Exàmens III
Si, si... m'avorreix!
Roger. Aaaaargh!
Si, si... m'avorreix!
Roger. Aaaaargh!
Exàmens II
Una vegada més... l'avorriment precedeix la creativitat... estic d'exàmens!
No us perdeu les "tomas falsas" 1 i 2.
Tot, gràcies a la col·laboració de la meva distractora numero u: l'Anna Pana.
Roger. Hauria d'estudiar...!
Exàmens I
Exàmens... molts exàmens, masses exàmens? no... només quatre, ostres! quatre! quatre? en quatre dies... sí, sí... i... ja estudies prou? ah, no... però no em preocupa gaire, confio en la meva concentració durant l'examen i la força del llapis. Ah... però... ok, ok.
Roger. EXÀMENS!
Jo, també tinc dret a pensar
Malament. Em sento malament...
Tota la meva base sòlida i potent, consolidada des de feia uns mesos, a norris, s'en ha anat a norris...
Dos anys de consistència, dos anys de sinceritat... no... dos anys fets malbé...
No, malbé no, perquè dels errors se n'apren i d'aquest gran error en puc aprendre moltes coses...
Aprofitables, malaguanyats, plens, ...
Arribarem a una solució, sense carregar-nos a ningú, perquè el dret a la vida el té tothom! però no...
Escoltar més les reflexions profundes (i repetitives, com més més conveçut!), deixant de banda els simples éssems freds i invàlids.
Poc a poc es va forjant un pilar amb esforços i tensions per totes bandes. Estructuralment encertat.
Roger. I si no...
Skalariak
wake up, wake up, wake up...
despierta amigo!
this is the voice you like to heear
from the heart of the pueblo traveling to your country...
(...)
SKALARIAK!
splash pink pum, splash pink pum pam piiiim!...
DESPIDEME
despideme de la lluvia valiente de cuando sale el sol
despideme de la hierba y del caracol
despideme de la calle
despideme del ghetto, de los murales que en la noche dibujamos...
despideme
despideme del sol
despideme del sol
despideme...
saludo a la frabirca de llanto que produce olvido por su trabajador soy bienvenido me
saluda en la boca y mis manos en la nuca su trabajo me acurruca y
saludo,
saludo...
despideme
despideme del sol
despideme del sol
despideme...
huh huh huh huh! + paparapapa! paparapapaa!
saludo a los sueños que nunca renunciemos
no saludo solo si tu saludas
saludo a los sueños que nunca renunciemos
cuando yo salude saluda saluda
saluda saluda cuando yo salude!
despideme
despideme del sol
despideme del sol
despideme...
huh huh huh huh! + paparapapa! paparapapaa! + de ti me despido! del sol y la lluvia!
despideme
despideme del sol
despideme del sol
despideme...
Roger. ia queda poc... jijiji
Article borratxo
Aquest és un article molt borratxo des del vip i barra lliure de millenium. i malgrat tot, s'entén.
Juan
M'afaito
M'afaito. I m'afaito sense espuma per sentir la fulla tallant d'arrel.
M'afaito com si aquesta vegada fós l'última. Com per -aquest cop sí- deixar que creixi.
Perquè demà voldré que rasqui.
Per sentirme gran. Per semblar nen.
M'afaito per escriure al blog.
Juan
Artistes...
Roger.
A temps...
Home d'uns 45 anys, divorciat amb tres filles, dues grans i una petita de 9 anys. Forofo del Barça, amb xaleco i tot. Li agrada RAC 1, sobretot la secció La paraula del dia. La seva ex-dona treballa a la fàbrica de la Menorquina, de gelats, viuen a un poble pel centre de Catalunya, no recordo ben be quin. Ell viu a la Zona Franca, en un piset sol. Li agradaria provar l'experiència algun dia passejar pels voltants del Camp Nou de nit. Van operar la seva mare fa 2 mesos i la va anar a veure després de 8 anys sense haver-se relacionat amb ella. Va començar a estudiar el seminari però va decidir deixar-ho perquè no està d'acord amb el vot d'obediència. Li encanta la feina que fa encara que aquesta li faci estar assegut casi 12 hores al dia en el seient del copilot d'un cotxe. T'ajuda, et diu les coses pel seu nom, i et pega, però és divertit.
Totes aquestes coses, i molt més que em deixo pel camí, és el que he pogut aprendre durant unes 40 pràctiques d'autoscola (a uns 23 euros els 45 minuts), a part, és clar, de conduir cotxes. Ell ha estat el meu professor d'autoscola. En Josep.
Roger. brumm brumm
The Hall of Fame: Jordi Pujol
IPZI.net proudly presents
The
Hall of fame
(Click!)
Juan
Cartes des de Grècia
Hello Francescaaaa! How are youuu my darling? :):):)
How long since our last mail... i just can't remember if i answered you or I was busy and i couldnt :(:(
Either this... im happy that your life is running, and if it is runnnig well better than better :D
Mi life... Franceska... nothing has changed a lot, some things had happened but i think that everything is so quickly that we can't afford everything and there are some important things that we let pass in front of our noses and we dont mind... (i dont know exactly why i have wrote this line but it is funny (fani XD)
one motht ago my grandfather died, he was very old and very ill till 2 years a go, so everybody expect the death, my grandmother is the member of the family that has been worst these days... she is old too and his health is not better... i think i should spend more time with her, tomorrow i will try to go to see her :D
my loves... difficulties in my determination... there exists some friends, some good friends but anyone is the "perfect girlfriend" i know ther isn-t a perfect girlfriend, but i live in a dream-world and i think that the true love exists and that i would "find" the "perfect" (for me) girl, without searching...
thats my life nowadays, so, i hope u have enjoyed reading theese lines from your sweet catalan boy.
lots of kisses & strong hugs!
Roger. "inspiration to the power"
Guerra de música
Tot feliç poso en marxa l'ordinador i, com sempre, obro el Winamp i em poso a escoltar música. Quin tipus de música? No ho sé... el que hi hagi, Bebe, Macedònia, Blink, La Fuga, Música Clàssica, el que sigui.
Tot feliç arriba el meu germà a la seva habitació, paret amb paret amb la meva, no, és mentida, porta a porta amb la meva. Amb les dues portes obertes, engega el seu portàtil i engega la seva música. Quin tipus de música? Dolenta! jeje, no, no, rock español d'aquet una mica cutre, de tant en tant alguna dels Andy y Lucas, i ahir, per exemple un remember: Oasis. No tan dolenta.
Tot feliç arriba el meu pare amb el meu avi, s'asseuen a la sala i posen música. Quin tipus de música? Variada: algun dia Luis Florez (Pavarotti del moment), havaneres, soul, Beatles, Valsos i Danses vuitcentistes. Variada.
Ja tenim la guerra començada, tres bàndols, tres estils, tres maneres, tres que no es poden ajuntar, i que fan explotar. De cop el volum d'un sector puja una mica, els altres dos, molestos pujen una mica més, i així comença l'acció. Qui guanyarà? Tots guanyem, perquè tanquem les portes, això semblen búnquers i tothom torna a baixar la música fins a només sentir-la ell.
Roger. Música...
Habemus Ratzinger
Descrit per La Razón com un Guardián de la Fe, Joseph Ratzinger
-Benet XVI- és lescollit de Déu per a succeïr a Godzila, dic,
Wojtyla, convertint-se així en el Papa número 265 de la sectària
historia de lesglésia catòlica.
Lincombustible Aznar, qui comparteix ideologia i idees reaccionaries
amb el nou papa, ja ha avisat de que amb aquest nomenament lesglésia
continuarà amb la senda de Joan Pau II... El que faltava!
Pel que sembla, han posat un Papa conservador -Em pregunto, doncs, què
hi havia fins ara?- La cosa canvia, però ho fa de mal en pitjor. Tenint
en compte la seva joventut hitleriana, no estarem davant dun nou
inquisidor? Mhorroritza pensar que és tornaran a popularitzar les
fogueres en les que redimir a gays, travestis, negres, sociates,
comunistes i demés desviats, tot i que, de fet, no mestranyaria.
Trobo, però, dos consols. Duna banda, Ratzinger Z té 78 anys i tot i
els seus súperpoders -anell del pescador, papamòbil i companyia-,
dubto que pugui viure gaires anys més. Daltra banda, la retrògrada
ideologia daquest humil treballador de la vinya del senyor pot
allunyar -encara més- als pocs fidels que queden de les esglésies, fent
que a les misses dominicals no hi vagi ni Déu.
Álvaro. Col·laboració especial.
Ratzinger
Amén.
Juan
Efecte mirall
Dimarts passat TV3 va estrenar la sèrie documental Efecte mirall, que consisteix, bàsicament, en l'emissió de les imatges que uns quants joves de 20 anys han estat gravant amb una càmera*, al voltant de la seva vida diària.
La idea en sí ja és original, però a més, el resultat és fantàstic. L'altre dia van aparèixer un quillo, una pija, una tonta, un sonat, una quilla en cadira de rodes**... és a dir, gent bastant habitual dels carrers de catalunya. La idea deu ser veure una mica el que veuen els joves i identificar-se amb algun d'ells. Jo, de moment, no m'identifico amb cap.
Han sortit exaltats indignats pels criteris de sel·lecció dels joves: que si són uns botiflers, que si haurien de parlar tots en català, que si són un mal exemple, que si en Maragall és un feixista... ja sabeu. Però jo crec que en aquests treballs mai s'ha de sacrificar el realisme, així que m'encanta. Si no m'equivoco, al proper capítol un senegalès callarà unes quantes boques.
Deia que m'encanta, perquè TV3 està sabent arreglar una temporada que havia començat molt malament, per posar un exemple, amb la substitució del ja prou discutible Buenafuente per la parella d'istrions Clapés i Albà***. Ara podem trobar un Efecte mirall, un Nip tuck, un El Favorit (Tranquils, avuí no parlarem de Silenci?****) etc. que permeten tornar a estar mínimament orgullós d'això que ha de ser el motor de l'audiovisual català. Sí, en realitat només estic mirant pel meu futur.
*La meva càmera, com es nota que TV3 en sap :D
**Que per cert, està molt bona i em va caure molt bé. Si la veieu aviseu-me.
***També ho anunciaven com a humor intel·ligent? Pregunto.
****Merda, ja ho he dit.
Juan
30 minuts
Roger. Promet.
El pescador satisfet
L'industrial s'horroritzà de veure un pescador recolzat a la barca i fumant una pipa.
"Perquè no has sortit a pescar?" Li preguntà l'industrial.
"Perquè ja he pescat prou."
"I per què no pesques més?"
"I què en faria?"
"Guanyaries més diners. D'aquesta manera podries posar un motor a la teva barca i anar a pescar en aigües més profundes i pescar més peixos. Així et procuraria els diners necessaris per comprar-te unes xarxes de niló, amb les quals obtindries més peixos i més diners. Aviat guanyaries per a tenir dues barques i fins i tot un estol. Aleshores series ric com jo."
"I què en faria aleshores?"
"Podries gaudir la vida"
"I què creus que faig en aquests moments?"
Anthony de Mello
Roger. antònim de materialista: espiritualista o idealista.
M'ofego
Em poso els cascos i escolto. Sona Lagarto Amarillo.
Camino pel carrer amb les orelles tapades, com si no volgés sentir el món, intentant convertir la vida en videoclip. Però no puc. No em sento a mí mateix, i en principi m'agrada.
L'altre dia gairebé m'atropellen, només vaig sentir un claxon fort i continuat, i un cotxe derrapant a pocs centímetres de mí. Em va ser igual, vaig donar les gràcies a aquell bonhome per no matarme i vaig seguir caminant.
Avuí m'he adonat que si no em sento no sé respirar, que no sé si respiro al ritme de la música o si com no em sento l'aire perdo el pas, o que sé que no em sento i respiro poquet per no cridar l'atenció, per si respiro massa fort. He hagut de treure'm els cascos i tornar a respirar.
Juan
Jo vull morir amb els ulls oberts
El Papa Viajero, el Papa Deportista, el Papa de Los Jóvenes! (Que levanten la mano Los Jóvenes!)
Ara que el Papa Joan Pau Segón és mort, deu estar a l'altre barri estirant-se dels cabells* perquè ha descobert que Déu no existeix, que ha sacrificat la seva salut per res i ha malgastat la seva vida, que només li queda podrir-se entre terra i cucs, com a tothom. No m'estic equivocant, no estic dient que el Papa estigui a una altra vida celestial -una vida i un cel que no són- meditant sobre això, sinó que imagino que va morir amb els ulls oberts. I és que des de ben petit vaig saber que jo també volia morir amb els ulls oberts, per seguir-hi veient i saber què passava després. És clar, que també sabia que Floquet de Néu i el Papa eren la mateixa persona. Bé, la qüestió és que el tema li deu haver sentat com una patada als ous: Tanta hòstia per res.
Ei, que el proper dinossaure mediàtic a qui li arriba el torn és Don Manuel Fraga Iribarne: tota la vida evitant ficar la polla en una bossa de plàstic per acabar-hi a dins. Eh, Álvaro?! (Dedicat!)
Qui serà el proper Papa? jo proposo Ana Botella. Que li implantin un penis si cal.
*Cagant-se en la puta, perquè s'entengui.
Juan
Menú
Menú del dissabte dia 2 d'abril de 2005. Ca la iaia
Primer plat (a escollir entre les dues possibilitats)
- Canelons típics de la iaia (4 unitats)
- Tros de pollastre irreconeixible sucat amb aigua i verduretes triturades de fa 2 o 3 dies
Segon plat
- Pit de pollsatre per arrebossar (molt prim) sense arrebossar amb sal i pebre i herbetes de Provença.
Postre
- Fruita, mandarina o plàtan
- Torrijas de Santa Teresa (4 unitats)
Beguda: aigua
Roger. Tipíssim.