Us enrecordeu d'aquelles òsties, d'aquells crits, d'aquella munió de xinos corrents entre el fang...? Us enrecordeu de quan a la televisió es podien veure programes de qualitat [sad] com aquest? Doncs ara s'ha iniciat una campanya per demanar que Telecinco torni a emetre el mític programa Humor Amarillo, jo hi aporto el meu granet de sorra fent un formulari per agilitzar les queixes. Si us faria gràcia tornar a veure el programa, col·laboreu! Gràcies!
És possiblement el millor email en cadena que m'ha arribat al correu. En aquesta societat tan estressada, incombustible, incessant i poc reflexiva, van bé, de tan en quan, llegir escrits com aquests que et recorden que no tot és com ha de ser... sinó que les coses poden canviar... i molt.
Alguna vegada has vist els nens jugant?
O escoltat el soroll de la pluja caient al terra?
Alguna vegada has seguit una
papallona en el seu vol erràtic?
O observat el sol esvaïnt-se en la nit?
Atura't! No ballis tan de pressa,
El temps és curt, la música no dura per sempre.
Et passen els dies volant?
Quan et preguntes: "Qui sóc?", escoltes la resposta?
Quan el dia acaba, t'estires al llit
amb els següents cent coros corrent pel teu cap?
Atura't! No ballis tan de pressa,
El temps és curt, la música no dura per sempre.
Alguna vegada li has dit al teu nen:
"ho farem demà"
i en la teva apatia, no veus la seva tristesa?
Alguna vegada has perdut el tacte,
deixant morir algun bon amic
perquè mai vas tenir temps per
trucar i dir "Hola"?
Atura't! No ballis tan de pressa,
El temps és curt, la música no dura per sempre.
Quan corres massa ràpid per arribar a algun lloc,
et perds la meitat de la diversió d'arribar-hi.
Quan et preocupes i t'estresses durant el dia,
és com un pètal sense obrir...
llançat a les escombraries...
La vida no és una carrera,
es pren una mica més lentament,
escolta la música abans que la cançó acabi.
Fins aviat!
Roger
Perquè la societat en general decdeix fer les coses per la via del consum? del comerç?
Està de moda apuntar-se al gimnàs, després s'hi va o no, però la qüestió és estar apuntat.
És més efectiu córrer sense moure's del lloc que fent-ho?
Si es vol fer exercici es fa, si el que es vol és sentir-se afiliat a un club, també es fa.
Bé, segueixo amb les flexions, ens veiem!
Juan
Doncs sí, pocs comentaris, avui ha arribat el dia en què la taula de l'skate ha anat a parar al centre de la foto. Agafar les coses i amb els ulls plorosos tornar a casa. Tranquil·les, noies, segueixen vius! però quin mal!
Juan
Ja deu fer un parell d'anys que algú de la nostra classe ens va incitar a no escoltar el professor d'informàtica en presentar-nos el joc que ara jo us presento a vosaltres. Bé, potser ja el coneixeu: es tracta d'un cuc que puja i baixa per una espècie de cova esquivant les parets i uns obstacles en forma de pal. Simple? Sí, molt. I el mecanisme per controlar el cuc encara ho és més; les instruccions d la web no poden ser més explícites: "Click and the worm goes up Release and the worm goes down". El meu récord és el de la imatge, per superar-lo feu click aquí. Ah! hi teniu un link permanent, així com a altres jocs addictius, als menús de l'esquerra.
Juan
Descobriment casual però interessantíssim. Es tracta d'un grup de música cantàbric nascut l'any 1996 del qual en se ben poca cosa, be, tot el que s'en pot treure de la web.
Per part meva, només vull fer saber que aquest grup s'ha apoderat de mi durant ben be 4 setmanes fins ara... i encara no me'l puc treure de sobre. Les seves cançons s'enganxen, tenen alguns èxits com Sueños de papel o P'aqui p'alla però en general la qualitat de les cançons és constant, perfecte per agafar un cd i posar-lo a sonar sense parar...
Fins aquí podreu pensar... i bé, un grup de música més... però els fets que m'ha portat a escriure aquest post són: en primer lloc que és un grup poc conegut a Catalunya i per això m'agrada difondre'l (si algú el coneixia comenteu-ho) i que les seves cançons, com a mínim les millors no tracten sobre amor. Ja n'estava una mica fart de cançons i cançons romàntiques o "des-"romàntiques... Ells han aconseguit arribar al públic a través de fets actuals i del carrer tocats amb un rock ni suau ni dur, sinó "al punt". Les seves lletres fan pensar... i no deixar de pensar.
Temes tractats a les cançons: història d'un "vagabund", el prestige, alcohol (i més alcohol ;P), immigració, etc.
La meva valoració és moolt positiva!
Roger
Mentre esperem a que ens arribi millor inspiració i a tenir la resposta a l'enigma autològic us parlaré de la pel·lícula que va marcar l'estil del banner d'aquesta web.
Aquest film britànic de 1996 va ser dirigit per Danny Boyle i protagonitzat per Ewan McGregor (no us deixeu portar pels prejudicis, encara no havia fet Moulin Rouge). El tema principal és la recerca d'un objectiu a la vida, i el vehícle per parlar d'això ñes una història de drogues, violència, sida, sexe i sindrome d'abstinència. El muntatge és espectacular, a estones sembla un videoclip, però mai deixa l'argument de banda. Si l'heu de veure i enteneu mínimament l'anglès, passeu de doblatges, la versió original no té desperdici. Com ja he dit al principi, l'estil del nostre banner vé de la pel·lícula, així que per mí és una obra que, sobretot, destaca per l'estil.
Vosaltres direu!
Juan
Començarem per on s'ha de començar, des del principi. Si algú es sent al·ludit, que sàpiga que per ell va aquest post d'avui. Perquè pensar es bò (i divertit) encara que sigui pensar per pensar. Doncs be, aqui va el tema.
Existeix, o si més no, podria existir una classificació dels adjectius en dos grans grups, dos grans grups separats, dels que un membre del grup no pot pertànyer a l'altre ni al revés. Aquests grups són: els autològics i els heterològics. Definirem primer un adjectiu autològic. És aquell adjectiu que és capaç de ser aplicat a ell mateix, la seva qualitat com a adjectiu és aplicable al mateix adjectiu com a concepte. El significat d'heterològic és el contrari. Amb un exemple les coses queden més entenedores:
"curt" és un adjectiu autològic, ja que curt és curt. si?
"llarg" és un adjectiu heterològic, ja que llarg no és llarg. mmm, si no ha quedat clara la idea, més exemples:
"impossible" és un adjectiu heterològic ja que impossible és possible.
La clau està en l'aplicació reiterada sobre el mateix adjectiu. Atenció en no caure en l'error d'aplicar l'adjectiu a un nom, perquè llavors, tots serien autològics, perquè totes les coses aplicables seran doblement aplicables :).
Ara ens trobem en la pregunta dels 0'25 punts afegits sobre la nota final de l'assignatura :D.
"Autològic és autològic o heterològic?"
Penseu, penseu i escriviu els vostres pensaments als comentaris. Per allà asseguren arribar a una paradoxa. Jo, he arribat a una conclusió (paradoxa o no, no ho se :P) però no té gràcia escriure-la al mateix post. De totes maneres la "solució real" no la sabre fins el pròxim Dijous.
Roger
Roger, IPZI.NET Blog, Agüelo.
No descavalquis alt cavaller,
sant Jordi, que encara hi ha princeses
que el drac sotmet i encisa.
No descavalquis i alerta'ns sempre
contra la por i la defallença,
perquè amb el teu exemple
sapiguem viure i créixer
fidels al nostre origen.
Miquel Martí i Pol
(30 de Novembre de 1989)
Roger
Imatge: Punt de llibre del Sant Jordi 2002 regalat al comprar una rosa a l'escola IPSI. (regalat eh?)
- Has vist això de les ministres?
- Quines ministres?
- Les del nou govern.
- Què els hi passa?
- Que són 8, la meitat dels ministres!
- No fotis? quina casualitat, no?
- No...
- Quin mèrit! Arribar a ministres en aquest país sent dona!
- Sí... però no és casualitat. És la paritat: fan que la meitat dels ministres siguin dones.
- De debò?
- Si, per fí les dones d'aquest país estaràn en igualtat de condicions.
- Però què dius? Si les han enxufat!
- Esclar, per fer un país més just.
- No, no... i si havia homes que s'ho mereixien més? Això és justicia?
- Almenys és un deute pendent... I sí que hi havia homes més preparats, però et penses que elles no s'ho mereixien, també?
- Però estarem pitjor governats. I és molt greu que es posi a la meitat de ministres dones!
- Ara em deixes parat, no siguis masclista!
- Ben al contrari... de debò creus que així s'aconseguirà que les dones tinguin el mateix reconeixement que els homes?
- Ésclar.
- Doncs jo no. Estan considerant que les dones són inferiors, que no poden arribar a ser ministres pel seu propi peu.
- Ai, Lluc...
- Espera Marta, no creus que el que s'ha d'aconseguir és que una dona pugui arribar a ser ministra pel seu propi peu?
Juan
Primera:
"-Ets un solet!" o "-Ja n'hi ha prou celet..." Són paraules o conjunts de paraules molt utilitzats per a referir-se a la persona del sexe
oposat d'una manera tendra, carinyosa i cursi, també. Dites així, com aquell que no vol dir res, (o ho vol dir tot...) no tenen res més d'especial que mostrar un gran apreci de la persona que ho escriu cap a l'altre. Però si ens fixem en el significat de les paraules extretes del seu entorn romantic, podem observar que són totalment incoherents!
Qui es pot imaginar un cel petit? o un sol petit? (be això últim si, però no.) Aques tipus de construccions reben un nom especial, el qual ara mateix no em passa pel cap, o qui sap si mai hi ha passat pel meu cap, Així doncs, us animo a que utiltzeu els comentaris d'aquí sota per dir-me el terme que s'utilitza per a definir les construccions incoherents.
Em sembla recordar en la meva memòria visual que actualment hi ha a la TV un anunci que anuncia el que vol anunciar a base d'aquestes coses... No n'estic gens segur per això.
Tonteries d'aquestes fan que la vida sigui més bonica o com a mínim més curiosa, ja que molt sovint passen desaparcebudes davant els nostres ulls, i ens ho creiem, sense més.
Segona:
"El passat no existeix." D'aquesta afirmació s'en pot treure molt i molt de suc, però casi sempre el suc que s'en treu es molt tèrbol i poc definit. Des del punt de vista d'un servidor, influenciat majistralment per un tiet ioguista, m'uneixo (:S) a l'afirmació i la reafirmo. El passat, no existeix, que ha existit, si, això ningú ho negara, perquè en algun moment del passat aquell passat va ser present i en algun moment mes passat del passat en què el passat va ser present, aquest passat va ser futur, fins i tot. Però, ara, (present continu) el passat no existeix, no es tangible, per tant, no existeix.
"-Si, però el passat està allà."
D'acord, el passat esta allà, però aquest allà no existeix tampoc, aquest allà és el mon imaginari, el mon dels pensaments, el passat només hi és dins els nostres cervells, per tant, el passat és tant irreal com els nostres pensaments, totalment manipulables per qualsevol persona o mitjà.
És ben cert que existeix un passat virtual, el passat del "Deshacer" però aquest passat no és aplicable al passat de la vida real, perquè és ben sabut que no podem fer "deshacers" a les nostres vides. El temps empeny i no dóna temps a deixar existir el passat en el present.
És certa aquesta visió? No n'estic segur ni jo mateix... portarà cua al llarg de la historia? :P el futur ho decidirà! i quan ho hagi decidit sera present i al cap de res, passat... i haura decidit una cosa k no existirà... o potser llavors si que exisitirà el passat?
Roger
Aprofitaré que tinc un dolor que expressar per introduïr la meva concepció del que és el MACBA des de l'òptica de l'skate.
Com haureu pogut veure si heu passat per allà, el Museu d'Art Contemporani de BArcelona s'ha convertit en un skatepark públic de primer nivell, almenys pel que fa a popularitat. S'hi heu parat una mica més d'atenció, haureu vist que la majoria dels que hi patinen són estrangers: Francesos, anglesos, holandesos, alemanys, estadounidencs, australians... tant se val. El cas és que Barcelona ha esdevingut una de les capitals mundials del skate gràcies a la promoció que n'han fet els videos d'skate més importants. Places com la dels Àngels, la dels Països Catalans, Universitat, el paral·lel i molts altres llocs són "spots" gairebé imprescindibles en les produccions audiovisuals de les marques més prestigioses. El MACBA és l'epicentre de tot aquest fenòmen. Per tot això, jo el considero un espai internacional; l'anglès (per bé o per mal) n'és la llengua oficial. Ah! i a part d'això, té uns plans i un marbre deliciosos per patinar!
Bé tot això vé al cas que avuí, passant l'estona allà, he rebut un cop terrible al turmell. Per als entesos en el tema: el típic cop al turmell causat per la taula descontrolada d'algú altre.
Ara mateix estic apagant el dolor amb calmants. Demà sabrem si la lesió és greu...
Juan
Impressionantment impressionant. Brutal... No se de quan ni de qui és la pelicula pero lacabo de veure per segon cop i ma tornat a impresionar, tal com ho va fer fa un any o dos. Us la recomano insistentment que la veigueu, esk, buf. mol bona :P no se que més dir... esk me kedat esmaperdut XD... es una peli filosòfica i futurista, amb alguns petits fallos pero imperceptibles.
Comença amb la frase: "I think, therefore I am" al final de la peli sabreu perfectament perquè utilitza aquesta frase de Descartes.
PS: per cert, avui he passat pel carrer de Descartes de Barcelona. No hi havia estat mai. Casualitat? o potser és que ja ho savia d'un altre mon? XD
la vida es una tonteria.
Roger
Hola de nou. Bé, només volia expressar o compartir amb algú la satisfacció que se sent en dibuixar amb la llum. Aquests dies he estat fent fotos amb una càmera reflex de les antigues i revel·lant-les jo mateix. El fet és que amb tot el procés i el resultat final et sents (almenys em sento, jo) molt realitzat. Només això, recomanar-vos que ho proveu, que no és gaire difícil.
Juan
M'enrecorda gairebé perfectament del que he estat somiant avui, podreu comprovar de quins fets i sentiments està compost el meu inconscient o subconscient (be, el que s'encarrega dels somnis :s).
Tot ha començat en una discoteca, be, més aviat en un bar musical,(és de dia, tot és blanc i blau com a eivissa) no recordo bé la música, però tampoc és necessari. Dons la situació era: estavem en un ping pong (sisi, a dins la disco XD o potser era un billar o un futbolin, tb és = jeje)a prop de l'entrada i a l'altre banda del ping-pong estaven el fran perea i lalex ubago, cantant i fent com un espectacle (concert) alla, jo pensava, veus, i aquells imbècils (amb perdó) que van pagar 30 euros per anar a veurels cantar... aix, quan em disposava a fer-me una foto amb ells (digam cutre, o digali cutre al in-sub-conscient), el somni ha capgirat el seu sentit, quan estava obrint (una) la bossa per treure la càmera se'm acosta un magrebí terrorista, sé que era terrorista perquè portava una bossa del DIR i ma dit: "no li diguis a ningú!" i la deixat a sota el ping pong! (daquí podem treure'n la meva mania cap als gimnàs DIR no se perquè la tinc però be) el magrebí ha cardat el camp corrent i jo m'he despertat; d'aquí m'he tornat a adormir el primer cop el somni ha seguit que em posava a cridar i tothom començava a córrer cap a fora, no se si explota o no :s, m'he despertat i la segona versió és que jo agafava al bossa i em fotia a córrer cap a fora i tb m'he despertat... :D així que no se si la bossa explota, o no...
Fins aquí els meus somnis... per un dia que m'enrecordo d'ells els deixo aquí per l'eternitat jejeje.
Fins aviat!
Roger
Ha arribat l'hora PetaZetas!
Per fi l'esquerra moderada d'aquest estat s'ha decidit a votar.
Ara a veure com ho fan els socialistes, però no serà difícil quedar bé: el llistó està molt baix. Només cal posar bona voluntat en alguns punts.
Felicitats a tots! Perquè estic segur que d'això se'n beneficien tots aquells que s'ho mereixen... (Ja elaborarem millor la teoria)
Juan
Situació: partit de futbol de la UEFA, Barcelona - Brondby, partit bò, resultat bò, etc... (altre tema a parlar...xo avui no toca). Tornada cap a casa, tot sol, amb la musiqueta del discman i caminant rapidet després d'un dia llarg de feina. Aquí vindrà la causa del primer post escrit per mi: a mig pas de zebra, trec la vista concreta en el terra pk em crida latenció un homa fent gestos amb la boca, penso, mesta parlant, no el sento, pero em deu voler dir alguna cosa: s'ha perdut i busca un carrer o un metro. m'hi acosto al mateix pas k ell s'acosta a mi. em trec l'auricular de l'orella i sento: "quieres que te mate?"
resposta instantània: "ui, jeje nono" i caminar ràpid ben lluny! m'he girat i em seguia mirant... això em porta a pensar com està aquest món... podent-hi haver persones com aquestes, no se pas on anirem a parar... jo, ara em preguntu, he de malfiar de totes les persones a partir del moment en que es fa fosc? és que no es pot ser bona persona?
be, estic cansat d'escriure... altres dies seran millors, avui, novetada :D! Feia temps que no escrivia... (ni aqui ni enlloc) esperem que la pràctica produeixi millora.
Roger
Em sembla que parlaré més sobre el tema, perquè dóna de sí, però jo crec que la clau del problema de la reunió entre ETA i Carod és que això se sàpiga ara. És a dir, no trobo tan greu que un polític democràtic s'assegui a parlar amb un grup terrorista com que això surti a la llum quan surt: quan s'inicia la campanya electoral, quan apareixen les primeres enquestes mínimament optimistes respecte al PP (respecte la seva derrota, és clar!), quan hi ha escàndols públics que queden tapats per la importància de la reunió: l'alcalde del PP que va abusar de menors i la baralla entre el tribunal superior i el constitucional (més franquista que constitucional, per mi).
En fi, que queda tapada la merda del PP i ara es guanyaran quilo i mig més de vots. "¡Porque el PSOE pacta con monstruos republicanos terroristas y masones!"
Ah! quedi clar que, si de mi depengués, tots els polítics haurien de parlar d'aquests temes amb qui calgués... però aquest pais és aixi...
En fi, vaig a reposar-ho bé.
Juan.
De fet, aquest artícle només serveix per omplir, ja que estem de proves i ningú ens llegeix...
Però bé, com que hem de veure com queda la pàgina plena, faré un copiar pegar. Si no us importa, esclar.
Aragón Ye NaziónAragón Ye NaziónAragón Ye NaziónAragón Ye NaziónAragón Ye NaziónAragón Ye NaziónAragón Ye NaziónAragón Ye NaziónAragón Ye NaziónAragón Ye NaziónAragón Ye NaziónAragón Ye NaziónAragón Ye NaziónAragón Ye NaziónAragón Ye NaziónAragón Ye NaziónAragón Ye NaziónAragón Ye NaziónAragón Ye NaziónAragón Ye NaziónAragón Ye NaziónAragón Ye NaziónAragón Ye NaziónAragón Ye NaziónAragón Ye NaziónAragón Ye NaziónAragón Ye NaziónAragón Ye NaziónAragón Ye NaziónAragón Ye NaziónAragón Ye NaziónAragón Ye NaziónAragón Ye NaziónAragón Ye NaziónAragón Ye NaziónAragón Ye NaziónAragón Ye NaziónAragón Ye NaziónAragón Ye NaziónAragón Ye NaziónAragón Ye Nazión
Fins aviat,
Juan