SMS congelats
Juan: Ke, xaval. Fa fred?
Roger: Nono
Roger: Nono...
Roger: Jeje...sisi dma ia tornem a bcn xk n pdm skia i san akabat ls coses a fr. roger.vaig pet (pot srvir d post?xd)vagi be!
Juan
Juan: Ke, xaval. Fa fred?
Roger: Nono
Roger: Nono...
Roger: Jeje...sisi dma ia tornem a bcn xk n pdm skia i san akabat ls coses a fr. roger.vaig pet (pot srvir d post?xd)vagi be!
Juan
Dogville
Apunts caçats d'entre els pensaments post-peli:
· Dalguna manera, un fet no ha passat si ningú no lha presenciat, si no nha quedat cap document o senyal, o si el fet no ha alterat algun altre procés. El mateix es pot dir de lexistència dels objectes o dels llocs.
· Per això, les persones només existeixen com a persones en relació a unes altres que les poden interpretar. Si moren diverses persones que només es coneixen entre elles es pot dir que no han existit, o que no tenen cap trascendència; igual que no en tindria la mort de totes les persones.
· Es pot arribar al sexe per camins molt directes o mitjançant lamor, que és una estratègia més elaborada per cobrir el mateix desig.
· Hi ha dos tipus de persones: les males persones i les que es pensen que no ho són (de dolentes).
Juan
El Perquè de Blog plegat
"Deseamos saber si el otro tiene noticia de lo que nosotros sabemos y si lo ha sabido por los mismos medios. Compartir un descubrimiento resulta emocionante. Iniciamos relaciones, entablamos amistades o valoramos a otras personas basándonos en parte en si el otro reacciona ante una información concreta del mismo modo que nosotros."
Juan
1 any!
Roger i Juan
Silenci?
La tristement anomenada "blogosfera" es baralla; la hipocresía es fa sentir i no vol escoltar, no vol ser ni comentada. Només escoltada. [TdQ]
La comunicació s'acaba; no es pot iniciar sessió. Quedem aïllats... què fèiem abans del messenger? [MSN]
Kràpula Catrili no actúa, només s'emmiralla en noves fotos caducades. [Veure secció Art de Kràpula Catrili]
El disseny del blog no dóna per gaire més, els petits canvis ja no són poderosos. [inb]
En Palomino trenca l'harmonia del nostre petit Radio Blog [Progrma propi per a en Palomino JA!]
Per sort, sempre ens quedarà el Silenci. [C33 22:00]
Juan.psd
Marlango
"Madness is the kiss I will give to you / wrapped in silver night. / And you will never be the same."
Marlango és música
Marlango és diferent
Marlango és sentiment
Marlango és senzillesa
Marlango és tensió
Marlango és destensió
Marlango és precisió
Marlango és agradable d'escoltar
Marlango és una veu romàntica
Marlango és capaç de transmetre allò que molts voldrien
Marlango...
...Marlango ho és tot?
Música molt tranquil·la, bon ritme, veu preciosa, normalment en anglès, però amb alguna versió de cançons castellanes com Semilla negra. No cal parlar-ne més. Descobriu-ho vosaltres mateixos! Gràcies Miquel.
Roger. Músic.
De cerques i meta-bloggerisme
Avui m'he dedicat a mirar quines cerques fa la gent al Google abans d'arribar a la nostra web. Hi ha tres tipus de... sentències*.
Les lògiques:
ipzi
escola ipsi
orígen jocs malabars
còmics divertits**
25 aniversari escola ipsi
juan irache
roger panades
malabars cadenes
malabars masses
skin winamp
pifies llengua
catrili
ipzi.net
Les extravagants:
shin shan trompa mp3
humor amarillo
queremos que vuelva humor amarillo
tactic barcelona
atopeya
camarero una de mero una de kiwi la cuenta
flama
ipzi cable
lloc restaurant lactuca
syreen touch the sky
touch the sky syreen
fotos escorxador figueres
ronda photo's
trapezi
Les irrisòries:
weblog bisexual
esperma
espermes
japones manga
lax`n`busto.com
hervivors animals
geocom
titoles
I les absurdes:
trompeta de unicel
ip-
fe-
rol d
Conclusions:
· El 90% de la gent que ens visita arriba per error
· Hi ha un nombre elevat d'analfabets amb un ordinador a les mans
· La meitat dels catalans són uns depravats
· L'altra meitat basa la seva cultura en la trompa del Shin Chan, Humor Amarillo i la cançó de camarero
· Qui cony busca a en Geocom al Google?!
*De l'anglès; sentence: frase. Però també perquè algunes ens maten.
**No oblidem en Mazaira
Juan.pdf
Avui m'he dedicat a mirar quines cerques fa la gent al Google abans d'arribar a la nostra web. Hi ha tres tipus de... sentències*.
Les lògiques:
ipzi
escola ipsi
orígen jocs malabars
còmics divertits**
25 aniversari escola ipsi
juan irache
roger panades
malabars cadenes
malabars masses
skin winamp
pifies llengua
catrili
ipzi.net
Les extravagants:
shin shan trompa mp3
humor amarillo
queremos que vuelva humor amarillo
tactic barcelona
atopeya
camarero una de mero una de kiwi la cuenta
flama
ipzi cable
lloc restaurant lactuca
syreen touch the sky
touch the sky syreen
fotos escorxador figueres
ronda photo's
trapezi
Les irrisòries:
weblog bisexual
esperma
espermes
japones manga
lax`n`busto.com
hervivors animals
geocom
titoles
I les absurdes:
trompeta de unicel
ip-
fe-
rol d
Conclusions:
· El 90% de la gent que ens visita arriba per error
· Hi ha un nombre elevat d'analfabets amb un ordinador a les mans
· La meitat dels catalans són uns depravats
· L'altra meitat basa la seva cultura en la trompa del Shin Chan, Humor Amarillo i la cançó de camarero
· Qui cony busca a en Geocom al Google?!
*De l'anglès; sentence. Però també perquè algunes ens maten.
**No oblidem en Mazaira
Juan.pdf
Esperaré...
Problemes només porta problemes...
Quan en falten, perquè en falten...
Quan no vé, perquè no vé...
I quan vé, vé de cop...
I en vé molta,
i de moltes maneres diferents...
Però s'ha de repartir...
I a vegades no s'en sap!
I s'en aprèn, poc a poc...
Són coses de la vida,
i suposo, que de l'estrés també...
No em preocuparé, perquè deu ser normal!
Senzillament, seguiré així...
Quan en tingui, l'aprofitaré;
i quan no, esperaré...
Parlava del Blog, la inspiració i els articles... però també podria parlar de la sort que pugui haver tingut a l'exàmen teòric de conducció que he fet fa 30 minuts.
Roger. Per dir algo, però que s'ha de dir.
Mark Rothko
Per fi! Ja són aqui! Ja han arribat!
Després de tant temps, ja estan penjats al capçal del meu llit.
Difícil desició. Una cosa que has de veure dia sí, dia també, tant si estàs de bon humor, com si estàs de mala llet; una cosa que m'hauré d'empassar sempre pels ulls, no es pot triar així com així.
El primer que vaig pensar va ser penjar una cosa que pogués anar canviant al llarg del temps, però veient que aquesta cosa no arribava, i la paret sempre restava blanca i buida, els meus pares van pendre la decisió de comprar-me els dos quadres.
Ells ja sabien, però, que jo volia alguna cosa relacionada amb l'art abstracte ja fóra un Mondrian, un Rothko, o qualsevol d'aquests. No volia res figuratiu ni una fotografia, si era fotografia havia de ser meva, o molt molt meva*. El meu gust es va inclinar cap a la pintura d'en Mark Rothko quan jo cursava 4t d'ESO, quan en un crèdit variable d'història de l'art, un company va fer el treball sobre un dels seus quadres. Tothom va flipar i a mi a sobre em va frapar. Aquest record va ser el que definitivament va fer decantar la balança cap aquest costat.
El dia de Reis van arribar, no coneixo els noms concrets de cada un, però ho acabaré descobrint. Podrien ser, per exemple: taca vermella fosca i blanca sobre fons vermell menys fosc o composició de groc, blau i taronja.
La blancura impecable de la paret nova s'ha acabat, i ara l'habitació queda més que completa i fins i tot sembla més gran.
Roger. Artístic?.
* molt molt meva, significa que m'agradés tant que m'hagués fet autor jo mateix d'ella, encara que no ho fós.
Cels ennuvolats
Ens arriben cels ennuvolats des de Borrassà, Figueres.
Originals. Creatius. Atramuntanats.
Gràcies Anna.
Roger. El temps del Picó.
El català i els seus límits...
És un tema d'actualitat, i és difícil parlar-ne.
Només vull comentar un parell de coses:
En primer lloc, avui m'ha arribat el correu electrònic d'aquell noi de Blanes que va demanar a empreses productores que etiquetéssin els seus productes en català i que si no rebia cap resposta els deia que tornaria a enviar més e-mails demanant-los perquè no etiquetaven en català.
Tot plegat és un cas realment increïble, com una empresa com DIA, faci una cosa tant rebuscada, que en primer lloc es podien pensar, i amb raó que aquet noi de 14 anys fós quelcom més del que era, però una vegada veiguéssin el que estaven fent, dons podrien haver retirat la denúncia i tot el que això va comportar.
El correu és bastan extens i explica amb detall tot el que ha passat.
En segon lloc, avui he anat a berenar amb uns amics de la universitat a un bar que escriuré amb majúscules: NÚRIA.
En aquest local, situat a les rambles, tocant a plaça Catalunya, baixant a ma dreta, tenen les cartes en català i anglès (suposo que també en castellà, però a la nostra taula no) cosa que és força normal en un lloc tant cèntric i sempre ple de turistes.
Però el que realment m'ha cridat l'atenció ha sigut l'home magribí que ens ha vingut a prendre nota. Ha vist que érem catalanoparlants i ens ha volgut prendre la nota en català. Repetia en català tot el que li demanàvem i a poc a poc s'ho ha anat apuntant.
"El cacaolat, calient?" ha sigut dels pocs errors que li hem enganxat.
És molt, molt gratificant veure com si que hi ha gent que intenta fer un esforç per integrar-se a la nostra societat. Havien de ser els magribins (no tots tampoc) i no les empreses espanyoles i estrangeres els que "estimen" la nostra llengua.
Gràcies a aquest fet, tornaré al bar-restaurant NÚRIA, i, potser no compraré res al DIA. I no només per l'home magribí...
Roger. Català.
Pop Art?
Juan
Post informatiu
Feu-ne la màxima difusió. Imprimiu i penjeu cartells, boca-orella, escrit als blogs, etc.
Moltes Gràcies.
Roger
Antònia Font, Taxi
No compro CDs, em sembla malament. I si me'n regalen, possiblement els torni*.
No em sembla bé pagar per alguna cosa que també és gratuïta, a no ser que m'interessi la tapa del disc...¬¬ Sobretot no em sembla bé que et facin pagar per una cultura que pot ser lliure. Que això perjudica als creadors, ara per ara, és MENTIDA**.
Bé, això mereixeria més d'un post, però anem a allò que ens interessa.
He comprat un CD després de més de 3 anys d'abstinència. La raó és Antònia Font, -per fí- un grup que va a la seva bola, una colla de mallorquins més creadors que no pas només músics. Melodies i lletres surrealistes, poemes abstractes.
Perquè he comprat el disc*** si podia baixar-me'l? Doncs perquè no podia, perquè és un disc, és un llibre de poemes i textos paranoïcs diversos i és un DVD amb curts surrealistes. És una obreta d'art ben maca.
I és el que calía per demostrar que gent com jo és capaç de comprar un disc.
El CD és molt agradable, sobretot a mida que el tornes a escoltar. El DVD està bé, són minimetratges sobre el món interior del grup, i sobre el Dr. Polanski. El llibret és com ha de ser: interpretable.
Més info a Gumets
Si voleu escoltar alguna cosa del disc ja us en posarem al IPZI Radio File, però no podreu apreciar què és TAXI.
*Ei, ho podeu intentar :P.
**Hi havia un document molt interessant sobre el tema a El Forat, però l'he perdut de vista.
***Antònia Font, Taxi
Juan
.
NO HI SOM
tornem el dimecres 8
Juan i Roger.
_______________________________________________________________
PIXAR
Volia escriure molt sobre això que veieu aquí sobre. Ara no puc i no podré fins d'aquí un temps. Però perquè aneu preparant el terreny... us deixo l'enllaç i us deixo l'obligació de veure el curt anomenat "Geri's game". El vaig veure per primer cop a una discoteca, sí, una discoteca! I tothom que hi havia a la sala estava girat cap a la pantalla... espectacular.
Bé, no explico res més, espero que quan en parli en serio d'aquest tema, també pugui aprofundir en la pel·lícula revelació: Els Increïbles, després d'haver-la vist.
Roger. A Bèlgica.
Cròniques d'una nit anunciada
De gaseles, lleons i eye contacts
Vas pel carrer i a 50 metres veus la silueta d'una noia maca. T'hi fixes, i es va apropant. No la perds de vista: Com un lleó.
Va pel carrer i a 50 metres et veu. Tu no te n'adones però et veu, amb la cua de l'ull. Et té vigilat: Com una gasela.
I ara vé quan tots els tios al caguem: Et vas apropant a ella i apartes la vista, per que no et "pilli" mirant. En canvi, ella no mira, no mira... fins que a l'últim moment llença una ullada assessina.
Una de dos; o aguantem la mirada fins al final i ens quedem amb la tia o simplement fem el que elles fan i no clavem els ulls fins al darrer instant. La sensació és molt agradable i les ties es queden tot empanades.
Ai, aquells petits plaers de la vida...
Juan
El NickName ha mort
Simplement dir que ha mort un dels simbols del "vicio" al nostre barri i la nostra escola: el NickName ha tancat. Recordo tota aquella gent viciant-se fins a altes hores de la matinada a l'establiment del carrer Urgell...
Dedicat al Soujiro, Neo, Pelao... i en Pere!
Juan