P e r q u è s í.

_______________________________________________________________

No sé què escriure, i no és que no tingui idees, ni coses a explicar, ni fotos boniques, ni cançons que arriben al cor, sinó que tantes coses que se m'han passat pel cap, en tinc un popurri que no hi ha manera de treure'n l'aigua clara.
Només falta que em posi a pensar una mica i de cop arriba una idea, comença a progressar, agafa consistència i pluf! la idea a derivat a ser una altra idea! i aquesta idea... ai aquesta idea, aquest pensament, és massa picant per escriure sobre ell, potser algú o alguna es sentiria ofès o potser identificat, i per suposat, no es tracta d'això.
Si s'escriu, s'escriu perquè se’n té ganes i perquè creus que el que estàs escrivint té algun sentit, i sobretot, alguna finalitat. Qui escriuria alguna cosa bona si ho fés sense perseguir un objectiu,
L'objectiu... ostres, això sembla interessant, l'objectiu de l'escrit, quants tipus diferents d'objectius, quasi com crèdits té la carrera d'arquitectura!. Un objectiu, podria ser el de fer riure al lector, fer passar una bona estona a aquell que dedica uns minuts de la seva vida a una altra persona, a l'autor del text. Un altre objectiu pot ser, senzillament, informar a tercers. Sentenciar qualsevol acte perquè la gent el conegui, per fer-ne difusió. Un tercer objectiu, el que més m'agrada, el de fer reflexionar a l'adversari, en aquest cas podem parlar d'un combat, on els adversaris són autor i lector(s). L'autor ataca escrivint quelcom, i l'adversari, que se sent atacat, no té mes remei que pensar sobre el que hi ha escrit, i, sovint, contraatacar, reflexiona i pensa i després (també) escriu. Utilitza la mateixa arma amb que l'autor ha atacat al lector i el posa entre l'espasa i la paret, i l'autor... ai, l'autor... l'autor es cansa d'escriure, en té ganes i veu que la guerra no pot acabar així, una guerra oberta mai pot portar la pau, i la pau, la pau interior de l'esperit, i l'esperit...
Els sentiments s'han de compartir, si els teus sentiments no surten a l'exterior de la teva ànima, només els pots gaudir tu, ningú més pot compartir la teva experiència, i això, a casa meva, és ser egoista. Reconec que és molt difícil. Els sentiments també són difícils de controlar, a vegades se t'escapen de les mans... com també a vegades se t'escapa de les mans un article que no saps com acabar...

Roger. P e r q u è s í.

_______________________________________________________________

Circ AUNA

_______________________________________________________________

Precedents: Portem vora 4 anys amb una connexió a internet amb Auna. Hi ha hagut altibaixos, però darrerament anava bé. Havíem demanat que ens posessin també el telèfon, però finalment vam dir que no.

Ahir, si fa no fa a les 12 de la nit, es va tallar la connexió d'internet. Avui, després trucades i més trucades a tot tipus de números, la senyora Auna ha decidit que ens enviava un tècnic per canviar el mòdem. Vès a saber d'on s'ha tret que no anava el mòdem. Coneixent a la senyora aquesta, hem decidit seguir trucant i l'hem convençut que, en rebutjar el servei de telèfon, ens havía tret també la connexió a internet que ja teníem contractada (i que anava a 600k). Ens ha dit que perfecte, que en uns dies recuperaríem la connexió. Hem tornat a trucar, perque aquesta dona té molt mala memòria... Bé, la qüestió és que ha arribat el tècnic i internet no és que navegués... Volava! Se n'ha tornat per on ha arribat i tots contents.
Després he fet unes comprovacions... "què m'hauran fet aquests burros?". Doncs el que han fet és ampliar-me l'ample de banda al doble: 1 mega. I gratis!
Com que la -ja- nostra amiga recupera la memòria quan menys t'ho esperes, hem limitat els pagaments del banc, no sigui cosa que vulgui ampliar també l'ample econòmic. Però no ho crec, en el fons és bona persona; una mica curteta, però bona persona ¬¬.

"Virgencita, virgencita, que me quede como estoy."

Juan
_______________________________________________________________

No, és que sóc de lletres

_______________________________________________________________
Després de gairebé dos anys d'abstinència numèrica i del fracàs examinal-selectiu de mates, ahir vaig començar l'assignatura d'estadística. Sembla mentida, però entre tanta comunicació, pensament, retòrica i màrqueting* és un descans retrobar-se amb les ciències pures, comprovar que dos més dos segueixen sent quatre. Per fi les coses quadren, em reconforta tornar a sentir parlar de dominis, pecentatges, d'enters i racionals i d'una "ix" per que s'ha d'aïllar. i és que en realitat no fem gaire més que això; ahir ens van reensenyar a aïllar la X a pas de tortuga i es van començar a sentir els imprescindibles "aquest home va molt ràpid", "jo em perdo" i altres. Que, si us hi fixeu, són elements totalment independents del grau de dificultat dels exercicis. Potser és que sóm de lletres.
Em sembla que el meu problema és que no sóc de lletres, que estic aquí no sé perquè. Però sé que hi vull estar. Les ciències ténen una component de veracitat interessant, però en tenen una altra de banalitat que no es pot passar per alt. No ho sé. Potser avui només estic melancòlic... però tinc unes ganes increïbles que arribi la propera classe d'estadística!

*Estudio audiovisuals

Juan.xls
_______________________________________________________________

Mundo Palomita

_______________________________________________________________
Clicant a la imatge us podreu baixar la darrera co-producció de ·G* i J-one Piktúres: Un modest curtmetratge al voltant de la llibertat i... bé, en realitat només és un exercici de classe ¬¬.



*Sí, "Punt G".

Juan.mov
_______________________________________________________________

Diferenciació de marca

_______________________________________________________________
Ara que he començat disseny gràfic m'ha fet il·lusió penjar aquest post.

Des d'algun post d'algun blog*, vaig trobar aquest projecte de Consuma Estudio: Bilogo. És molt curiós com relacionem les icones, els noms i les tipografíes amb les marques de forma automàtica i inconscient.

He fet alguns experiments:



Peter Saville
Programats com estem per la sensibilitat postmoderna, ho entenem tot de manera referencial. Tot està contextualitzat i definit retrospectivament.

Art Chantry
Tot el disseny visual té precedents en el passat. No hi ha idees que no hagin estat apropiacions.

Paula Scher
Una de les formes d'humor menys estesa en el disseny gràfic és la paròdia, sovint confós amb influència, la imitació o el plagi. La paròdia ret homenatge a l'original, i la imitació, moltes vegades plagi, no és sinó l'ús fallit d'una influència.

Cites agafades a l'exposició Cocos. Còpies i coincidències.

*Que em perdoni l'autor, però no recordo qui era.

Juan.psd
_______________________________________________________________

Alguns motius per al NO

_______________________________________________________________

Si em preguntes perquè votaré NO et dire: Perque me l'he llegida. Respondràs: Què?! I jo: És broma, me n'he llegit parts significatives.

Si no me la llegeixo tota és perque no diu res. Perque parla de la llibertat, l'amor, la cultura, la convivència*... però no diu res. No hi ha marcs legals, no assumeix cap competència dels estats. No és una constitució!

El que vull dir és que només descriu, defineix el que és Europa, o la Unió Europea, però no canvia res. Prohibeix la pena de mort, però si algun estat no ho fes, ja no hauria pogut entrar a la UE. I això passa amb tots els articles. Per no dir que alguns drets socials assumits per constitucions estatals estan redactats de forma molt més ambígua, qüestionable. Per exemple, la pena de mort podria arribar a ser aplicada en casos concrets. Indignant.

No sabria valorar el paper de Catalunya a Europa, però el que us puc dir és que la constitució ens ha arribat** en castellà. Després de tanta discusió sobre si parlem català o valencià, resulta que no, que parlem castellà.

Molts altres motius ja han aparegut o apareixeran en molts altres llocs.

*Les floretes del camp ¬¬
**La regalaven alguns diaris i publicacions.

Juan
_______________________________________________________________

De iogurts líquids...

_______________________________________________________________

"Textura incomparable, suau, dens, molt dens, gust gens àcid i molt ensucrat, fabulós."

És el iogurt líquid de La Fageda.
És un vici, i suposo que de tots els vicis és el menys dolent. Entre tot el que pugui portar, segurament porta iogurt, i sempre m'havien dit que era molt bo per la salut (a veure si ara també serà dolent... :/). Les botelles de 75 centilitres entren de meravella, en una tarda te'n pots beure fins a una sencera sense adonar-te'n... de got en got i plum! Ja s'ha acabat!
El iogurt de granja natural ensucrat de La Fageda està fet a Santa Pau, vora Olot, i és clar, les coses bones venen de comarques gironines.
Aquest post no vol semblar l'anunci del mousse amb el violonista aquell, bé una mica sí perquè a l'anunci promocionen el producte fent servir el que ell mateix transmet i aqui també, l'unica diferència és que jo no cobro i ells sí, per això ho faig pitjor.
Només té un problema: si te'l beus en got, les parets del got sempre queden impregnades de iogurt i s'en desaprofita un percentatge elevat, sempre hi ha el recurs de passar el ditet... com amb el daníssimo.

Roger. Berenant.
_______________________________________________________________

Ja les tenim aquí...

_______________________________________________________________

...i són moltes més de les que es pensen. Properament, els motius.

Juan
_______________________________________________________________

20 cèntims

_______________________________________________________________



"L'ésser humà, deixat caure al món per mala casualitat,
o posat al món amb mala (bona) intenció (llet).?."

Roger. Piiiis.

_______________________________________________________________

La pèrdua de la innocència

_______________________________________________________________

Al llarg de tota la meva vida he pogut mirar aquest simple objecte sense cap càrrec de consciència. Ara penso que he passat anys fotent-li un llapis pel cul a un rinoceront rosa* i... no ho sé, em plantejo coses. No sé si abans era més innocent o ara sóc més pervertit.

· Com en tot mal blog, s'ha de dedicar un post a algun amic tajes. Aquest va, en primer lloc, per al nostre més fidel lector, l'Euge, a qui convido a fer alguna gravació per al Radio Blog; i en segon lloc pel Pau, que no crec que ens llegeixi, però tant se val.

*M'explico, a més de rinoceront rosa és una maquineta de fer punta.

Juan
_______________________________________________________________

De bons edificis i les seves variables

_______________________________________________________________


És impossible que un edifici sigui perfecte. Els edificis es qualifiquen, i sempre n'hi ha de millors o pitjors. Però, segons què determinem això? Un bon edifici pot ser bò per moltes coses però un mal edifici és dolent per les mateixes variables. M'explico.
Un edifici serà bò quan compleixi positivament el màxim de variables a què estan sotmesos. Les variables son molt variables (valgui la redundància) i en el projecte de l'edifici s'han de tenir sempre totes en ment. Els enginyers, per exemple, només treballen amb una variable i allà, o és vàlid, o no, no hi ha gris, tot blanc o negre. Els arquitectes no, amb els arquitectes, bàsicament, no hi ha ni blanc ni negre*, tot és gris [BRAMS - Aldea Global - La Guerra de la Verdulaire - Sants Collons], i es comprèn una gamma de grisos immensa.
Aspectes com el cost de l'edifici, el comportament medi-ambiental o el disseny son algunes variables importants. Però un edifici pot ser bò to i tenint alguns d'aquests factors sota mínims. Començant pel MACBa, és un edfici espectacular, desconec moltes variables com el cost o les estructures, però la relació amb el seu entorn és pèssima, el seu arquitecte, Richard Meier, possiblement no sabia on estava construïnt aquella mole de color blanc, precisament enmig d'un barri de carrers petits i foscos, concorregut per gent estrangera i amb edificacions senzilles i antigues. Tot i aquest aspecte, que per molts és bàsic, l'edifici no perd el seu caràcter innovador i espectacular.
Un altre edifici bò, que, casualitat o no, és el primer exemple de totes les assignatures, és la torre AGBAR de Jean Nouvel. És un edifici que està situat, preferencialment, a una entrada de Barcelona, on es creuen tres vies de circulació molt importants. Amb un disseny innovador, en forma de... (a omplir pel lector informat), serà d'aqui poc un nou simbol de la Barcelona contemporània. En aquest cas sí que ens han parlat de la seva estructura i els seus problemes. Mur de formigó en façana amb un pixelat de finestres de 92x92 molt característic però a la vegada amb uns problemes seriosos de càrregues verticals difícils de solucionar. Per aconseguir el casquet superior s'han hagut de fer moltes xapusses, partir i tornar a soldar motlles d'acer, fer encaixar l'estructura metàlica de qualsevol manera, etc. Però això, poca gent ho sabrà, i per molts serà un bon edifici igualment.
No és fàcil tenir-ho tot en compte, i cada arquitecte decidirà en cada projecte quines variables vol potenciar i quines no. És llei de vida.

*negre sí, en el cas que el negre fós la part més negativa de la baremació, i l'edifici en questió no tingués RES de bò.

Roger. Sub-arquitecte.
_______________________________________________________________

De gats, vaixells i periodistes

_______________________________________________________________

"En 1913, y a fin de garantizar a sus lectores que podían confiar en lo que leían, Pulitzer creó en el New York World una Oficina de veracidad y Juego Limpio. En un artículo publicado en 1984 en la Columbia University Journalism Review, Casandra Tate relató la siguiente anécdota. El primer defensor del lector del World advirtió que siempre que el periódico informaba de un naufragio se hacía mención a un misterioso gato que siempre se las apañaba para sobrevivir. Cuando el defensor del lector inquirió al reportero acerca de esta curiosa coincidencia, éste le dijo:

«Uno de esos barcos llevaba un gato, en efecto, y la tripulación regresó al barco para salvarlo. Yo convertí la historia del gato en uno de los elementos fundamentales de mi artículo. Otros periodistas, sin embargo, ni siquiera mencionaron el detalle y recibieron por ello una reprimenda de sus jefes. Así que cuando se produjo el siguiente naufragio y pese a que en el barco no había gato alguno, esos periodistas, no queriendo arriesgarse, decidieron introducir un gato en la noticia. Yo, por mi parte, no mencioné a gato alguno, puesto que no lo había, pero a causa de ello recibí a mi vez otra reprimenda. Ahora, cada vez que un barco naufraga, procuramos meter a un gato dentro»."
Los elementos del periodismo, Bill Kovach i Tom Rosentiel

Juan
_______________________________________________________________

Tinc un amic...

_______________________________________________________________
Fa dies que et volia comentar una cosa, és un tema important. Es tracta d'un amic, no el coneixes, poca gent el coneix, i té un problema: no es relaciona. A mi em sap molt greu, perquè entre nosaltres ens portem molt bé, però el pobre és molt tímid i li costa molt conèixer persones noves, sobretot noies.
Tu, com a bona amiga meva, em podries fer un favor, bé no me'l faries a mi sinó que li faries a ell. Li podries presentar alguna amiga teva, alguna noia amb la que hi tinguis confiança i sàpigues que no et (ens) fallarà. Algun dia podríem quedar els quatre i fer les presentacions pertinents. Podríem seguir els quatre junts però jo crec que el millor seria deixar-los fer a ells sols, sense nosaltres haver d'intervenir per res a la seva relació. Crec que el nostre paper s'acaba aqui.
No t'estic demanant que comencin a sortir ni res d'això, sinó només que es coneguin, interncanvi d'algunes paraules, algunes experiències. Ell està passant mals moments, i he rumiat molt en totes les coses que jo li podia oferir, crec que aquesta és una bona solució. Necessita una mica de moviment, d'animació i divertiment. La teva amiga segur que li sabrà fer arribar aquests sentiments. Si no ho fem d'aquesta manera, cada vegada la situació serà pitjor.
Entenc que sigui una situació difícil i compromesa, però crec que puc confiar en tu i tu pots confiar en la meva paraula. Si vols, d'això no se n'enterarà ningú més que nosaltres quatre. Tot quedarà entre amics.

Gràcies per la teva comprensió i per la teva ajuda. Molts petons.

Roger.
_______________________________________________________________

La Noticia Ortiz i altres inspiracions

_______________________________________________________________
Seguint en aquesta línia de posts de "copia i enganxa"*, aquí passo unes quantes frases que per alguna raó o altra tenia apuntades per un txt.

· Al final de la partida el rei i el peó tornen a la mateixa capsa
· El hombre trabaja para alcanzar el reposo, es la misma pereza la que nos hace laboriosos
· -Que hi és el Paco? -De part de qui? -...nostra
· Si no fuera por todos nadie seria nada
· L'aborriment precedeix la creativitat
· La Noticia Ortiz
· No importa que sigui hembra o femella
· Sense llei no hi ha transgressió

I les meves preferides:

· Sobre gustos no hi ha res escrit, i punt!
· En Valencia, la gente bien no habla catalán

*Estic d'exàmens, comprengueu-me.

Juan
_______________________________________________________________

Ni culs, ni titoles, ni polles

_______________________________________________________________
Les Teories Fallides que veieu sota el títol del blog cada vegada que actualitzeu són la conseqüència d'anys d'atenció mal dirigida a les classes de l'escola IPSI. Són pifies o curiositats dites per professors i alumnes (Qui no n'ha recollit algun cop?) i recopilades per l'equip d'IPZI.net. Al menú de l'esquerra hi són totes i aquí en teniu una bona selecció.

T 3: Litres i litres de metres cúbics
T 18: D'on vé el gas natural? De la benzinera
T 50: Jo, com que no tinc cotxe, m'he posat el CAT al carret de la compra
T 78: L'arròs ha pujat a 500 grams el Kilo
T 86: Els homes se senten superiors a la humanitat i de fet només tenen 15.000 gens més que la mosca de vinagre
T 99: Industria va amb el.la gemminada?
T 105: I aleshores, aneu per l'autopista a 100 km/h i us adelanta un cotxe que circula a 50 km/h
T 114: De les bones olives se'n treu bon vi
T 132: No comas con la boca llena!
T 135: Amb la radio podem comunicar-nos amb astronautes que viatgen a països molt llunyans
T 138: La bipartició és quan un animal es parteix per la meitat
T 141: Si li talles el cap a una sargantana se li mou la cua
T 164: Ja saps que el professor és el que talla la paella (suposem que volia dir el bacallà)
T 174: Busca per la P de Idiota
T 175: A ma mare li van fer la circumsició per treure'm a mi
T 188: El proper cap de setmana cau en... Dissabte i diumenge... que bé! serà festa!
T 219: No feu long distance call! (Parlar de punta a punta de la classe)
T 226: Us heu de treure la cera de les ulleres
T 227: Soy primo de cosinus
T 230: Poseu-vos uns pantalons de coll alt si teniu fred
T 233: Vam menjar la sopa de l'àvia i les costelles de l'avi
T 254: -Es pot posar el Mazaira? -És que aquí tots sóm Mazaires...
T 264: Em sortirà per un ou de la cara
T 275: La palabra del autobús (la parada)
T 277: Ni culs, ni titoles, ni polles
T 282: Miquel Servet va ser cremat a la figuera
T 297: Un parlant nadiu és aquell que acaba de néixer
T 298: Se la xuguen per tu ("la xuguen" pronunciat tot seguit)
T 301: Tot i que el Segri s'ha corregut, tu continues dormint

Roger.haha i Juan.rbs
_______________________________________________________________

Teaser trailer

_______________________________________________________________


"Això" (Heu de clickar a la imatge) és el teaser tràiler* del documental que porto un temps filmant i ara editant. No és que pinti gaire aquí al blog però, tenint en compte el curro que em queda per acabar, he de "presentar-me" alguna cosa per no perdre la paciència. La qualitat del clip és la que permet la suposada banda ampla que tenim en aquest gran país** que és Espanya***.
Per cert, regalaré un... mmm... un chupachups al que em dóni un títol decent per al documental.

*Espècie de tràiler a molt temps vista.
**Mmm... ¬¬
***Com m'agraden les subordinades!

Juan.mov
_______________________________________________________________

Tot el que sempre has volgut saber...

_______________________________________________________________


Sabies que la meuca és una de les campanes de la Seu de Lleida?
Sabies que I'estàtua de Colom fa 7 metres i mig?
Sabies que els xiquets de Reus porten la camisa de color marró avellana?
I que Liza Minelli va ser la primera "noia Freixenet"?,
I que el temps de cocció d'una griva és d'una hora i quinze minuts?
Sabies que la festa de la mel d'Arnes és el 15 de maig?
Sabies que una quartera són 48 picotins?
Sabies que a Catalunya hi ha tres espècies autòctones de plantes carnívores?
Saps quantes parades feia el Tren " Pinxo" de Banyoles?
Saps quin és el municipi menys poblat de Catalunya?
I la comarca més extensa, I'arbre més alt i I'illa més grossa?
Saps on estiuejava Prudenci Bertrana?
Ho saps? O no?

Tot el que sempre has volgut saber sobre Catalunya...
...i ningú no t'ha explicat mai.

Gran llibre. El recomano a tots, només per tenir-lo a la llibreria i en moments d'aburriment consultar el que sigui. Cultura. Perfecte per fer un regal.

Roger. Lector.
_______________________________________________________________

La Hollywoodització del cinema espanyol

_______________________________________________________________

Catorze premis de quinze possibles.
El cinema espanyol té un complexe d'inferioritat (amb fonaments) i en comptes d'assumir-lo decideix abandonar-se a sí mateix i encomanar-se a les forces de Hollywood. Dónen tots els premis que poden a la pel·lícula candidata als Oscar i després tothom creua els dits*. S'ha premiat una pel·lícula simple, sensacionalista i, això sí, molt comercial. Quin mal pot fer el somriure d'en Bardem i les seves galtes de cul de bebé? Què maco el cel blau i el mar infinit. Què maca la vida...
Almodóvar, que tonto del tot no és, va passar de tot i no es va presentar. No importa que la seva pel·lícula tingui un bon ritme, certa denúncia i una trama interessant**; és Almodóvar i aquest any no l'hi toca. Que hi ha altres pel·lícules? Oh i tant! Aneu al cine! Sobretot, que la gent jove vagi al cinema! I, si estimes l'art: No pirategis!***
Després esperaràn que els que pugem tinguem alguna esperança dipositada en la indústria, que creguem que això té algun futur i que l'objectiu és entrar en aquest circ. Aquesta gent ha d'aprendre moltes coses del gran Antonio Gasset. Que comencin per l'humildat.

Així que, nens, no us deixeu enganyar: pirategeu tot el que pogueu.

Juan

*Total, guanyaran els francesos...
**De les que a mi m'agraden, històries dins d'històries i desordres diversos.
***Aquí hi aniria una floreta sota els rajos d'un sol de primavera.
_______________________________________________________________

De diumenges i misses

_______________________________________________________________

Lectura de l'evangeli segons sant Mateu (Mt 5,1-12a)

En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient:
«Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells.
Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats.
Feliços els humils: són ells qui posseiran el país.
Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats.
Feliços els compassius: Déu els compadirà.
Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu.
Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills.
Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells.
Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.»

Infeliços els rics en esperit, (?)
Infeliços els alegres, (?)
Infeliços els qui fan injustícies,
Infeliços els egoistes,
Infeliços els bruts de cor,
Infeliços els que volen la guerra,
Infeliços els que persegueixen els justos,
Infeliços... la felicitat no és simple, no és fàcil, la felicitat veritable és quelcom més que la felicitat coneguda per tots nosaltres...
realment som infeliços quan som alegres?

Roger. He anat a missa.
(?) Hi ha coses que, a vegades, són difícils d'entendre. Si algú ho vol explicar, endavant.

_______________________________________________________________

Ilargia

_______________________________________________________________



Ken Zazpi - Ilargia

Ezaiozu euriari berriz es jausteko,
esan bakardadeari gaur ez etortzeko.
Na, na, na...
Eusten nauen soka zara,
itotzen nauena,
ametsak sortu zizkidana,
galtzen dituena.
Na, na, na...

Zuretzat ilargia lapurtuko nuke gauero
eta zu itsu zaude bere argia ikusteko.
Irrifarrez gero minez eragin didazu negarra.
Nire sua itzali da.
Ez zara gaueko izar bakarra, ez zara...
Na, na, na...

Esan sentitzen dudana ez dela egia
une batez sinisteko ez garen guztia.
Na, na, na...

Zuretzat ilargia...

Ja sé que això no us ha servit de res si no coneixeu la cançó. Dutbo molt que entengueu l'euskera, i bona part de la potència que té la cançó li dóna la melodia... així que, o us compreu el cd, o us la baixeu, o... l'escolteu al nostre Radio Blog. Però us la recomano molt!
D'aquesta lletra... sé que ilargia és lluna, la resta, és cosa vostra!

Dedicat a l'Eli Rosàs.
Roger. Músic.

_______________________________________________________________