menys corbada, amb la qual dos bous, ases, etc, són junyits pel cap o pel coll a l'arada o al carro.
2 fig Allò que subjecta, que priva de llibertat.

Aquesta paraula demostra en els textos bíblics que mai hem de llegir les paraules, sempre hem de llegir el sentit i contingut de les paraules. El pensament que hi ha rere seu, no el significat estricte. Això dóna un joc infinit de deduccions i interpretacions dels textos. Aquí també juguem a aquest joc.

Roger. Dejad de diros que os queréis i empezad a quereros!

_______________________________________________________________

Un dia més...

_______________________________________________________________


Teòrica (a la primera, felicitats nen)

Ho hem de fer, i per fer-ho, ho hem de fer bé. (la remodelació de la web?)(també)
No es pot començar de qualsevol manera, primer lo primer i després seguirem amb la resta.
Quan penses en un projecte, en organitzar qualsevol cosa, el primer que has de fer es pensar en els objectius i la finalitat del mateix. Sense una bona

base on poder jugar amb els mitjans, serà molt difícil trobar un ordre lògic i coherent de quelcom relatiu.
D'altra banda, també és totalment cert (SERT! ouch!) afirmar que l'objectiu o la finalitat no es veu fins ben acabat tot el procés de creació del model.

Exemples pràctics (a la primera també... quin crack (com el Ronaldinho? uu'))

1. Per projectar un espai penses si ha de ser una vivenda o un lloc per jugar a petanca. Però abans de jugar a petanca o viure (fer l'amor) s'ha de pensar (pensar.. jeje La vida no es pensamiento, es solo energia en movimiento) s'ha de pensar en el material, la ubicació, la llum, etc. tot el que s'ensenya en aquella escola...

2. Per aconseguir formar a joves compromesos amb la societat, per aconseguir transmetre un missatge vàlid i innovador, s'han de recórrer molts mitjans per assolir aquests objectius. Sopars, trobades, recessos, fòrums, jornades i conferències entre moltes altres coses. Això és el que preténen un grup de...

Roger. OU YEAH!

_______________________________________________________________

23:45

_______________________________________________________________


La frase: "Les noies només volen nois dolents per assolir l'objectiu de convertir-los en bons"

Se'n pot parlar durant tota una nit. Però no en parlaré, només diré idees... pensaments.

- Què és millors ser un noi bo i no menjar-se res o ser un noi dolent i menjar-s'ho tot?
- Quanta falsedat que córrer pel món. Els nois bons que es fan passar per dolents, per sucar. Les noies que tenen aquestes idees.
- Crec que té la seva part de certesa la frase, però també crec que la bondat acaba irrompent en el cor? de les noies. (o així ho espero xd)
- M'havien vingut al cap més idees quan he sentit el comentari al programa Sexes que he vist avui per primer cop. I havent sentit com ho deien dues "amigues" fa 1 o 2 mesos... m'he decidit a publicar-ho.

Jo he pres una decisió. No seré un nen dolent. No cal. Elles s'ho perden.
Roger. Quines coses...

_______________________________________________________________

Crònica d'una nit d'estiu

_______________________________________________________________


Retorn a Millennium, retorn diferent, retorn novedós, retorn sense retorn, com la primera vegada. Poca gent, barres laterals tancades, tranquil·litat, bona musica, encara. Terrassa, frescor, paxanga bona (?) dolenta..., remembers guais, tàctiques, amagatalls, moviments estelars. Objectiu complert. Més bona música Sexy Girl, Loneliness, Giulia, The second you sleep, Put your ass up in the air, So lonely, etc. adrenalina per un tubu. Pluja, tothom humit. Més ball. Fora, de dia, boira i cel rosa.

Roger. Flipat.

_______________________________________________________________

Nits a Rivas

_______________________________________________________________

Nits de fum sobre les estrelles
Nits de 20 graus exactes
Nits de riure estúpid
Nits de contra-zenitals
Nits de gelats Drácula
Nits de 4 hores
Nits d'anècdotes repetides
Nits de tennis sense suor i picinades il·legals
Nits d'ous ferrats i cançons Bran Van 3000

Juan
_______________________________________________________________

Rugged Magazine

_______________________________________________________________


Ahir em vaig comprar bambes noves. Us és igual.

El botiguer em va donar, enganxines, altres frikades de skater i un exemplar de la revista gratuïta "Rugged", un fanzine elaborat per la marca Carhartt, que també es de skate.

A primera vista sembla un panflet estilós, amb un disseny exhuberant però agradable. A dins, trobem una festa de continguts sobre música, skate, art, carrer, tendències, delinqüència, disseny, mitomaníes, subideologia... tot en una malgama de francès, anglès i alemany que sembla dir: "fes-t'ho com vulguis". Suposo que tot va en funció del redactor i de l'entrevistat.

En aquest número els temes principals són Scott Bourne, la desobediencia civil, el bombardeig massiu (streetart), Javier & Pablo IA i Madrid. Sense el fanfarroneig i la intranscendència que es podria esperar.

Fonts molt petites, molt de text per escollir i molta tinta de diferents colors. Això, i la -gairebé- abscència de publicitat sorprenen en una publicació gratuïta.

Per si us interessa -hola, hi ha algú?-, la podeu trobar a les botigues de skate. En aquest cas l'he tret de la Free de Viladomat. Van per la 4a entrega.

Juan
_______________________________________________________________

Elitistes...

_______________________________________________________________

Berta: Estem rodejades de tíos incults.
Juan: Ets una elitista.
Berta: Què vol dir elitista?

Juan
_______________________________________________________________

The Hall of Fame: Santiago Cirugeda

_______________________________________________________________



The
Hall of fame
(Click!)


Tenir l'oportunitat d'escoltar gent com ell és senzillament qüestió de sort. S'ha de dir que està una mica "pallá", però les idees que té no surten perquè . Un dels arquitectes emblemàtics del moment, es defineix com a arquitecte, artista i agitador social i sent famós com és es considera pobre.
Aqui el considerem FAMÓS, amb majúscules.

Roger. Oh...

_______________________________________________________________

Desordre

_______________________________________________________________


Avui no escriuré, endreçaré la taula!


Roger. el post d'avui és d'aquells que serveixen per fer que altres siguin millors

_______________________________________________________________

La inspiració i jo

_______________________________________________________________


Ganes, tinc ganes i temps, tinc temps... falta però, allò que en diuen inspiració.

La inspiració... es pot buscar, es pot deixar que vingui sola, hi ha maneres de fer-la despertar, però forçar-la, sovint és dolent.
Millor anem al llit, que és el temple de les reflexions profundes (tants psíquiques com sexuals) i allà, allà la inspiració sortirà, allà la inspiració densa i lluent brollarà com la font de Santa Coloma. Però... amagar-me sota el coixí...

no deixaré que dictin el meu destí, l'atzar ens pot canviar tota la vida
no deixaré que es manifestin per mi, sortiré al carrer a donar la cara!


No n'estic tant segur, la inspiració potser té mandra i no vol veure la llum, es queda a dins... i ens hem d'aguantar. Escoltarem música. Un estímul força provocador per a fer sortir la ràbia acumulada. Potser més aviat, fer sortir els records, els records d'una nit, d'un instant fugaç, d'un moment de glòria, o d'un moment trist. Bé sigui el que sigui, és inexplicable. Ho haure de dir amb llenguatge corporal.

Roger. Dansaire!

_______________________________________________________________

Un dia "normal" de vacances...

_______________________________________________________________


08:06 Sona el despertador per primer cop. (i es repeteix cada 8 minuts...)
08:30 Sona el despertador del mòbil per primer cop. /i es repeteix cada 10 minuts...)

09:30 Em venen a cridar. Apaga el despertador collons!
09:35 Ve ma germana a fer el ronso amb mi. Hm... feia temps.
09:55 Apago els despertadors. M'aixeco.

10:05 Esmorzo

10:30 Altre cop al llit.

11:30 Ronso...
11:50 M'aixeco per segon cop. Es fa estrany.

12:05 Ja estic al vestidor del gimnàs. Merda m'he deixat el banyador, shit!

Roger. Quina mandra...

_______________________________________________________________

De Putes i Lerelés

_______________________________________________________________

- Helena Puta dice:
ey
- Helena Puta dice:
entre el teu nick i el meu....O.o

- Juan lerelé lelé lelé dice:
menkanta el teu nick
- Juan lerelé lelé lelé dice:
es meu és horrible, xD 1 cursilada

- Helena Puta dice:
jo cre ck hi han tres tipus d nicks
- Helena Puta dice:
els dl pal " Ana mi niña te kiero musho! friend forever!" , els k es posen una frase k no entenen ni ells, i el nostre, k son els mes wais i els mes chorras :D

- Juan lerelé lelé lelé dice:
hahah
- Juan lerelé lelé lelé dice:
eh, em deixes fer 1 post amb akesta frase, no?

- Helena Puta dice:
cla ^_^

- Juan lerelé lelé lelé dice:
pos avui, dp d molt d temps tornare a publikar xD
- Juan lerelé lelé lelé dice:
i sense posar res meu
- Juan lerelé lelé lelé dice:
weno, la firma :P

Juan
_______________________________________________________________

De messengers i no messengers...

_______________________________________________________________



El messenger menys messenger que mai he fet servir:

Instal·lador normal:
INSTALL_MSN_MESSENGER_DL.EXE

Pedaç per traduïr-lo al català:
msn700813cat.exe

Pedaç de Messenger Plus!:
MsgPlus-354.exe

Pedaç per altre opcions (que es llegeixi cançons del Winamp...):
MessPatch70813b(www.PortalMes.com).zip

Serà poc messenger però serà el millor :P.

Roger. Formatejat.

_______________________________________________________________

SMS

_______________________________________________________________


...sense direcció, perduts pel cel comunicador...

"És cert k el + inteligent es el silenci, jo no conec la inteligencia i la injusticia em cabreja, en resum k millor canalitzar la energia cap a altres coses, pero tambe es bo ser politics i i have impresion de k tu ho ets força, aixo fa canviar el mon! Enjoy live!"

"M'estimo massa la vida com per deixar-la perdre. Per mi estimar és voler-ho tot per l'altres, així jo ho dono tot per ella, l'enjoyo! Crec que el silenci és tan important com la comnicació. Escoltar i escoltar-se és de savis. Molts ànims!"


Roger. ?

_______________________________________________________________

Intensitat

_______________________________________________________________


Tantes i tantes coses podrien ocupar l'espai d'avui... però només les esmentaré, si algun dia tornen a tenir el valor sentimental? que han tingut avui per mi, sens dubte que tornaran a ser aquí, i explotades al màxim.

Paco. Huella y contrahuella pla horitzontal i pla vertical. Pujar escales, ajupir-se, rendir culte als Déus, suavitat, puntetes. Baixar-les, cops, de tres en tres, directes a l'infern. Poètica de so. Si tanques els ulls hi sents millor, però si tanques els ulls t'adorms i no arribes a sentir res. Llàstima.

Modest. Pitote al departament. No sabem com acabarà tot. Cartells penjats "El misterio de los carteles descolgaos". Diversió, interès i orxata... hummm.

Gerard. Interessant reflexió. Masses preguntes obertes al mateix moment. Psicologia, fotografia i arquitectura, barreja explosiva. Només m'hi falta la filosofia (potser representada ja per la psicologia, nosé). Arquitectura sense sentit de la persona. Gratacels sense mida humana. Espais moderns sense persones, escultures, espais moderns amb persones, desastres. ETSAB = guillotina? Aprenem a pensar amb el cos i no només amb el cap! (que el cos també hi ha tripas, genitales, piel...). Fotografies... pse, què vols que et digui.

Carles. Destroyer 100%. Dia dolent, dia encara més dolent. Desastre, tot és desastre. Però hi ha una llumeta que brilla, més d'una. Llumetes que brillen i que estan en moviment, llumetes dansaires. Es sent prostituït. Interès per allò conceptual i intrínsec de les persones. Res de coses bonicament estètiques estèticament boniques?. No ens volem prostituir, dansarem per expressar algo nostre, si no queda bonic, no hi queda, però ens haurem expressat gestualment. Fer algo perquè els hi agradi als altres és prostituir-se, sinó pensa en que fan elles. Que ho respecto plenament, però no.

Roger. Això és vida!

_______________________________________________________________

Avui...

_______________________________________________________________


Avui m'ha passat una cosa que no em passarà mai més.

Avui, mentre llegia uns documents que m'ha passat un professor de la meva facultat perquè els penji per internet, ja que el volen fer fora per ser massa competent, avui m'ha caigut per sobre l'aigua de l'aire acondicionat del metro. S'ha mullat el paper i no es llegeix gaire bé.

No crec que em passi mai més que vulguin fer fora un professor per ser millor que els altres, que penji cartells i que els hi arrenquin i que jo hi vagi a parlar i m'en dongui i que al metro em caigui per sobre un xorro d'aigua bruta.

Ben pensat, hi ha moltes coses que ens passen i no passen mai més... podríem dir que RES es torna a repetir exactament, menys els "dejabus" (déjà vu) clar.

Roger. Quines coses...

PS: Moltes gràcies a la noia tan amable que em va deixar un paquet de mocadors de paper. Se'n va anar tan corrent que ni vaig saber quina cara feia... era just la seva parada.

_______________________________________________________________

A estudiar!

Ara podria explicar tota la vida i miracles de Frank Lloyd Wright, de Le Corbusier i de Mies Van der Rohe. Les seves influències*, els seus esdificis més significatius**, les seves característiques arquitectòniques trascendentals per a l'arquitectura contemporània*** i fins i tot la marca de calçotets.****
Bé, això d'escriure al blog, no va del tot malament per a estudiar. Si el fas servir bé! Suposo que els meus amics, FLW, LC i Mies, tornaran a sortir algun dia per aquí.

Roger. Demà-hi-ha-exàmen-d'història-de-l'art-i-l'arquitectura-II.


això... això podria ser una casa


*Sullivan, Richardson, l'arquitectura greco-romana, Picasso, Peter Behrens, Schinkle, entre molts d'altres...

** Casa seva, Casa Ross, Casa Robbie, Unity Temple, Larkin, Ozenfant, Ville Savoye, Centrosoyus, Casa pel professor d'art, edifici de vidre, de formigó, casa de camp de maó, de formigó, homenatge-escultura a Rosa Luxemburg, Pavelló Alemany a Barcelona.

*** Voladissos impossibles, destrucció de la caixa, relació visual d'espais, materials naturals, naturalesa de la relació interior - exterior, figures pures, promenade arquitectural, planta lliure, façana lliure, murs infinits, materials, pavelló dins el pati...

**** jejeje, pos no ¬¬'.

_______________________________________________________________

Reflexions post... grau?

_______________________________________________________________


Quina llàstima... sap greu, sap molt greu... però és el que hi ha, i no s'hi pot fer més... o si....?

XA XAN!

Conferències... i conferències... i cursets... i activitats, s'organitzen un piló de coses! I la gent... o per despistadesa, o per mandra, o per desinterès, o pel que sigui... no ho aprofita, no li interessa. Cada activitat que em deixo perdre, és una activitat que no podré gaudir mai més, és informació GRATUÏTA, és cultura GRATUÏTA, és experiència GRATUÏTA, una gratuïtat de diners... però realment interessantíssim per a la meva formació i professió.
Això em fa pensar... i em fa reflexionar. Exagerant (o no!) les coses... posem per cas que la gent no li interessi res del que es fa, les obres d'altres arquitectes, xerrades sobre sostenibilitat en arquitectura, etc., etc. La gent no s'estima l'arquitectura, no li mola l'arquitectura, fa una carrera per tenir un treball i guanyar un salari, fa les coses per tenir diners i diners. Un arquitecte, quan fa una casa o un edifici, no ha de fer l'edifici perquè tindrà una recompensa, ha de projectar un edifici que millori la zona on anirà situat, que millori la comoditat dels seus habitants... ha d'utilitzar l'arquitectura per a construir un món millor (floretes...) un arquitecte que no fa això és un arquitecte que no li mola la arquitectura, és un (estudiant d') arquitecte que no va a les conferències.

D'aquí que ara em ve al cap un exemple que no és ben bé arquitectura, però és disseny:
El nou carnet de conduir. ÉS PENÓS. Com pot ser que no hagin pogut trobar un disseny MILLOR. Més actualitzat, més innovador, més... algo més no sé. Potser és la mateixa estratègia... mantenien el carnet de cartolina i grapa immens per fotre i per donar imatge d'incompetència, seguint amb tota la tònica de la DGT, INCOMPETÈNCIA. Ara, va i sembla que fan algo bo: El carnet en tamany targeta de crèdit! Oh! (splash splash) ... però quina MERDA de carnet. És que posaria la ma al foc que aquest carnet la fet una secretària que un dia s'avorria i va obrir el WORD i es va posar a fer parides... (Quina emprenyada... com més escrit més em sulfuritzo (visca! visca!)) (això és l'essència d'un bon post :P)
Doncs tornant al tema... com pot ser que (sigui la secretària o sigui qui sigui) sabent que una cosa que faran servir més de tants milions com conductors hi hagi a Espanya ho dissenyin tant malament. Una oportunitat per a lluir-se una oportunitat per promocionar noves idees, de promoció de joves promeses... nosé, si jo hagués sigut el "presi" de la DGT hagués obert un concurs amb premi (que tothom faci servir el carnet dissenyat per tu és bon premi?) (i poder-ho dir quan vas pel carrer... -Mira l'he dissenyat jo!-) i del concurs triar el millor disseny.
Ara sí... tornant al tema... que el dissenyador, que no crec que hagi sigut la secretària, ha fet aquest carnet amb el cul. No és un bon dissenyador, i segur, SEGUR, que no va anar mai a una conferència que fessin al lloc on li van "ensenyar" a dissenyar.





Que consti que parlo sense coneixement de causa, o sigui que aquí tothom em podria tirar els meus arguments per terra... però és el que hi ha i és com ho sé explicar.

Roger. M'agrada conduir... m'agrada l'arquitectura...

_______________________________________________________________

Exàmens IV

_______________________________________________________________


Sí, sí, quatre exàmens en quatre dies, quatre entregues d'Exàmens!!

Per celebrar que s'han acabat...



Roger. Yuhuu!

_______________________________________________________________