La nova T-12

2 viatges més?

Roger

Bush, Kerry & the whole world

Roger

Space Barcelona

House-music: 6
Deejay: 4
Espectacle & gogo's: 7
Llums: 5
Animació: 5,5

Decoració: 10
Situació i comunicació: 9
WC: 8
Local: 9

Segurates: 5
Camarers/es: 8
Fashion victims: 8
Universitaris: 0
Capullus: molts
Gent: 6

Space Barcelona: 8

www.spacebarcelona.com

Observacions:
- No deixen entrar a qualsevol, "Cuida tu look" diuen..., però a la realitat es bastant qüestio de SORT.
- La decoració és una passada, columnes de colors canviants, parets plenes de cubates, puf's...
- No es pot sortir i tornar a entrar al recinte abans de les 4 de la matinada.
- La música ralla una mica, el Dj és massa dur amb el House.

Roger

"L'Avorriment precedeix la creativitat"

Roger

MUEC

Roger

Sólo quiero ver...

algo que me vuelva loco de una vez... que me explique la verdad...

Gent. Molta gent?. Nenes. Parelles. Universitaris. Amics. Amigues. Bons i bones amics i amigues. Coneguts. Gent. Llum. Molta llum. Poca llum. Molta. Poca. Colors. Llum. Encenedors. Molts. Masses fumadors. Pell de gallina. Encenedors. Senyera. Senyera amunt. Senyera avall. Senyera. Mans vermelles. Música. Bona música. Música molt alta. Música molt bona. Cançons. Cançons conegudes. Per cridar. Per cridar molt. Per ballar. Per saltar. Per enyorar. Per trucar. Cançons desconegudes. Cançons innovadores. Cançons. Bona música. Música.

Aquest concert és digne de ser recordat. És digne de tenir un post. És digne de ser com és. De fer veure la meva faceta més menys meva. La que ningú coneix. La dels directes d'El Canto Del Loco.

Roger. Content.

Fotos prohibides

Avui m'he enterat per primera vegada que no es poden fer fotos a les estacions de metro ni de tren.
Estava jo tan tranquil a les noves obres que han acabat fa poc a Sants-estació, a la sortida de la Línia 3 pel carrer Numància, fent fotos per tenir-les. Al arribar a dalt de tot de l'escala mecànica dos guàrdies de seguretat se m'acosten i em diuen:
-No puedes sacar fotos aquí.
-Ah, gracies...
I només per la rabieta que m'ha agafat, n'he seguit fent d'amagat, encara em quedava una escala sencera per anar fent :D...

Ara ve [que vol dir moro]* la pregunta del segle, perquè NO es poden fer fotos!?
Si algú ho sap li agraire la resposta ;).

Roger

* En record del meu avi que SEMPRE que sentia l'expressió afegia el comentari :D.

Camarero! Camarero!

Camarero! Camarero!
Que!
Camarero! Camarero!
Que!

*******

Una de mero!
Una de mero?
Una de mero! Dos de febrero! Tres de marzo, cuatro de abril! Cinco de mayo, seis de junio, siete de Julio, San Fermín!

Una de kiwi!
Una de kiwi?
Kiwi hop! Johanna! Kiwi, hop! Johanna! Kiwi hop! Johanna! La lala lala la la!...

Una de champiñones!
Una de champiñones?
Champiñoones! Champiñoones" Oee oee oee!

Una de ponche!
Una de ponche?
Ponche'n pie! Alza el puño y ven! A la fiesta pagana...

Una de atun!
Una de atun?
Tun tun tun, tun tun-tun, tun tun-tun, tun... (Star Wars)

Una de faisan!
Una de faisan?
Faisan de la font der gà, una noia una nooia, fairsan de la font der gà una noia i un soldà!

Una de nesquik!
Una de nesquik!?
Nesquik entre Blanes i Cadaqués! Molt tocat per la tramuntana...

Una de agua!
Una de agua?
Agualito dime tu! Que sonidos son los que oigo yo...

La cuenta!
2 y 2 son 4, 4 y 2 son 6, 6 y 2 son 8 y 8, 16!


Les tres primeres estrofes i la última estan musicades per "La Cochera".
Molt divertit, i una mica alcohòlic també.

Roger

El Milagro de Candeal

Bebo Valdés, l'octogenari pianista Cubà, visita la seva terra de naixement, Salvador de Bahía (Brasil). Al barri de Candeal es reuneix amb Carlinhos Brown, i durant més de dues hores descobrim com el percussionista ha canviat les armes i la violència de la favela pel vent, el metall, la corda i, sobretot, la percussió.

Fernando Trueba dirigeig aquest documental musical sobre el barri de Candeal, una favela Brasilera on la cultura ha substituït la violència, i l'autogestió ho ha fet amb la inactivitat de les autoritats. En Carlinhos Brown és l'autor del canvi, no tot pot ser "Té té té".

Ahir vam assistir, 3.200 persones i jo, a la première mundial del film. Tothom va sortir eufòric. Bé, excepte en Joan Clos, a qui li pitaven les orelles. De fet, el que li pitava era la gent, per arribar tard al "seu propi" Fòrum 2004.

Candeal és un barri brasiler on gairebé tothom es dedica, entre altres coses, a la música. Rivas és un barri aragonès on gairebé tothom es dedica, entre altres coses, a la música. Sense ànim de rebaixar a Fernando Trueba al meu nivell, estic fent el mateix documental, però a només 350 kilòmetres d'aquí. Ja compararem resultats. ¬¬

El Milagro de Candeal

Juan

Feina per tothom!

Perquè a vegades és tan difícil aconseguir que es faci la feina?

Aquesta és la història de 4 persones que es diuen "Tothom", "Algú", "Qualsevol" i "Ningú".

Hi havia una feina que era important a fer i "Tothom" estava segur que "Algú" ho faria. "Qualsevol" ho podria haver fet però "Ningú" ho va fer.

"Algú" es va molestar perquè era una feina per "Tothom".

"Tothom" va pensar que "Qualsevol" ho podia fer, però "Ningú" es va enterar que "Tothom" no ho faria.

Finalment, "Tothom" va culpar a "Algú" quan "Ningú" va fer el que "Qualsevol" hauria pogut fer.

* * * *

¿Por qué a veces, es tan difícil lograr que el trabajo se haga?

Ésta es la historia de 4 personas que se llaman "Todo el Mundo", "Alguien", "Cualquiera" y "Nadie".

Había un trabajo que era importante hacer y "Todo el Mundo" estaba seguro que "Alguien" lo haría. "Cualquiera" pudo haberlo hecho pero "Nadie" lo hizo.

"Alguien" se molestó mucho porque era un trabajo para "Todo el Mundo".

"Todo el Mundo" pensó que "Cualquiera" podía hacerlo, pero "Nadie" se dio cuenta de que "Todo el Mundo" no lo haría.

Finalmente, "Todo el Mundo" culpó a "Alguien" cuando "Nadie" hizo lo que "Cualquiera" hubiera podido hacer.

Roger

Projectes

Si porto tant de temps sense escriure un post és, entre d'atres coses*, perquè estic iniciant projectes. El primer és anar curtintme mentalment i esportivament. El segón i, per ara, més avançat és crear un documental sobre la banda de música del meu poble (sí, sona cutre). Fa 125 anys que es va crear i la gent té ganes de celebrar coses, jo aprofito per demanar subvenció a l'ajuntament i així practicar tota la tècnica cinematogràfica abans que se'm cremi el cafè**. Ahir em vaig comprar tot el material: càmera MiniDV de 3 CCDs, trípode, micròfon, tarja firewire etc... Un dels meus somnis, ara toca pencar.
Us tindré al corrent, ara me'n vaig a Mallorca uns dies amb el Roger i la resta. Bones vacances!

*Altres coses vol dir anar de farra en farra i fer el vago
**Acabo de fer 1r de Comunicació Audiovisual

Juan

Fins aviat

Jo, men vaig, men vaig de viatge a Mallorca.
Ens veurem a l'Agost, poc, però ens veurem.

Adéu!
Roger

!

Què és?

M'estimo l'església

Que per què?

Primer motiu: m’estimo l’església perquè soc part d’ella, soc església com ho és un bisbe, el sant pare o qualsevol persona que acaben de batejar. És com la meva família. Hi ha nens, joves, homes, dones, heterosexuals, homosexuals, de dretes, d’esquerres, dels tres móns, (sobre tot del tercer), vells, jubilats, parats, treballadors i pensionistes, gent de tots els continents, cultures i llengües... què vols que et digui, que entre tanta gent hi ha pecadors, pecadores, estafadors, dictadors, pervertits... sí.... i també persones humils, místiques, gent absolutament donada, que viu pels altres, estudiosos incansables de la bíblia. Mira, és un poble. M’agrada aquest poble. És humà, més o menys, o és que potser creies que no ens adonem des de dintre?

Segon motiu: m’estimo l’església de forma molt especial perquè m'ha mostrat a Jesús, la seva persona, el seu missatge i sobre tot la forma de trobar-lo i celebrar-lo. És una passada. Sense Ell no sé com podria viure i recuperar-me. L’església m’ha transmès en Jesús una imatge de Déu molt nova, amable, tendre, amic, pacient, sempre amb la mà estesa i el cor preparat; una imatge, certament, i una vivència, que és molt més. Durant segles l’església, quan ni tu ni jo hi érem, ha conservat les Santes Escriptures, les ha estudiat, interpretat, analitzar cada mot, cada plana, cada significat. Una tasca de vides senceres, mai acabada, sobre un Llibre que il·lumina, que consola, salva i dona esperança.

Tercer motiu: m’estimo l’església perquè arreu trobo dones i homes al costat dels més pobres, dels malalts, dels oprimits, compartint les seves lluites, vivint la seva vida. L’immensa majoria dels cristians del món són dels ambients populars. Hi ha gent que no ho és, però si intenten de viure Jesús acabaren deixant d’explotar, de marginar, de donar l’esquena a la gent. Jesús és la revolució amable, pacífica i constant de dintre de l’Església. Quan a cops em cansa certa prepotència d’algunes persones de l’església, penso dues coses: Jesús, si es deixen, els situarà en el camí de conversió; i quants i quantes viuen de debò l’opció del seguiment sense fer cap soroll.

Podria afegir un quart, un cinquè i fins a cent motius que d’alguna manera explicarien el que es fa difícil d’explicar, perquè en coses d’amor les raons van molt més lluny de la pura lògica. Místics, pelegrins, contemplatius, comunitaris, gent amagada, nens, persones que són a la política, dones (moltes dones donades a fons). Gent que visita, acompanya, celebra, calla, pateix, suporta, és constant, tanta i tanta... i una esperança de que ja és a prop una nova primavera com aquella de Joan XXIII.

Potser sí que et sembla idealista, però, és que les objeccions i contradiccions de l’església cada dia les escolto arreu. Només voldria ser un de tants al costat de tants i fent humilment el possible per humanitzar la vida. No som els millors, no tenim exclusives , ens alegrem que altres ens superin. El que importa és la gent i que la vida sigui VIDA. Res més.

Anònim. Roger.

Ens preguntem

Perquè hi ha algo en lloc de no haver-hi res?

Roger

Juras de Samba

No va a terminar,
en los ojos este amor,
dudaste de mi,
cuando lloré
llegaste silbando
casi me matas bailando
con el corazon
cansado de sufrir
jurar juré
juré que jamàs
iba por nada llorar
fue promesa de saba melancolía
amarte juré
en la salud, la enfermedad y el dolor
es bueno cumplir
promesas de amor
amoor amooor amoor aaamooor
amoor amooor amoor aaamooor

El temps

El temps és només la tècnica que permet mesurar la velocitat a què es desplacen les agulles del rellotge.

Porto dies amb això pel cap, m'ho havia de treure d'alguna manera.

Juan

St. Joan

Què feu aquí llegint, haurieu d'estar fent el petardo!

Juan

Seleccions i seleccions

Mentre la "furia roja" espanyola fa el ridícul un cop més -per espanyols jo el primer, però això és una vergonya- els galàctics de la catalana de bàsquet guanyen a la campiona d'europa.

Proposo que el proper amistós de la selecció catalana de futbol es jugui en finalitzar la primera ronda d'un mundial, europeu, etc... així els jugadors seleccionats amb espanya ja no tindran compromisos.

Juan

Reflexions sobre el Fòrum

Document creat amb la finalitat de fer reflexionar la societat sobre un fet actualíssim com és el Forum de les cultures. Sense mostrar-se a favor ni en contra, mostra idees de tot tipus amb una sentència final molt treballada pels creadors del text.
El teniu aquí penjat en format jpg i Document de Word el podeu imprimir i escampar per on vulgueu. Espero que no us deixi indiferents.

Roger