Skating MACBa

Click

Juan

Pantalles-errors v.2

Aquí arriba la segona part de les Pantalles-errors!
8 imatges més.

Roger

Dosifiquem

Dosifiquem allò bò per que ens duri més, adulterem allò dolent per fer-ho menys desagradable, repartim la resta perquè ni ens va ni ens bé. I és que en realitat el que necessitem és sentir que, del que sigui, encara ens en queda, però menys. Perquè el temps ens l'hem d'inventar, l'únic que tenim és la successió d'esdeveniments conseqüents i les diferencies entre ells. Ens mou la consciència de la mort: si el temps no fós limitat, què ens impulsaria a utilitzar-lo?

Juan

La sal de les europees

Juan

Segona endevinalla

La Mariona dorm en el seu llit a la seva habitació. Per la finestra entra un lladre i, sense adonar-se que hi ha la Mariona, encén la llum. La Mariona es desperta i, en veure’l, es posa a cridar. Tant crida que desperta als veïns. Els veïns truquen a la policia. Quan arriba la policia el lladre ja ha fugit però la Mariona, que és una persona sana i normal, encara que ha vist al lladre a cara descoberta no és capaç de descriure’l.

Roger

Primera endevinalla

El Barça i el Madrid juguen tres partits de futbol. Entre tots tres partits només es fan tres gols. Ni el Barça ni el Madrid perden cap partit.

Roger

Aquests americans...

Son catxondus quan volen: resulta que un servidor col·lecciona bosses de patates fregides, i el seu pare, com a bon pare, quan va viatjar als Estats Units va buscar bosses de patates pel seu fill. Buscant buscant va trobar un puzzle de patates fregides! Inimaginable... el millor de tot són els comentaris que es veuen a l'envoltori:

"100% Natural" (Cartró pur i dur)
"Guaranteed Fun"
"Frustration Rate 100%"

Té 500 peces i encara no l'he estrenat, alguns dies d'aquest estiu que es veu llarg i calorós, entre piscina i piscina faré un intensiu de puzzle-patates fins que em ralli, perquè tinc la intenció de fer-lo tot... pero ¬¬' be, la intenció hi serà!

"Enxuf universal"

La primera cosa que vaig pensar en veure-ho va ser: "Que currat!"
I la segona cosa que vaig pensar: "Es mereix un post."
I aquí el té. "World Traveler's Plug Set" és de propaganda d'un medicament però esperem que funcioni. Ara falta viatjar per comprovar-ho.

Roger

No perdem el bon humor!

Tots coneixem persones malagradoses
que sempre estan de mal
humor i que es queixen de tot.
Segurament, aquesta actitud és la conseqüència
d’una història personal trista
que porten darrere i que no han tingut
prou força —o prou ajut!— per
poder assumir. N’hem de sentir llàstima.
Però cal reconèixer que no resulta
fàcil conviure amb aquestes persones.
En canvi, tenir al costat una persona
de bon humor —que no significa estar
sempre rient, sinó saber descobrir
el costat bo de les coses— és una autèntica
joia. Tots hauríem de fer l’esforç
d’intentar ser persones d’aquesta
mena perquè hi sortirem guanyant nosaltres
mateixos i les persones amb qui
ens relacionem. El bon humor augmenta
les ganes de viure i també facilita
unes bones relacions socials.
Però no confonguem les coses: el bon
humor no es fonamenta en l’absència de
dificultats, sinó que és una actitud davant
la vida. Ningú no s’allibera de passar,
de tant en tant, per moments durs.
Però enfront d’aquestes situacions n’hi
ha que dramatitzen les coses i n’hi ha
d’altres que saben relativitzar-les perquè
són conscients que, en aquesta terra, no
hi ha mals absoluts.

I adonem-nos que no és el mateix
acceptar els fets que resignar-s’hi.
Acceptar significa comprendre que els
fracassos, les pèrdues i els sofriments
formen part de la vida, i que cal saber-los-
hi integrar sense perdre la pau. Perquè,
encara que sovint no podrem canviar
les coses, gairebé sempre podrem
decidir l’actitud amb què ens hi enfrontem.
Això, evidentment, no ens
deslliura dels problemes, però evita
que aquests ens destrueixin.
Resignar-se, en canvi, significa considerar-
ho un fracàs, una derrota, quelcom
que no hauria de ser. Per això la
resignació disminueix l’autoestima, es
viu amb tristesa i pessimisme, treu les
ganes de viure i roba la pau del cor.
El bon humor és una forma d’alliberar
una energia que portem amagada en el
subconscient que dóna qualitat a la nostra
vida i a la de les persones que ens envolten
perquè és contagiosa. I, a més, és
un signe de fe i d’esperança perquè demostra
que sabem relativitzar les coses
d’aquest món, convençuts que la darrera
paraula del Senyor serà de gràcia, de
bondat i de felicitat (Apocalipsi 21,4).

P. Lluís Armengol i Bernils, SJ
Director de l’Escola Activa
de Pares del Clot
(Full Dominical 06-06-2004)

Roger

Fotonovel·la

He recuperat aquest gènere de la narració. Teniu el link al grup de seccions de l'esquerra.

També hi he recollit el conte del pallasso important.

A l'apartat de links [no-blogs] hem afegit el Breakout 360, una viciada de joc molt simple en flash.

Juan

I tu, que col·lecciones?

- Oi que quan vagis a Mallorca t'en recordaras de mi i em faràs un favorcet?
- Mmm, digues.
- Jo faig col·lecció de sobrets de sucre... m'en podras portar?
- Buit o ple?
- És igual. Jo els guardo buits però ben tallats.
- I quants en tens ara?
- Mil sis-cents trenta.
- Cony! Quina passada... Doncs... jo també col·lecciono coses.
- Ah si? Què?
- Et posaràs a riure, la gent li fa molta gràcia que col·leccioni aquestes coses...
- Si cal, riure ;).
- Col·lecciono bosses de patates fregides.
- Jajaja.
- Grrr.
- I quantes en tens?
- Dues-centes cinquanta. Cent del pais i de format gran, cinquanta petites i cent més extrangeres, concretament de Londres.
- Caram! Si algun dia viatgo ja t'en portaré. Ok?
- D'acord, la finalitat era crear una pàgina web i fer-me famós.
- Jejeje, boig!
- No només col·lecciono bosses de patates...
- :o i que col·lecciones més?
- Panots.
- I què és això?
- Les rajoles del terra dels carrers...
- Ara sí, estàs boig! I d'on les treus?
- De les obres, només col·lecciono panots nous, sense ser utilitzats.
- D'això si que no t'en puc portar :S

Roger

El pallasso important (final)

A la tarda, tot l’espectacle va anar bé, les rialles no van ser les de sempre, en part perquè l’accident del matí es feia notar, però també perquè en Twisted Roll, fill i substitut d’en Charlie, no es guanyava la confiança del públic tant fàcilment com el seu pare. Des de dalt, en Mario esperava el seu torn. De tant en tant la seva mirada es perdia per la pista, però de seguida tornava al sostre de la carpa, havia d’estar preparat per al gran salt. El jove pallasso va presentar el número del trapezi i en Mario va executar tota la seva rutina de forma mil·limètrica, amb una sobrietat exemplar. Tocava fer el triple mortal: es va preparar al públic per a l’ocasió i es va muntar tot un dispositiu de llum i so per exaltar la proesa del jove. Va fer tres balanceigs per agafar impuls. La seva cara seguia sèria, amb la mirada i la ment fixes només en el buit d’aire en què rodaria. Es va deixar anar i va acabar les tres voltes perfectes enrere just en el moment en què el seu ajudant estenia les mans per agafar-lo, però els braços d’en Mario no es van allargar prou.
Una música estrident de victòria va sonar de cop i els flaixos van començar a llampeguejar per tot el circ. Ningú es va preocupar d’apagar-los.

Juan

El pallasso important (IV)

Uns dies després, pel matí, tots assajaven els seus números; en Charlie a la pista, en Mario als trapezis, la Lina feia malabars sobre la bola de goma i en Massimo donava cops de fuet als tigres albins. El triple mortal sense xarxa estava llest, aquella tarda seria, un altre cop, la primera. A més, estrenaven aparells nous al trapezi; ara pujaven la plataforma. -“Tens la corda?” -“Què?” va contestar en Mario a un dels seus ajudants mentre en Charlie ballava 20 metres més avall fent uns saltirons ridículs. -“Que si has agafat la corda!” -“sí, si...”. I la peça de ferro va caure lliurement gairebé fins el terra, perquè els peus d’en Charlie van aturar-la. Ningú va riure en sentir l’aaai! Sinó que tots van córrer cap al pallasso, que no s’aguantava dret i tenia els mitjons plens de sang. El van dur a l’hospital i en va sortir en cadira de rodes. No era res greu, però algú l’hauria de substituir durant unes setmanes. Malgrat tot, ningú es va enfadar amb en Mario, perquè aquestes coses tard o d’hora passaven, al circ. I sobretot perquè no se’l podia destorbar, encara era i havia de ser el seu gran dia.

[Acabarà demà]

Juan

El pallasso important (III)

Durant les setmanes següents, els artistes visitaren Berlín, Constantinoble i Moscou mostrant la seva forma de viure la vida, i finançant-la. En Mario va perfeccionar els seus moviments fins a un punt inimaginable, i la seva concentració durant els espectacles va ser exemplar. Tot i així, cada dia observava l’actuació del pallasso des de les alçades; en Charlie era l’altra estrella de la companyia i la gent cada dia reia més amb les tristes bromes de sempre. Corria fent cercles per tota la pista i en Mario, aquest cop, observava les seves sabates; caracteritzaven el personatge, però semblaven fetes a mida per a l’homenet en sí, portés o no maquillatge. De ben segur que tenia els peus plans... era repugnant. Era el torn del trapezi, a la capital soviètica es presentava un nou truc: el triple salt mortal. Els ajudants van posar la xarxa de protecció i, quan ja només respiraven els tambors, la jove estrella va volar i va fer esclatar l’eufòria. Tothom va admirar una mica més en Mario, però ell no treia la vista de sobre el trist pallasso, que també el felicitava.

[Continuarà demà]

Juan

El pallasso important (II)

Mario observava el pallasso, baix, gras, mig calb i amb aquella veu aguda i trencada que cridava per tota la pista pronunciant zetes castellanes i esses fricatives constantment. Era vergonyós que hagués de ser presentat per aquell ésser amb els pantalons abaixats. Entre crits i entrebancs Charlie presentà l’actuació del trapezi: “Atenxió a les alçades perquè en Mario eztà a punt de xugar-se la vida!”. A dalt no passà res. “Sí, sí! En Mario se la xugarà!” i el públic esclatà a riure. El potent focus blanc va apuntar cap a l’escaleta del trapezi, on la cara de Mario, que seguia meditant sense saber el què tocava, envermellí de cop. El públic tornà a riure en veure al valerós trapezista aferrat a l’escaleta com un nen petit que mira avall. La descripció del pallasso fugí de cop del cap del jove artista i va començar a volar entre els braços dels seus ajudants mentre executava la rutina que l’havia fet famós: tirabuixons, dobles mortals, falses caigudes... tothom l’aplaudí efusivament, i el show es va acabar entre els visques a la seva actuació i els riures a les darreres gràcies d’en Charlie. Tot l’equip es felicità i es va perdonar fàcilment la distracció, però al noi li quedà l’espina clavada.

[Continuarà demà]

Juan

El pallasso important (I)

El circ Kràpula Catrili feia estada a Montecarlo, era l’hora de l’actuació de tarda. El pallasso Charlie corria per la pista amb els pantalons baixats mentre jugava a posar-se la jaqueta del revés tantes vegades com fos possible. Per tota la carpa se sentia el seu “Ai-ai-aaai!”, seguit de les rialles dels nens que el miraven atentament; uns amb la boca oberta i altres intentant imitar el crit de l’histrió. Com més es repetia i més fort se sentia el crit més reia tothom, i els adults reien més per complicitat amb els seus fills que per les gràcies del pallasso. Des de dalt, Mario, el trapezista, dominava l’espai entre aires de superioritat. Superioritat posicional, evidentment, però també moral; els seus salts despertaven en el públic uns “Ooooh!” molt més dignes que els “Hahaha!” que precedien la seva actuació. Esperava el seu torn.

[Continuarà demà]

Juan

Catalunya 2 - 5 Brasil

"No volem ser,
una regió d'Espanya,
no volem ser,
un pais ocupat,
volem volem volem,
volem la independència,
volem volem volem,
països catalans!"

Així sortíem del Camp Nou, cantant crits catalanistes. Poca cosa a dir del partit que no s'hagi dit ja, bon futbol, bons gols, encara més bona afició. Repetirem, segur.

Visca CATALUNYA!

PS: algunes fotos penjades a www.panades-photos.tk.

Fins aviat!
Roger

La virtut de la normalitat

He de confessar que sento un desig cada dia més fort de tractar no personatges sinó persones. De persones que revelen dia rere dia netedat, interior i exterior, decència, discreció, equilibri, oderació, sentit de la mesura i —per què no?— sentit comú. Persones que se saben posar disciplinadament a la cua, que baixen el volum de la veu o de la televisió, que tenen en compte que també existeixen els altres, que contesten una carta, que saben demanar perdó, que reconeixen els seus errors.
Persones que poden dir cada dia:
—Avui he mirat de complir amb el meu ofici de persona de la millor manera que he pogut. Res més. Cosa que és, al mateix temps, molt extraordinària i molt normal.

Als VIP (very important person) se’ls reserven tractaments especials. Jo proposaria reservar un tractament especial als NIP (never —mai— important person).Traducció lliure: persones no gens importants.
A mi m’interessen les persones que tenen els peus ben posats en el terreny del que és concret i deixen petjades lleugeres, gairebé imperceptibles, però útils per retrobar un camí decorós.
Persones que porten amb dignitat la seva creu de cada dia. Persones que, justament perquè no pretenen brillar, són les que donen més llum.

Alessandro Pronzato
(En busca de las virtudes perdidas. Ed. Sígueme, 2001)

Roger

Pantalles-errors

Neix un nou apartat en aquesta web, es diu: "Pantalles-errors" només cal que hi doneu un "vistassu", és com un museu d'errors (no horrors e! (o si? (XD))) Prous parides que això ha de ser curt. La segona part ja està en procés, no us en aneu molt lluny!

Roger

E-mails

En relació al post de "Mail Cadena" aquí trobarem la millor part de la resta d'emails cadena (porqueria) que corren per la web... n'estic gairebé que ningú s'ha parat a mirar els mails que podem trobar pels correus aquests que sovint arriben al nostre compte plens de merda en forma d'emails de gent. aquí en teniu uns quants que he anat recollint poc a poc (podeu riure i plorar indiferentment):

[e-mail]
[e-mail]
[e-mail]
[e-mail]
[e-mail]
[e-mail]
[e-mail]
[e-mail]
[e-mail]
[e-mail]
[e-mail]
[e-mail]
[e-mail]
[e-mail]
[e-mail]

Ara és el vostre torn per posar-ne aqui sota els que mes gracia-rabia us facin.

Roger